LA VALL D`ALCALA DE LES JOVADES

Des de fa milers d’anys, l’home ha poblat les terres de la Vall d’Alcalá i proves d’això són les rupestres pintoresques de fa 35.000 anys trobades a l’Abric del Condoig i al de Gleda o les de l’abric de la Roca de 15.000 anys. Així mateix, els poblats com el Xarpolar, i la Peña de la Retura demostren la presència humana fa 4.000 anys.

Al-Azraq

Al-Azraq

Fa més de mil anys, aquestes terres van ser colonitzades pels àrabs i pobles norteafricans, amb costums diferents als nostres. És en aquesta època quan Alcalà neix com a poble. Entri 1218 i 1220 va néixer, a Alcalà, Al-Azraq, el capdavant àrab que durant anys va lluitar contra el Rei Jaime I per aconseguir la independència en una musulmana valenciana. La residència d’Al-Azraq va ser el Castell d’Alcalá. En 1245 Al-Azraq i Alfonso I, fill de Jaime I, van signar el Tractat del Pouet, amb el que el fill del Rei va ser proclamat senyor d’aquelles terres a canvi que respectés la vida dels seus habitants. Es va aconseguir així una coexistència de musulmans i cristians en el mateix territori. Per contra, aviat van començar a aparèixer les tensions entre la població musulmana que temia una repressió per part del Rei Jaume I. En resposta, el capità àrab no respetaria el pacte per complet i continuaria amb la lluita. Això provocaria que el Rei prengués Alcalà i exili a Al-Azraq al nord d’Àfrica, d’on tornaria 17 anys després i, finalment, La situació entre ambdues religions seguirà sent de relativa convivència durant algun temps, però acabaria trencant-se per les rebel·lions a les grans ciutats com la revolució de Germanies, que va tenir lloc a València entre 1519 i 1523. Finalment, la forta pressió de l’Església va aconseguir que, En 1525, els musulmans del poble, unes 78 famílies, van ser obligades a batejar passant a ser “nous cristians” (moriscs). A partir d’aquest moment seguirà suportant les pressions de l’església i una condició que mai es reunirien per acceptar. Finalment, acabaran rebelándose en 1609, data en què es decretava la seva expulsió. Alguns pobles propers a Alcalá es van quedar despoblats.

En els llibres de l’Església del poble es reflecteix l’existència d’uns moviments migratoris de persones d’Ibi, d’Alcoi, de Mallorca, de Jijona i d’Agres, que serien definitivament els ancestres més remots dels actuals ciutadans.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

LOS DESPOBLADOS MORISCOS

Recorrido: 16,5 km

Tiempo: 4 h 30 min

Dificultad: muy baja

Recorrido circular que partiendo de La Trilladora en la entrada de

Alcalá de la Jovada paseamos por el pueblo viendo el trazado árabe de

sus calles, la casa de Miguel Abad con su estructura de torreón, la

iglesia que fue la mezquita en tiempos de Al-Azraq.

Saliendo del pueblo pasamos por la Casa de Cultura en dirección a la

Atzuvieta, despoblado de la Roca, despoblados de Benialís y

Benicharcos,

 

fotos : de Bernardo Reig

macasesa:

Per el Cor de Mariola i Cova La Sarsa

Per el Cor de Mariola i Cova La Sarsa

En esta ruta visitaren en del Naixements claus en lès tudi de la Prehistòria de la Comunitat Valenciana:

la Cova de la Sarsa.La ruta recorre part de la serra de Mariola, decl rada Parc Natural . i Veurem tambè una ermita, un arbre monumental i la font del Teular

 

la cova de la Sarsa ha donat materials corresponents no només al Neolític, també a l’Edat del Bronze i algunes troballes ens informen d’un ús esporàdic en temps ibèrics, romans i fins i tot islàmics,,,,,,, al mes que ve més.

ya es ten dins

CARRASCA MILENARIA

CARRASCA MILENARIA

LA FONT DEL TEULAR

LA FONT DEL TEULAR

 

 

Fotos : de Bernardo reig i rafa grau

 

 

macasesa

CORRIOLA 2017

Com cada 8 de desembre

Un any mes tenim así la corriola

Contestans realitzen una excursió des del casc urbà fins al paratge, situat a la Serra de Mariola,l’ermita, que data del segle XIII

Un pa redo en forma de Corriola i una llomganisa Roxeta de Bolteta

La meua es de la carniseria  de dolors buenisima

puxaren al parage  ermita  santa Barbara  amenizant la La Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet I els junios de les paroquies

Aquesta tradicional celebració es tanca con un conta contes i amb una missa de campanya.

 

 

¡BON PROFIT I SALUT!

¡BON PROFIT I SALUT!

L’Ajuntament de Cocentaina ha acompanyat al Centre EL RESPIR en l’elaboració de les clàssiques Corrioles per a celebrar aquesta gran tradició contestana. Ja tens la teua preparada?

https://www.youtube.com/watch?v=yF-_8k1aCBY

 

 

video  d`Rafa Grau

 

 

 

macasesa

 

UNA NIT EN LA FIRA

UNA NIT A LA FIRA DE LES FIRES PORXET DE SANT FRANSES

UNA NIT A LA FIRA DE LES FIRES PORXET DE SANT SANT FRANCESC

FIRA FUSTA

FIRA FUSTA

VALOR CONTRA VALOR

CONCERT D’ ANDREU VALOR FRANCESC VALOR

PLAZA DEL MERCAT

PLAZA DEL MERCAT

FIRA DE NIT

EL PLOP I LA CHULA

CORDER I LLONGANISSES I UNA BOTA DE VI

CORDER I LLONGANISSES I UNA BOTA DE VI

FORN D`PA DESPUES DE UN BON SOPARET

FORN D`PA DESPUÉS DE UN BON SOPARET

"PASSEJANT PER LA FIRA"

“PASSEJANT PER LA FIRA”

FIRA DE NIT

FIRA DE NIT

FIRA DE NIT (6)

SEGON DIA DE FIRA

SEGON DIA DE FIRA

A LA FIRA NO VAXES SINO TENS DINES

A LA FIRA NO VAXES SINO TENS DINERS

FIRA DE NIT

ELS PADRINS

“PADRINS IAIOS I NOVIOS COMPREN UNA COSETA ELS NÉTS NEBOTS I NOVIA”

NO PODÍA FALTAR LA MÚSICA

NO PODÍA FALTAR LA MÚSICA

MÚSICA

MÙSICA

DESPRÉS DE LA MÚSICA UNES CASTAÑETES CALENTETES

DESPRÉS DE LA MÚSICA UNES CASTAÑETES CALENTETE

 

 

 

macasesa

PASTEL DE LLESQUES

200 g de tonyina en llanda –

12 llesques de pa de motle s

– 4 ous durs –

2 tomaques mitjans –

1 llanda xicoteta d’anxoves –

1 flascó d’olives farcides –

Encisam –

Maionesa

Primer, talla  2 dels ous durs, les olives, l’encisam i la tomaca.

en troset xicotets

Col·loca estos ingredients ja picats en un bowl i afig-los la tonyina escorregut. Mescla’ls bé, afig maionesa al gust i torna a rebolicar fins que tots els ingredients queden completament mesclats entre si. Una vegada que tingues llest el farcit, forra el motle que vages a utilitzar amb paper plàstic de cuina, deixant que hi haja prou paper que sobre cap als costats per a cobrir la part superior del pastís una vegada que estiga preparat. Açò farà que siga més senzill traure-ho del motle. Després, col·loca una capa de pa per a la base i cobrix-la amb el farcit. Agrega una altra capa de pa i de farcit i continua alternant-les fins a acabar amb una capa de pa. Finalment, cobrix el pastís amb el paper”

 

 

$

 

 

 

macasesa

 

ORIOLA – Viatge amb AFAMA Cocentaina. 26 de setembre de 2017.

 MUSEO DE SEMANA SANTA

MUSEO DIOCESANO DE ARTE SACRO

MUSEO DE LA MURALLA

 

 

CASA-MUSEO MIGUEL HERNÁNDEZ

En aquesta casa de la popularment coneguda Carrer A dalt, va viure el poeta amb els seus pares i germans. Les seves dependències són les típiques d’una casa de principis de segle, a les quals cal afegir, el corral per a les cabres i un petit hort al costat de la serra.

Al museu es conserva, juntament amb mobiliari i aixovar de l’època, fotografies de diferents moments de la vida del poeta

 

 

DSC06603

ORIHUELA – Viatge amb AFAMA Cocentaina. 26 de setembre de 2017.

 

 

macasesa.

 

MERMELA DE CAQUI

INGREDIENT

  • 1 kg. De caquis ben madurs
    700 Grs. de sucre blanca
    El suc d’1 llimona
    Claus d’olor
    canella

    Rentar bé els caquis. Treure’n el terme
    Treure’ls les llavors. Tallar-los en trossos petits
    Col · locar la fruita en una olla amb el sucre, la llimona i els claus d’olor. Revolver molt bé i deixar macerar tota la nit
    L’endemà hi haurà deixat anar el suc. Posar a foc moderat, remenant en forma contínua amb una cullera de fusta per evitar que s’enganxi al fons de l’olla
    Al cap d’una hora de cocció i quan notis que ha pres la consistència de melmelada, estarà elaborada
    Per adonar-te quan adquireix aquesta consistència, pots veure les indicacions sobre el punt de melmelada en aquesta mateixa pàgina
    Un cop elaborada, retirar l’olla del foc i envasar

    de vidre esterilitzats, deixar refredar i estarà a punt per delectar-te amb una delicada i exòtica melmelada deliciosa de caquis

 

 

macasesa:

PUBLICACIO ANUNCIA LA FESTA DEL 2017

 

La Publicació va anunciar dissabte passat 24 de juny la imminent arribada de les festes de moros i cristians de Cocentaina en honor a Sant Hipòlit Màrtir que se celebraran entre l’11 i el 14 d’agost. El pregó fester va arrancar a les 19:00h des de la Plaça de La Vila i abans de la desfilada el President de la Federació Junta de Festes, Hipòlit Borràs, va rebre el permís simbòlic de l’alcaldessa, Mireia Estepa, perquè l’entitat puga organitzar els festejos. A continuació es va interpretar l’Himne de Festes i a continuació arranca La Publicació en què van participar les dos bandes locals, l’Ateneu Musical i la Unió Musical Contestana. Per la seua banda la Gorgera de Dolçaines i Tabals Mal Passet va obrir l’acte en què va destacar la presència dels representants adults i infantils de les 16 filaes contestanes. Els primers a desfilar en la calorosa vesprada van ser els publicador del ban cristià amb Maria del Mar Albadalejo de la Filà Gentils com formadora

i a ells els van seguir els del ban moro davall les ordes del formador de la Filà Guàrdia Jalifiana Sahorins, Franjo Reig. Després va ser el torn dels Publicador Infantils i en este cas les forces de la creu van tindre Marc Domínguez de formador (Filà Gentils) mentres que en les tropes mahometanes va assumir este paper Franjo Reig Vaig seguir (Filà Guàrdia Jalifiana) . Després de ‘La Arrancà’ els Publicador adults van discórrer pels principals carrers de la Raval i la Vila per a recórrer el mateix trajecte de la Primera Diana i els infantils es van dirigir al Monument de Sant Hipòlit ubicat en la Plaça Alcalde Reig per a realitzar una ofrena floral. Sobre les huit de la vesprada adults i infantils van confluir el Passeig del Comtat per a desfilar conjuntament per la principal arteria del municipi. La jornada va finalitzar amb les primeres ‘Voltetes’ del calendari fester que van donar inici a partir de les 11 de la nit”

Nueva carpeta (3)2.jpg

 

 

Primer es presentarà al director de l’Himne de Festes, que serà el compositor i músic alcoià Rafael Mullor Grau.

rafael mullor grau

 

A continuació es serà el moment dels quatre càrrecsChristian Molines Castellà (abanderat moro de la Filà Llana), Sergio Navarro Cantó (abanderat cristià de la Filà  Cavalleria Ministerial), Jaime Pérez Cardona (capità moro de la Filà Guàrdia Jalifiana) i Sergio Moncho Moya (capità cristià de la Filà Gentils).

A continuació  serà el moment  de destapar el cartel de festes 2017: a carec de-  
Autora Cartel: Rosa Ribelles Albort

cartell 2017 bbb[6]

Bones festes a tots
Socarrat i socarraes

https://drive.google.com/file/d/0B5uLYPUfrK1mWDZIYnh5S3ZnWnM/view

 

 

macasesa: