FIRA DE COCENTAINA 2019

LA FIRA 2019

FIRA DE COCENTAINA 2019
FIRA DE COCENTAINA 2019

19 D’OCTUBRE. CONCERT FIRA DE TOTS SANTS A CÀRREC DE L’ATENEU MUSICAL CONTESTÀ La banda jove de l’entitat, dirigida per Andrea Sebastià, oferirà com en cada edició el seu millor repertori. Ubicació: Centre Cultural El Teular Hora: 19:30 hores

25 D’OCTUBRE. INAUGURACIÓ DE LES EXPOSICIONS DE LA FIRA 2019 El divendres 25 d’octubre, a partir de les 20:30 hores i al Pati d’Armes del Palau Comtal, s’inauguraran les exposicions oficials de la 673 edició de la Fira de Tots Sants. Enguany, amb una àmplia oferta cultural i una gran varietat de temàtiques i formats. Totes les mostres les podrem trobar al Palau Comtal i al Patronat Cor de Jesús a la Plaça de Mossèn Eugenio Raduan: “EL VAIXELL ROMÀ BOU FERRER, UN JACIMENT EXTRAORDINARI” Sala d’Actes “JERONI JACINT D’ESPINOSA AL MUSEU DEL PALAU COMTAL” Sala de la Torre de les Monges del Palau Comtal. “200 DE DOCENTS. DOS SEGLES DE DOCÈNCIA FRANCISCANA A COCENTAINA” Torre Sud Oest “VICENT DE PAUL AGULLÓ. AGULLÓ DE COCENTAINA” Sala de les Finestres “ANTONIO GADES, EL VENT DEL POBLE” Sala de la Biga del Palau Comtal. “500 ANYS” Capella de Sant Antoni. “VI MOSTRA ESPAI DE SENTIMENTS” Sala d’Armes del Palau Comtal. “ESPAI SAMBORI” Sala Infantil de l’antiga biblioteca del Palau Comtal “XIV RUTA D’ART LOCAL” “VI EDICIÓ PINTANT LA FIRA” Carrer dels Sants Metges “XXXIII EXPOSICIÓ DE BONSAI” Patronat del Cor de Jesús “ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L’ASSUMPCIÓ DE SANTA MARIA” Plaça del Cardenal Ferris. Ubicació: Pati d’Armes del Palau Comtal Hora: 20:30 hores

26 D’OCTUBRE. CONCERT DE FIRA DE TOTS SANTS A CÀRREC DE LA UNIÓ MUSICAL CONTESTANA La banda dirigida per Ferran Sanchis Gandia interpretarà diverses peces amb l’Orquestra de Pols i Plectre La Paloma. Ubicació: Auditori Mestre Josep Pérez Vilaplana

Hora: 18:30 hores 28 i 29 D’OCTUBRE. “DIES DELS XIQUETS I LES XIQUETES” L’Associació de Firaires de l’Alcoià i El Comtat, amb el seu president Miguel Vayà al capdavant, oferiran als més menuts i les més menudes la possibilitat de gaudir de totes les atraccions a preus populars (1,50 €) durant aquestes dues jornades a partir de les 17:00 hores. Ubicació: Recinte Firal Hora: 17:00 hores

Recinte FiraL

30 D’OCTUBRE. “DIA DELS XIQUETS I DE LES XIQUETES TEA” L’Associació de Firaires de l’Alcoià i El Comtat, posa en marxa una jornada sense soroll en tot el recinte firal amb l’objectiu de facilitar la diversió als xiquets i xiquetes amb trastorn de l’espectre autista (TEA), els quals gaudiran de preus populars (1,50€). Ubicació: Recinte Firal Hora: 17:00 hores

1 DE NOVEMBRE. “DIA DE TOTS SANTS” 09:00 h. ESMORZAR TRADICIONAL DE FIRA Amb la col·laboració de l’Associació de Mestresses de Casa de Cocentaina i l’actuació amb balls tradicionals a càrrec del Grup de Danses de Cocentaina, es servirà el tradicional esmorzar popular amb pa, embotit, aigua-sal i begudes típiques de Cocentaina. Un ambient únic per a rememorar els inicis de la Fira de Tots Sants al Pla de la Font. Ubicació: Pla de la Font

EL ALMORZAR DE FIRA
EL ALMORZAR DE FIRA

10:00 h. INAUGURACIÓ OFICIAL EL MINISTRO EN FUNCIONES PEDRO DUQUE INAUGURARÁ LA FIRA DE TOTS SANTS 2019 Després de la recepció oficial de les autoritats assistents a l’Ajuntament de Cocentaina, es procedirà a inaugurar oficialment la 673 edició a la Plaça del Pla, amb la lectura del privilegi reial per part del pregoner, el contestà Miguel Soler Margarit; al mateix temps, la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet interpretarà l’himne oficial DOLÇA FIRA. Ubicació: Plaça del Pla

12:00 h. XV TROFEU DE RASPALL FIRA DE TOTS SANTS 2019 TROFEU FTS 2019 Xavier (Cocentaina) i Guillem (Castelló de la Ribera) VS Ricard (Castelló de la Ribera) i David (Cocentaina) Ubicació: Carrer de Cervantes, “Carrer de Fora” 17:00 h. EXHIBICIÓ DE MUNTADA I DOMA Exhibició de muntada i doma a càrrec de “Siete cuadras” dirigides per Nico Cascant i el contestà “Victor Burra”. Ubicació: Fira Cavallar (Av. Xàtiva / Pla de la Font

2 DE NOVEMBRE. “DIA DE LES ÀNIMES” Enguany, el dia de festa local estarà ple d’actuacions contínues als diferents punts del Mercat Medieval, Soc Àrab i Porrat Valencià. A més de comptar també amb les variades actuacions musicals de ball, màgia i humor del Concurs “SOL A SOL” a la Plaça de Mossèn Raduan

12:00 h. TIR I ARROSSEGAMENT Exhibició de tir i arrossegament de la Comunitat Valenciana, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cocentaina i la Federació Valenciana de Tir i Arrossegament. Ubicació: Fira Cavallar (Av. Xàtiva / Pla de la Font)

17:00 h. EXHIBICIÓ DE MUNTADA I DOMA La família contestana “Rovira” amb la col·laboració de l’Escola d’Equitació “La Plana” de Muro d’Alcoi, “La Canaleta”, “Hípica Finca Els Barranquets” i “Hípica José Fajardo El Manchego” ens faran gaudir d’una magnífica mostra amb diversos espectacles eqüestres. Ubicació: Fira Cavallar (Av. Xàtiva / Pla de la Font)

DIUMENGE 3 DE NOVEMBRE 10:00 h. L’ALMÀSSERA DE COCENTAINA PROGRAMACIÓ OFICIAL FTS 2019 FESTA D’ INTERÈS TURÍSTIC INTERNACIONAL En la pròpia almàssera de la Cooperativa, situada al carrer de Muro del Pol. Ind. L’Alcúdia, es realitzaran diverses visites guiades a les instal·lacions de la Cooperativa. La visita inclou un tast dels nostres olis. Ubicació: Cooperativa Agrícola Catòlica Coop. V. (País Valencià, 60) Hora: Eixides 09:45, 10:45, 11:45 (microbús gratuït)

12:00 h. EXHIBICIÓ DE MUNTADA I DOMA L’Escola d’equitació Peluca, un any més, farà mostra d’una varietat d’espectacles de gran tècnica i qualitat. Ubicació: Fira Cavallar (Av, Xàtiva / Pla de la Font)

12:00 h. VIII PARTIDA DE RASPALL TRADICIONAL Es recrea una partida tradicional amb la indumentària dels nostres avantpassats. Ubicació: Carrer de Cervantes, “Carrer de Fora” 21:00 h. CLOENDA DE LA 673 EDICIÓ “COCENTAINA UN POBLE, UNA HISTÒRIA, UNA FESTA” Producció audiovisual, amb realitat virtual i projeccions en tres dimensions, que conta la història de Cocentaina. Espectacle audiovisual de gran format coproduït per AMB PRODUCCIONES i la FAM CIA TEATRE. Amb aquest espectacle de cloenda es tancarà la 673 edició de la Fira de Cocentaina. Ubicació: “PALAU A ESCENA” (Plaça del Pla)

4 DE NOVEMBRE. “DIA DELS XIQUETS I DE LES XIQUETES” L’Associació de Firaires de l’Alcoià i El Comtat, amb el seu president Miguel Vayà al capdavant, ofereix una jornada més a preus populars (1,50€), perquè els més menuts i les més menudes puguen acomiadar-se amb diversió de la Fira fins al 2020. Ubicació: Recinte Firal Hora: 17:00 hores

DISSABTE 9 DE NOVEMBRE XXXIX CERTAMEN CORAL FIRA DE TOTS SANTS (CCFTS) Els cors seleccionats que participaran en la fase final són els següents: CORAL JOVE DEL CONSERVATORI DE SANT CUGAT (BARCELONA) CORO DIATESSARON DE MOLINA DE SEGURA (MÚRCIA) GRUPO VOCAL “AMITIÉ” DE LANGREO (ASTÚRIES)

DISSABTE 9 DE NOVEMBRE XXXIX CERTAMEN CORAL FIRA DE TOTS SANTS

ERMITA DEL BUEN PASTOR

La Ermita del Buen Pastor se halla en la parte más antigua del casco urbano de Llíria, junto a su muralla y frente a una plazoleta que se forma entre las calles de la Virgen y Torre la Reina.Historia y Conservación

Al igual que su denominación -pues se la conoce indistintamente como ermita, capilla, iglesia, oratorio u hospital- su origen es discutido pero su venerable antigüedad no es puesta en duda, remontándose al siglo XIII cuando era o formaba parte de un establecimiento hospitalario. Sin embargo, el edificio ha sufrido desde entonces importantes reformas y modificaciones aunque aún conserva alguno de sus elementos originales. Su aspecto general actual se corresponde con una profunda intervención realizada en el siglo XVIII, cuando se le otorgó la categoría de iglesia.

  • Ermita del Buen Pastor
  • TECHADO DE MADERA
  • un extenso mural del siglo XV
  • un extenso mural del siglo XV

l infante don Martín, señor de la villa, instauró en ella en el año 1401 la Cofradía de Jesuchrist, que posteriormente, en fecha y por motivos no determinados, pasó a llamarse del Buen Pastor y de ahí el nombre del templo. Actualmente es propiedad municipal y aunque sus pinturas -su patrimonio más valioso- fueron restauradas en 2005, algunos de sus elementos exteriores e interiores necesitan diversos tipos de intervención.Descripción

Es un edificio de planta rectangular con cubierta de tejas a doble vertiente. La fachada es sobria, despejada y blanqueada, con una ventana o nicho rectangular vacío o cegado y una amplia espadaña barroca sin campana que se alza sobre la cornisa. El acceso se efectúa por puerta de madera adintelada flanqueada por sendas lápidas en una de las cuales se lee Església del Bon Pastor- Hospital Medieval – Segle XIII, y en la otra se alude a las Festividades de la Santísima Sangre. En el lateral exento se abren bajo el alero dos ventanos a modo de tragaluz, y al interior aún puede distinguirse vestigios de un antiguo acceso por ese lateral que fue tapiado, probablemente al redimensionarse el edificio.

TECHADO DE MADERA
La techumbre es a doble vertiente con envigado de madera soportado por arcos apuntados que arrancan de ménsulas

El interior consta de una sola nave que originalmente era de al menos el doble del tamaño actual, prolongándose en el espacio que ahora ocupa la plazoleta previa. La techumbre es a doble vertiente con envigado de madera soportado por arcos apuntados que arrancan de ménsulas. Aunque sus paramentos están blanqueados ocultando posiblemente la existencia de anterior decoración pictórica, en la pared del testero de conserva, a modo de retablo, una de las más valiosas y antiguas muestras de la pintura al fresco de nuestras tierras: un extenso mural del siglo XV en estilo gótico representando la Crucifixión -en la parte superior- y la Anunciación a María en la parte inferior, separadas ambas escenas por un grueso trazo de color rojo. De autor anónimo, aunque muy retocadas y repintadas se mantienen en buen estado y siguen siendo una de las joyas artísticas de la ciudad.

macasesa

PARC DE SAN VICENTE DE LLIRIA

El parque de San Vicente es una de las joyas naturales no solo del término municipal de Llíria, sino de toda la provincia de Valencia. Se trata de un auténtico pulmón verde, con una fuente de agua natural, que nutre el pueblo y que es uno de los lugares preferidos de la ciudadanía edetana.

Se encuentra situado a escasamente tres kilómetros del casco urbano y se puede acceder de dos maneras: bien a pie o en bicicleta, por una senda que empieza al final de la calle Pla de l’Arc; o bien con vehículos motorizados por la carretera CV-25.

El entorno es ideal para pasar un día de ocio al aire libre, puesto que cuenta con varias zonas de picnic; o para la práctica deportiva, con zonas de juegos para la infancia y un espacio de gimnasia para las personas de la tercera edad. 

El paraje es rico en especies botánicas, entre las cuales destacan los centenarios algarrobos y olivos, pinos, cipreses, olmos, chopos y sauces; y, también, animales, como las ardillas y palomas, y la fauna acuática, conformada por peces y patos de diferentes tipologías.

El agua es el elemento principal del parque, puesto que emana de una serie de “ullals”, situados en el suelo del lago. Desde allí parte la acequia Mayor que históricamente ha proveído de agua al pueblo y a la huerta vieja de Llíria.

El parque dedica su nombre a San Vicente Ferrer, que como cuenta la tradición hizo rebrotar el agua, el 30 de agosto del 1410, después de una larga sequía, al pronunciar las palabras: “crecerá y menguará, pero para beber nunca faltará”. En el paraje se encuentra una ermita erigida en el siglo XVIII en honor a SANT VICENTE

macasesa:

HISTORIETES DE COCENTAINA

coses curioses que te COCENTAINA
PRIMERA PART

Le Chasteau de Madril’ o el Palau de Cocentaina
En Joanjo Albinyana defensa que l’anomenat ‘Chasteau de Madrid’ reprodueix en realitat el Palau comtal de Cocentaina i no pas l’Alcázar real de Madrid, el precedent del Palacio Real.

Un bon dia l’investigador Jordi Bilbeny em mostrà un dibuix on apareixia Le chateau de Madril i em demanava si coneixia algun palau per terres valencianes, perquè ell pensava que la seua localització s’hauria de trobar ben a prop, degut a unes recerques que portava endavant. Tan bon punt el vaig veure, no vaig tenir cap dubte que es tractava del Palau de Cocentaina. La gran semblança de les seues torres és el primer que crida l’atenció.
Però analitzem el dibuix des de diversos punts de vista, per veure si podem aportar alguns elements més, a part dels visuals, i determinar si es tracta del Palau de Cocentaina
Las dos torres principales se parecen de lo más en el caso valenciano.
Pero analizamos el dibujo desde varios puntos de vista, para ver si podemos aportar algunos elementos más, aparte de los visuales, y determinar si se trata del Palacio de Cocentaina

PRIMERA FOTO;Le Chasteau de Madrid’, dibujo de 1534 de Jan Cornelisz Vermeyen (Metropolitan Museum of Art, Nueva York).
SEGONA FOTO PLAU DE COCENTAINA

COSES CURIOSES QUE TE COCENTAINA
SEGONA PART
Los historiadores identifican este dibujo como el Alcázar real de Madrid, futuro Palacio Real.

Si analizamos la ubicación del Chateau de Madriles, vemos que de ninguna manera puede tratarse de Madrid, por las montañas de atrás, que no existen en la capital castellana. En cambio, si se tratara de Cocentaina, tendríamos en la parte de atrás la Sierra de Mariola. Al ser tan diferente Le chateau del actual Palacio Real, argumentan que este sufrió un incendio, por lo que el fuego lo devoró. Después, el rehicieron entero, quedando, así, muy lejano del dibujo original de Cornelisz. Pero afortunadamente disponemos a nuestro alcance de otros dibujos del alcázar del siglo XVI, es decir, de antes del incendio de 1734. Y cuando los comparamos, seguimos comprobando que no tiene ningún parecido. Dibujo del Alcázar de Antoon Van Den Wijgaerde de 1562.
Un último apunte nos aportará un dato clave para la comparación. En un artículo de Begoña Alonso Ruiz, de la Universidad de Cantabria titulado “El Alcázar de Madrid: del castillo Trastámara al palacio de los Austrias (Ss. XV-1543)” , se nos habla del dibujo de Cornelisz Vermeyen [1] :

Un detalle importante para la identificación del chateau con el Palau de Cocentaina es la existencia en el antiguo alcázar de tres torres cuadradas, como se comenta en el párrafo anterior de Begoña Alonso. Como es posible que el Alcázar Real de Madrid, residencia del monarcas de la casa de Trastámara, tuviera un castillo-palacio de tres torres?

Estamos ante un dibujo de Jan Corenlisz Vermeyen, pintor de cámara de Carlos I, que está pintando la supuesta residencia de Carlos I. Con tres torres?

Una conversación informal con Elisa Domenech, técnica de Patrimonio Cultural y Museos del Ayuntamiento de Cocentaina me da un dato clave para ubicar definitivamente el dibujo:

“El Palacio de Cocentaina dispone de” tres torres “porque cuando el conde lo construyó pertenecía a la clase nobiliaria y el rey no daba permiso a la construcción de una cuarta torre a nadie que no perteneciera a la clase aristocrática”.

Observe la foto de Rafa Jover Avila, de 1910, del Palacio de Cocentaina con las tres torres, como dicen que tenía el palacio que pintó Cornelisz:

Por último, observamos ahora la siguiente foto de Google orientada al norte y mirad a la izquierda, hacia el oeste.

En el cas de Madrid no hi ha edificis significatius que puguem identificar.

En canvi, al darrere del Palau de Cocentaina tenim el convent de Sant Francesc, que podria identificar-se en el dibuix.

Ampliació de l’edifici de l’esquerra del dibuix del ‘chateau de Madril’ comparat amb el convent de Sant Francesc de Cocentaina al peu de la Serra Mariola.

Inclús, podem arribar a veure actualment dues petites edificacions per damunt del convent igual que en la foto.

Resumint:

Un chateau de Madril dibuixat en 1534 pel pintor de cambra de Carles I.
Una similitud visual amb el Palau de Cocentaina.
Terreny muntanyós al darrere del chateau que no hi ha en el cas de Madrid i en canvi sí en el cas valencià, amb la Serra de Mariola.
Un edifici al darrere del Palau (és a dir; al sud), que el pintor situa a l’esquerra i que identifiquem com el convent de Sant Francesc.
I especialment tres torres nobiliàries que fan del tot impossible que sigui la residència de cap monarca, i en canvi podria ser-ho del comte de Cocentaina.
Per tots els elements mostrats ens inclinem a identificar el Chateau de Madrid com el Palau de Cocentaina, amb la qual cosa, pel fet d’haver estat pintat pel pintor de cambra de Carles I, a més a més, podríem estar parlant de la possibilitat de la presència de Carles I en el Palau Comtal al voltant de 1534.

En el present article hem tractat de deixar constància per escrit d’aquesta identificació per si pot esdevenir d’interès per a altres investigadors en futures recerques sobre la història de Cocentaina.

Xàtiva, 13 de julio de 2019 
Juan José Albinyana y Gil

UN ANY MES DE LA MARETA 2019

La pluja no impedeix l’homenatge de

Cocentaina a la seua Mareta

 

CARTELL DE LA SEÑORA
PEPA VAÑO VALLS

 
La climatología ha obligat a dur la Mare de Déu baix pali

La pluja no és motiu suficient per a que els socarrats de vots o no
acompanyen a la patrona la mare de deu del Miracle en la celebración del
seu dia.Així ha sigut en un dia gris  que tots els del seu poble i foraster  amb
vengut a veure la mareta  per quidrar MARETA MARETA 
Amb la sùplica que aqueste any asegu el moment clau de la celebración protagonitzat per RUBÈN CERVERA
davan de la Iglesia de Santa Maria després la ofrena de flors




Cocentaina iniciará en mayo el Año Santo

de la Mare de Déu del Miracle

La conmemoración de esta efeméride arrancará el próximo 5 de mayo con la apertura del Año Santo concedido por la Santa Sede a Cocentaina.

Cocentaina está a punto de iniciar la conmemoración del V Centenario del milagro de la Mare de Déu, ocurrido según la historia local, el 19 de abril de 1520 mientras el sacerdote Mossén Onofre Satorre celebraba la Santa Misa en la Capilla de San Antonio Abad del Palau Comtal.

de macasesa : fotos de un amic

 

“arrop i tallaetes”,

Hui me’n vaig uns quilòmetres al nord d’Alacant per a arribar a Benigànim, més concretament a La Vall d´Albaida. Aprendrem com es fa el tradicional Arrop i tallaetes valenciano. L’arrop o abrigue és unes postres fet a base de most concentrat i reduït fins a formar una melmelada. La consistència és pareguda a la del sirope perquè vos feu una idea. L’arrop i tallaetes o abrigue i talla’t és clàssic de tots els pobles de la regió, però també ha arribat fins a Múrcia on l’abrigue és també una tradició familiar. De fet en el Baix Segura alacantina també és molt tradicional. Allí un venedor ambulant amb una burra passava pels pobles oferint el dolç com ho faria un cotxe de gelats. El seu sabor és molt peculiar, és un dolç àcid. Hui en dia en l’alta cuina de disseny es tornen bojos inventant combinacions de sabors exòtiques i noves al paladar, l’arrop i tallaetes podria encaixar en esta nova generació

https://youtu.be/cpA6UHU4I7Q

MAGDALENAS

Magdalenas, receta muy sencilla para hacer con l@s niñ@s.
3 huevos
1/4 azúcar
1/4 leche
1/4 aceite de girasol
400 gr harina
1 cucharadita de levadura Royal
ralladura de un limón

Se mezcla todo muy bien menos la harina y la levadura, que se añade poco a poco y sin que queden grumos. Se ponen en los moldes llenos hasta la mitad más o menos, añadir azúcar por encima, horno caliente a 180° y en 10/12 minutos ya están listas!!

 

macasesa

EL POBLE DELS RELLONGES

Otos és un xicotet poble de la Vall d’Albaida situat a l’ombria de la serra del Benicadell que compta amb una peculiaritat de gran interès turístic: nombrosos rellotges de sol distribuïts arreu del poble que conformen una mena de museu-ruta turística a l’aire lliure.

La ruta dels rellotges de sol nasqué al 2005 sota el nom Otos, el poble dels rellotges de sol i des de llavors no ha parat de créixer. El projecte consisteix en una ruta turística-cultural de rellotges de sol indubtable qualitat artística, de dissenys i característiques diferents.

    • El pase de diapositivas requiere JavaScript.

LA PURÍSIMA TOTS ELS ANYS DIA 8 ES CELEBRA LA CORRIOLA

UN ANY MES LA CORRIOLA

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

hui, eixa és la tradició, menjar corriola i voltejar campana, perquè la santa ens guarde a tots de les tronades…

nía una cansoneta que la iaia  Consuelo i iaio Pep cantaven quan estaven batre`s en la era

“Santa Bàrbara va pel camp,
buscant l’Esperit Sant.
L’Esperit Sant no pot vindre
i tres núvols veu vindre.
Uno de foc.
Uno de pedra.
Uno que rellampega.
Santa Bàrbara bendita
lliura’ns del llamp i la centella”