A LA XUMBA – LA TARANA I LA CARABASSETA

 

¡AL XUMBA- LA!

¡ Ala xumba- la, que –xumba –la!

Ala xumba- la què cata-xumba-la

Al xumba-la què polissò

Al xumba-la les xiques guapes

I al mocador de crespò

 

LATARANA

Tinc una tarana

I un despertador

Que toca la una

Que toca les dos

La tarana si

 La tarana no

La tarana mare,

Que la valle yo

LA CARABASSETA

Yo tinc una perereta

Que fa flor i no fa peres

I la tinc acomparada

A les xique carasseres

LES XIQUES
CARASSERES

 

CORRANDES DE COCENTAINA

`CORRANDES DE COCENTAINA

A Alacant tinc mec tinc anar

A enramane mes petxines

I a Cocentaina, tornar

Per la flor de les fadrines

A la mar vaig per taronge

Cosa que el mar no te

Pose les mans dins l’ aigua

Il’ esperança m’ mante

Bona vida te el pastor

Que  cuan plou no fa faena

S’assenta al raco del foc

Pica espart i fa espardeya

Cocentaina pa la ceba

Benilloba pa el melò

Alcolexa pa la pera

Benimarfull pa el cigro

 

Dalt del moncabret

Morriren tres roisseyols

I,uno va naixer en la Provença

El mes vell en Alcoy

L’ altre, en el Grau de Valencia

 

Enmig d’ un roser estic

Giranme a una part i altra,

Per vore si puc collir

La rosa que nia mes altra                                           

 

macasesa; lletra de juaquim i  just sansalvador

UN POBLÉ DE HISTORIA 2

REFUGIO ANTIAÉREO DE COCENTAINA – PALAU COMTAL

REFUGIO ANTIAÉREO DE COCENTAINA – PALAU COMTAL

La nostra història més recent, una història que, voluntària o involuntàriament, ha afectat les nostres famílies, no hem de relegar-la a un paper secundari. La recuperació de la ;Historia; del refugi antiaeri es troba en el moment idoni; encara queden generacions que van viure els esdeveniments que van provocar la seua construcció i ús. Amb els seus testimonis podríem reconstruir una sèrie de xicotets episodis succeïts entre l’entramat de galeries subterrànies construïdes per a salvaguardar la població civil dels atacs de les forces feixistes. De vegades, entre el silencia que havia de regnar en l’interior del refugi per ;miedo a ser localizados, algú recorda la veu d’un xiquet reclamant les seues popes (els suques) que no havia pogut consumir davant de l’alarma de la sirena que anunciava l’arribada dels avions enemics. A l’iniciar-se la Guerra Civil Espanyola en l’estiu de 1936, la població de Cocentaina a “seguint les pautes oferides per la Junta Provincial de Defensa Passiva Civil d’Alacant va començar a construir els refugis antiaeris, segons les normes preestablides tant per als refugis d’ús públic com a privats. Els túnels havien de trobar-se a quinze metres de profunditat per a resistir qualsevol classe de bombes i havien de tindre enllumenat elèctric i respiradors. L’elecció del lloc per a construir el refugi, amb la seua part central ubicada en el Palau Comtal, tenia com a finalitat acurtar la distància entre els diferents nuclis de població: la raval i la vila. Per a això es van habilitar diverses entrades situades en punts estratègics. Els tres principals estaven en el Pla, el carrer Dolors de la Verjurada (prop de la pescateria adossada al costat oest del Palau) i en elcarrer Mestre Valls. Les característiques constructives de les tres entrades corresponen a una mateixa tipologia: volta de carreus tallats escales construídes igualment amb carres ,a excepcio de l`entra del Mestre Valls que s’ accedia als vagabundege l`per mitja d`una rampa Tambe  es va obrir altres entrades secundaries en la confluencia entre el carrer Metges i la Plaça Venerable Escuder, en l`Esglesia de Santa Maria, oeixides con la situada en la zona del barranc próxima a la torreta de l`Avenida Jaume  I un altre dels refugis iniciats pero no finalitzats es trova en  la plaça  del Salvador, el qual va travessar el vallejar de  l`esglesia les entrades del carrer dolors el pla i el carrer Metges confluien en la part centra del Palau, a que  Safegia un altre ramal que  finalitzava en la casa del carrer Comte de Cocentaina,

(es desconeix si tenia eixida per eixa part a l`exterior) Coincident amb el pati del Monument es van costruir unes quantes galeries perpendicular unes amb altres conformant un escaquer. Les galeries de

“Segons alguns testimonis de gent que va participar en la construcció del refugi subterrani es va emprar tot tipus de mà d’obra, des d’adolescents de 10 i 15 anys i hòmens de major edat,”

 

 

macasesa.

Video cedit per Rafa Grau i fotos de Bernardo Reig

 

LA CAVA GRAN D’AGRES,

LA CAVA GRAN D’AGRES, LA GELERADORA MILLOR CONSERVAT DE LA PROVÍNCIA D’ALACANT”

 


 

La indústria i el comerç de la neu Quan nevava en les muntanyes, les persones l’arreplegaven en cistelles o sacs i les portaven a pous, clots cavats en el sòl o cases de pedra rudimentàries en llocs ombrius, així eren les antigues geleres. Una vegada allí premsaven la neu amb instruments de fusta i feien capes de diferent grossor. I és que el gel era molt apreciat no sols pel comestible, sinó també com a conservant d’aliments i pel seu ús terapèutic.”

A la humanitat es va donar compte prompte de que el gel era un material de gran utilitat per al dia a dia, però com conservar-ho més enllà de les estacions .’fredes ?..Com sempre, l’observació de la naturalesa ha ajudat a l’home a idear solucions per als seus problemes, simplement  intentant imitar el que ella feia naturalment.”

“Prompte va començar l’activitat industrial, per la qual cosa se van anar construint estructures més grans en les zones altes per a emmagatzemar més quantitat de gel. Els jornalers realitzaven l’arreplega de la neu i l’emmagatzemaven en estes caves o geleres. Una vegada complet segellaven l’estructura fins que començava l’època estival i la seua conseqüent comercialització

 

La Cava Gran d’Agres és un pou de neu o gelera del segle XVII. És un dels més grans i en millor estat de conservació dels situats en els vessants al nord de les serres d’Aitana, la Carrasqueta i Mariola. Es va configurar com un pou cobert, excavat parcialment en la roca i encaixat en una vessant de les cimes de la Serra de Mariola. Amb unes dimensions de 15 metres de diàmetre, 17 metres de profunditat i 2000 m³ de capacitat, es va mantindre en ús fins a 1906. Esta gelera és també conegut com;Cava Arquejada per la singular arcada de carreu que va sustentar la seua coberta. A més amb el temps s’ha convertit en un de les icones i senyal d’identitat d’este paratge natural en què s’integren cultura, patrimoni i paisatge.”

Ermita de San Cristóbal (Cerro de San Cristóbal)

any 1923

En sus cercanías [ se halla la ermita de San Cristóbal, en sitio buenísimo y elevado, desde donde se contempla bellísimo panorama, y se hallan los restos de la antigua fortaleza

«La fundación de esta ermita puede datarse como de finales del siglo XIV y la elección del titular de la misma está relacionada con su emplazamiento que, como otras dedicadas a este Santo se erigían en alto para que fueran avistadas por los caminantes.

any 1954

El entorno es un bello paraje. Un murete de piedra previene caer en la escarpada ladera y sirve de mirador al amplio valle del Serpis. El edificio se compone de nave oratoria, sacristía y casa de ermitaño (4). La ermita se precede de un pórtico que soporta una habitación, probablemente de la casa del ermitaño; dicho pórtico se abre al costado izquierdo, dando acceso a unas terrazas en el costado derecho tiene una puerta que daba paso a la casa del ermitaño. La fachada ofrece la entrada amplia al pórtico y, sobre ella, un balcón y una ventana de la habitación citada; encima, ya en el frontón, un óculo oval vertical y arrancando del ángulo formado por la cornisa salva-aguas una espadaña de pilares y tejadillo a dos aguas con su campana. La planta es rectangular, mide 11,70 por 6 metros (más 2,80 de ancho dedicados a una capilla y sacristía).La nave se divide por pilastras en cuatro tramos; el primero, a la entrada, se circunscribe por un banco de obra corrido, el segundo, a la derecha tiene un altar de obra y a la izquierda una capilla; el tercero, a la derecha presenta, igualmente, un altar y enfrente el acceso a la sacristía; el último tramo es el presbiterio, más estrecho que el resto de la nave y elevado por un escalón. Una cornisa recorre el perímetro de la nave. En el altar principal había un retablo barroco que enmarcaba el lienzo de San Cristóbal. También había un medallón en la bóveda, posiblemente del siglo XVIII y una inscripción que dice: QVISSI CVT DEVS.»

any 2010

macasesa ;

UN SENDERO O UNA POLEA

UNA SENDA O UNA CORRIOLA

Un sendero o una polea

Al Diccionario Catalán-Valenciano-Balear, la palabra sendero designa un camino estrecho por donde puede pasar sólo una persona a la vez. Por otra parte, la palabra polea es sinónima de polea, y una polea es una rueda que gira alrededor de un eje, que tiene la superficie lateral acanalada por donde pasa un cable o una cuerda, por lo que cambia la dirección de la fuerza multiplicando su efecto .
Ambos significados son válidos miedo a explicar la fiesta, ya que, al volante del año 1346, el lugar donde se edificó el convento contienda de los franciscanos estaba ocupado por una ermita gótica dedicada a San Sebastián, entonces en el camino de Alcoy , situado en la parte oriental del barranco del Alberri.

Este lugar fue elegido para edificar el monasterio en 1561. Fue de Ximén Pérez de Corella, sexto conde de Cocentaina, quien pedirlo a la orden franciscana, petición que fue aceptada por el segundo ministro provincial de Valencia, el padre José Vicente, hijo de Bocairent. Por voluntad expresa de Ximén Pérez de Corella, se edificó el convento franciscano bajo la advocación de San Sebastián. Así, la primera piedra del convento la puso el hijo de Ximén, Jerónimo Sebastián de Corella y Mendoza.

La construcción del convento, sin embargo, no adquirió el ritmo que se esperaba y por eso la comunidad destinada tuvo que alojarse en el ermitorio de Santa Bárbara, un habitáculo con muchas incomodidades. En lo alto de Cocentaina, en la denominada zona del Raval, aunque se encuentra actualmente un promontorio arenoso, situado al mediodía del Castillo, donde se puede disfrutar del ermitorio dedicado a la advocación de Santa Bárbara, construido en el siglo XIII.

8 de diciembre de 1562, la fecha clave
La fiesta, celebrada el día de la Purísima Concepción, paradójicamente tiene lugar en una ermita dedicada a Santa Bárbara. La fiesta, sin embargo, no tiene en cuenta el patronaje, sino la fecha histórica del 8 de diciembre, día en que tuvieron lugar unos hechos clave para la comunidad franciscana que vivía.

Durante la homilía del día 8 de diciembre de 1562, día de la festividad franciscana, serían enterados los feligreses que era necesario ayudar a trasladar al nuevo convento todo lo que había en la ermita. La irregularidad y la inseguridad de los caminos de la época comunicaba las dos ermitas a través de un sendero, una ‘polea’, senda por la que sólo podía pasar una persona tras otra y hacía así el efecto de una polea hasta que se acercaba el Raval, por lo que por el barranco del Alberri hasta el ermitorio de San Sebastián que se formaba un círculo, los frailes y los feligreses formaban una fila por el camino estrecho e iban bajando todo lo que tenían a la ermita de Santa Bárbara.

ASÍ ES VEU LA ERMITA DE SANTA BARBARA
LA CORRIOLA , LA VOLTETA

Así, desde el 11 de diciembre de 1562, de manera aún precaria, la comunidad franciscana pudo disfrutar de un habitáculo mejor y ofrecer un servicio más cercano a los fieles con la Santa Misa y con el resto de cultos religiosos. Hay que pensar que este hecho debió ser toda una fiesta y para recordar de manera cariñosa se hizo un rollo de pan con embutido de la matanza y en señal de acción de gracias, pensaron fijarla el día de la Purísima.

macasesa:

“ANY SANT DE LA MARE DE DÉU DEL MIRACLE I EL SEU 500 ANIVERSARI DEL 1520 2020

Les Festes de la Mare de Déu del Miracle són declarades d’Interés Turístic Local
Enhorabona a tot el poble de Cocentaina

Cocentaina obre l’Any Sant pels 500 anys d’el miracle de les 27 llàgrimes de la Virgen

El miracle de les 27 llàgrimes de sang va esdevenir el 19 d’abril de 1520 mentre el sacerdot Mossèn Onofre Satorre celebraba la missa a la capella de sant Antoni Abat de Palau Comtal de Cocentaina. A l’arribar a les últimes oracions aixecar els ulls i va reparar que la imatge de la Mare de Déu tenia una suor que cobria la cara. Conclosa la missa va fer que li baixessin la imatge i prenent-la en les seves pròpies mans va veure que eren gotes de sang i per assegurar-se més, amb el quart dit de la seva mà va tocar una llàgrima sota l’ull esquerre. <br> Quan el fill de l’comte i el mossèn li expliquen el que ha passat, el IV comte de Cocentaina, Rodrigo de Corella, no dubta a fer trucar a l’notari perquè aquest fet quedi documentat en acta notarial, acta que durant tot aquest Any Sant es mostra a la sala d’Ambaixadors del Palau Comtal. Aquesta acta ha estat cedida per l’Arxiu notarial d’Alcoi, on es conserva, ja que va ser redactada per un notària d’aquesta última localitat, Joan Lluís Alçamora. L’acta data de el 19 d’abril de 1520 i va compta amb tot tipus de detall com va ocórrer el miracle. <br> Imatge de la Verge del La imatge de la Mare de Déu va arribar a Cocentaina en 1450 i va ser un regal de papa Nicolau V a Ximén Roís de Corella, que havia lluitat en les guerres d’Itàlia i acabava de ser nomenat comte pel rei aragonès Alfons el Magnànim. La dipositar, com un preuat tresor a la capella de Palau. A La Mare de Déu està custodiada per la comunitat de franciscanes clarisses, tal com va voler la IX comtessa de Cocentaina, qui no va arribar a veure el seu desig complert però que va deixar en herència aquesta gran devoció a la Mare de Déu i la seva descendència va aconseguir fundar el Monestir de la nostra Senyora de l’Miracle de Cocentaina en 1654. es va habilitar com a habitació per a les monges que van venir de Granada unes estades en el mateix palau comtal i posteriorment es va construir l’església, ja que la capella de l’palau no podia albergar a tota la gent que venia a resar a la Verge

macasesa: cuadro de Pepa Reig

LES INCREÏBLES AVENTURES DE… LA RUTA DEL SENYOR QUIXOT”

QUIXOT Y SANCHO

Alguna vegada t’has plantejat seguir els passos del Caballero de la Trista Figura? La Ruta del senyor Quixot és un homenatge al popular cavaller d’un dels llibres més important en la història de la literatura. Quan Miguel de Cervantes va relatar en el segle XVII les aventures i desventures d’este cavaller de La Manxa mai va poder imaginar que milers d’anys després es podrien recórrer els passos d’un trajecte que simbolitza el segle d’Or.

“Els molins de vent, la ruta del Quixot, com arribar Visitar els pobles de Camp de Criptana i Mota del Corb és una escapada ideal d’un o dos dies des de Madrid (podem afegir la visita d’altres localitats

Dulcine

interessants com el Toboso, llar de Dulcinea, o Belmonte on visitar el seu imponent castell) . Per a arribar des de Madrid a Camp de Criptana, al nord de la província de Ciudad Real, n’hi ha prou amb prendre l’A-4 sentit Andalusia i, passat Madridejos, la CM 42 fins que creua amb la CM 3105, des d’on ens separaren només 9 quilòmetres fins al poble. En total 160 quilòmetres de viatge. Des d’allí a Mota del Corb, només cal seguir 28 quilòmetres per la N-420.

CAPVESPRE EN LA MANXA”
CAMP DE CRITANA

Una de les construccions més representatives del centre peninsular són els Molinos de Vent. Encara que es coneixen des de fa centenars d’anys i el seu origen s’ha fixat en l’antiga Babilònia, la seua aparició en estes terres va tindre lloc com a conseqüència de la greu sequera que assole-ho la península en el Sg XVI i que va fer necessari buscar noves alternatives als molins d’aigua, utilitzats fins al moment per a moldre el blat. Els coneguts com a Molinos Mediterranis presenten una estructura cilíndrica de pedra emblanquinada i una teulada en què se sostenen les aspes recobertes per les veles. El pal de govern permet orientar les aspes en funció de la direcció del vent. En la Manxa es coneixen diversos tipus de vents: llevant alt, llevant fix, llevant fondo, morisquot, Garbí fondo, Garbí alt, toledà, cerç, tramuntana i migdia, reconéixer-los era bàsic per al bon fer de la mòlta.”

“Compten amb tres plantes dividides de la manera següent:

La planta baixa coneguda com a sitja, on es deixaven les mules que portaven el gra i des de la que part una escala de caragol cap a la resta d’estades. La planta mitjana, utilitzada tant per a la neteja del gra com per a emmagatzemar els apers usats en la mòlta. La zona alta, coneguda com el moler. Esta part més alta té unes finestretes per a determinar la direcció del vent.”

macasesa; fotos de ODE

LA FIRA EN INMAGENS

AUCA DE LA FIRA 
COCENTAINA A L`ANY 1346

UN BARREJAT DE LA FIRA

MENJAR, BALL, MASCARES, RODETES,

EXPOSICIO PINTANT LA FIRA

TORROS, LLEPOLIES,MEL AMBOTIT, CABASOS,
SI NO HO TROBE A LA FIRA NO HO TROBARÀS EN CAP LLOC

EL PALAU

LA FIRA DE NIT
CASTAÑES, ANOUS, TRACTORS
FIGES, DATILS ARROP I TALLAETES

LA VILLA CONDAL DE COCENTAINA

FIRA DE LES FIRES MOSTRA LA FIRA MES INTERNACIONAL FINS AL ANY QUE VE

macasesa: