NIT DE L` OLLA 2022

Saül Gómez i Soler inicia les Festes amb la direcció de l’Himne

El tret d’eixida als Moros i Cristians 2022 serà aquest divendres amb la interpretació de l’Himne de Festes i la Nit de l’Olla. L’activitat festiva començarà a les 19:15h a la part alta del Passeig del Comtat amb la desfilada de totes les Filaes fins al Pla acompanyades de les seues respectives bandes de música. Allí, als peus del Palau Comtal, sonarà l’Himne de Festes amb lletra del poeta Gerard Mur i Pérez així com música del compositor contestà José Insa Martínez. La Colla Mal Passet, 

aso va pasar anit

Creat per macasesa

Gracies Himne 2022

video de
Intercomarcal TV

LA FIRA 2020

La Fira de Cocentaina celebrará su 674 edición con un formato híbrido para evitar aglomeraciones

en el cartel de fira 2020 i la acua

inaugurar oficialmente la 674 edición en el Pati d’Armes del Palau Comtal, con la lectura compartida del privilegio por parte de las asociaciones locales del “Tapis” y “Aspromin Gormaget”

LUISA MIRALLES I BELEN CARBONELL

MODERADORA; MILAGRO SELLÉS MOLTÓ

Texto del Privilegi de la Fira de 1346:

«Jo, Pere Quart, per la gràcia de Déu rei d’Aragó,

ordene que a Cocentaina sense interrupció

una fira es faça de quinze jorns de duració

i siga per Sant Miquel aquesta celebració.

I perquè la Fira esdevinga una de les millors,

no podrà interrompre’s si no és per força major.

Tot aquell que siga bé venedor o bé comprador

vaja i torne a la Fira sota la meua protecció. 

A ningú no podran detenir ni tancar a la presó,

llevat dels que siguen lladres, assaltants o traïdors,

 també si són sodomites o són falsificadors

ordene que per a aquesta gent no hi haja perdó.

A més, mane i ordene a tots els meus capitans

que facen guardar i guarden aquesta ordre reial

i ho signe a València davant les autoritats

en 1346 un dotze del mes de maig.»

macasesa

UNA NIT EN LA FIRA

UNA NIT A LA FIRA DE LES FIRES PORXET DE SANT FRANSES

UNA NIT A LA FIRA DE LES FIRES PORXET DE SANT SANT FRANCESC

FIRA FUSTA

FIRA FUSTA

VALOR CONTRA VALOR

CONCERT D’ ANDREU VALOR FRANCESC VALOR

PLAZA DEL MERCAT

PLAZA DEL MERCAT

FIRA DE NIT

EL PLOP I LA CHULA

CORDER I LLONGANISSES I UNA BOTA DE VI

CORDER I LLONGANISSES I UNA BOTA DE VI

FORN D`PA DESPUES DE UN BON SOPARET

FORN D`PA DESPUÉS DE UN BON SOPARET

"PASSEJANT PER LA FIRA"

«PASSEJANT PER LA FIRA»

FIRA DE NIT

FIRA DE NIT

FIRA DE NIT (6)

SEGON DIA DE FIRA

SEGON DIA DE FIRA

A LA FIRA NO VAXES SINO TENS DINES

A LA FIRA NO VAXES SINO TENS DINERS

FIRA DE NIT

ELS PADRINS

«PADRINS IAIOS I NOVIOS COMPREN UNA COSETA ELS NÉTS NEBOTS I NOVIA»

NO PODÍA FALTAR LA MÚSICA

NO PODÍA FALTAR LA MÚSICA

MÚSICA

MÙSICA

DESPRÉS DE LA MÚSICA UNES CASTAÑETES CALENTETES

DESPRÉS DE LA MÚSICA UNES CASTAÑETES CALENTETE

 

 

 

macasesa

Buñuelos de viento de Cocentaina

X
Ingredientes
La masa
3 vasitosagua
1 vasitoaceite de oliva
10huevos
250 gr,harina de trigo
Para freir
1 litroaceite de girasol
Para servir
Azúcar blanco y canela mezclado +
Pasos

En una cacerola pones agua y el aceite de oliva, cuando empieza a hervir, añadimos de golpe toda la harina y con una cuchara de madera removemos «sin parar» con fuerza hasta que queda una bola de masa dura.
1

Dejamos que se enfríe un ratito
2

La bola de masa en un bol y se van batiendo uno a uno cada huevo, de forma que viertes un huevo batido a la masa y sin parar de remover hasta que queda absorbido por la masa, luego otro huevo batido….hasta el huevo 10 que ya verás que la masas se ha vuelto más fluida.
3

Pones esa masa ya fluida en su punto, en un jarro.
4

Ya podemos empezar a freir, con un recipiente con cuatro dedos de aceite de g-i-r-a-s-o-l-, cuando esté ya muy caliente, ponemos la buñolera dentro, la sacamos y con el jarro ponemos la masa y dentro del aceite, el buñuelo saldrá sólo, así vamos repitiendo la operación y girándolos hasta que queden doraditos por las dos caras.

5
Plato con papel de cocina para ir dejándolos cuando lo saquemos.

6
Antes de que se enfríen, pasar por la mezcla de azúcar blanco y canela para dejarlos en la bandeja para servir,

 

 

 

macasesa

ESTAMPETES DE COMUNIÓ

Fins no fa massa anys a cocentaina  quant els xiquets prenien la primera comunió (fet  al que li se donava molta importància  a nivell tan familiar com social) entre altres coses com podien ser el convit,coque boves amb chocolate el trage, els  regals, les reformes en la casa, etc.  es feien uns recordatoris, que eren unes estampetes en les quals per un costat  es posava una imatge de tipus religiós o  una foto del comuniant i per l’altre costat posaven el nom, la data  de l’esdeveniment, el lloc  on és celebrava, etc. Estes estampes es repartien als familiars, veïns i altres persones pròximes  a fi de que tingueren un record del fet.

Col·lecció particular

 

1 (1) 1 (2) 1 (3) 1 (4) 1 (5) 1 (7) 1 (6)

 

 

macasesa.

DANSÀ DELS NANOS

Taller de ball i Taller de nanos i dinar de faixeta sarau

Taller de ball i Taller de nanos i dinar de faixeta sarau.

Una semana antes fan una dansa i enseñen  a ballar a tost es que vullgen en señase i  fer el armaso dels nanos

COM OMPLIR ELS CAPS

COM OMPLIR ELS CAPS

 

RRRRRRRR

en señase i  fer el armaso dels nanos

ESMORZAR AMB XOCOLATA I XURROS PER A TOTS

ESMORZAR AMB XOCOLATA I XURROS
PER A TOTS

DANSA DELS NANOS

DANSA DELS NANOS

Colla Mal Passet de Cocentaina,

Colla Mal Passet de Cocentaina,

 

 

 

 

 

 

 

¡DE nuevo me ha sorprendido el almendro florecido!

ALMENDROS EN FLOR LLEGA LA PRIMAVERA

El término castellano almendra procede de una arabización de mandorla y ésta de la palabra latina amyndăla

Variedades

Existen una infinidad de variedades/cultivares3 que se dividen en dos grandes grupos: «cáscara blanda» y «cáscara dura».

Las más corrientes en España son:

La Comunidad Valenciana con algo más de 100.000 Ha, – el total en España es de 544.186 Ha.- de las cuales el 90% están en secano y un 10% en regadío, llega a producir unas 65.000 Tn. de almendras con cáscara que además de destinarse una parte al consumo interno la mayoría se exporta a la UE.

En la Marina Alta predomina el cultivo de una de las variedades más tradicionales y de mayor rendimiento económico, la Marcona, que llega a cotizarse hasta un 50% más que otras variedades al ser considerada como la mejor almendra por su composición, sabor y calidad de sus frutos. Los aspectos que limitan su rentabilidad y expansión son su floración temprana y la polinización por lo que se requiere que haya otros tipos de variedades –, Planeta, Rumbeta, Castellet, Desmayo largueta – que florezcan en las mismas fechas y que además estén presentes las abejas. Últimamente se está introduciendo, para mejorar el cultivo de la Marcona, la variedad Blanquerna, que es autógama, florece en los mismos días, y es de gran producción.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Almendras inmaduras, Variedad Mollar 
  • La Marcona es la variedad más conocida. Una almendra redonda y gorda, dulce y con poco porcentaje de amargor. Es una de las más utilizadas, la más cara y la más demandada por la industria repostera y turronera.4 Desprovista de sus envueltas, se tuesta hasta que adquiere el tono deseado para la elaboración de turrones duros o blandos. Sirve de base para las Denominaciones de Origen Jijona y Alicante, así como para la Denominación de CalidadMazapán de Toledo y los tradicionales guirlaches aragoneses además de la Tarta de Santiago. Asimismo, al tener en su composición menos aceite, se suele destinar a la producción de almendras fritas.
  • La almendra mollar, a la que posee una cáscara blanda fácil de quebrar, y que tiene un cierto porcentaje de almendras dobles.
  • La almendra amarga (Prunus dulcis var. amara), que es venenosa porque contiene amigdalósido (amigdalina), un glucosido cianogénico. Al masticarlas, la amigdalina entra en contacto con lasaliva y se libera el ácido cianhídrico. La amigdalina se encuentra en una proporción de 1 mg por almendra, siendo de 100 g de almendras amargas la cantidad letal para un adulto. La amigdalina se encuentra en menor proporción en los almendrucos de almendra y en las semillas de todas las especies del género Prunus.

con la colobaración: de Eduardo perez y molina