Descripció

No es tracta d’una festa eminentment d’alegria i de fruïció, almenys en el seu origen. És més aviat una crítica davant la impotència que proporciona la situació social i també física de lloc on s’ubica (l’antic raval de Cocentaina).

Els Nanos són ninots de poca altura, entre 1 i 1,20 metres, que van acompanyats d’uns cartells a través dels quals expressen la seva crítica, o bé positiva o bé negativa. La festa consisteix a criticar la persona que representa el ninot. En un primer moment, apareixien col·locats ( «penjats») a la vora d’algun camí proper al poble, sense que ningú sabés qui els havia fet ni qui els havia penjat.

Actualment, els ninots s’exposen al mig del carrer o acostats a les parets de les cases sota la vigilància de les persones que els han fet. Així mateix, abans si podien estar exposats des de l’alba fins a les dotze del migdia, perquè l’autoritat municipal els feia retirar. Avui en dia, estan fins més enllà de les dotze de la nit i depèn de la voluntat dels autors la retirada dels ninots. En els últims anys, han aparegut alguns ninots o «nanos», fets amb parts de maniquí d’aparador, però sembla que no han estat ben acceptats per la gent. És per això que continuen fent-se amb draps.

Pel que fa a l’elaboració, cal dir que l’aportació en diners és voluntària, així com el fet de donar la roba o els materials per ajudar a fer-los. L’exposició dels «nanos» va dirigida a tot el poble en general i són nombroses les persones que durant aquest dia s’acosten a uns carrers que normalment no visiten. S’observa un canvi anímic en aquests visitants ocasionals, més espontaneïtat i contacte, a més d’una gran complaença quan veuen retratats els personatges i les situacions del seu poble en aquests ninots de drap

Funció de la festa

La festa d’Els Nanos té com a característica destacada el fet que no ha estat encara comercialitzada ni jerarquitzada de cap manera, ja que les persones que participen activament han mostrat sempre una gran responsabilitat i un absolut desinterès cap als premis o distincions, que sempre han rebutjat.

Abans, la funció que complia era la de criticar, advertir o manifestar una revenja. Era l’única forma d’expressió pública de què es disposava al llarg de l’any per criticar l’amo, les autoritats o als qui fos sense perill, a les possibles conseqüències.

El fet és que es pot constatar que no hi ha hagut cap tipus de represàlia per aquest motiu. Un canvi important i més actual ha estat la influència de la televisió, que ha desvirtuat, en part, el sentit primigeni de la festa, ja que ha aportat una temàtica forastera a la problemàtica real del poble. Així mateix, s’observa també que ha disminuït la crítica a les autoritats municipals, en part potser perquè l’Ajuntament, des de fa uns anys, col·labora en algunes activitats durant aquest dia amb l’objectiu que la festa es perpetuï i es transmeti a les generacions de joves que són els que han de continua

macasesa: