NIT DE L` OLLA 2022

Saül Gómez i Soler inicia les Festes amb la direcció de l’Himne

El tret d’eixida als Moros i Cristians 2022 serà aquest divendres amb la interpretació de l’Himne de Festes i la Nit de l’Olla. L’activitat festiva començarà a les 19:15h a la part alta del Passeig del Comtat amb la desfilada de totes les Filaes fins al Pla acompanyades de les seues respectives bandes de música. Allí, als peus del Palau Comtal, sonarà l’Himne de Festes amb lletra del poeta Gerard Mur i Pérez així com música del compositor contestà José Insa Martínez. La Colla Mal Passet, 

aso va pasar anit

Creat per macasesa

Gracies Himne 2022

video de
Intercomarcal TV

LA FIRA 2020

La Fira de Cocentaina celebrará su 674 edición con un formato híbrido para evitar aglomeraciones

en el cartel de fira 2020 i la acua

inaugurar oficialmente la 674 edición en el Pati d’Armes del Palau Comtal, con la lectura compartida del privilegio por parte de las asociaciones locales del “Tapis” y “Aspromin Gormaget”

LUISA MIRALLES I BELEN CARBONELL

MODERADORA; MILAGRO SELLÉS MOLTÓ

Texto del Privilegi de la Fira de 1346:

«Jo, Pere Quart, per la gràcia de Déu rei d’Aragó,

ordene que a Cocentaina sense interrupció

una fira es faça de quinze jorns de duració

i siga per Sant Miquel aquesta celebració.

I perquè la Fira esdevinga una de les millors,

no podrà interrompre’s si no és per força major.

Tot aquell que siga bé venedor o bé comprador

vaja i torne a la Fira sota la meua protecció. 

A ningú no podran detenir ni tancar a la presó,

llevat dels que siguen lladres, assaltants o traïdors,

 també si són sodomites o són falsificadors

ordene que per a aquesta gent no hi haja perdó.

A més, mane i ordene a tots els meus capitans

que facen guardar i guarden aquesta ordre reial

i ho signe a València davant les autoritats

en 1346 un dotze del mes de maig.»

macasesa

LES INCREÏBLES AVENTURES DE… LA RUTA DEL SENYOR QUIXOT»

QUIXOT Y SANCHO

Alguna vegada t’has plantejat seguir els passos del Caballero de la Trista Figura? La Ruta del senyor Quixot és un homenatge al popular cavaller d’un dels llibres més important en la història de la literatura. Quan Miguel de Cervantes va relatar en el segle XVII les aventures i desventures d’este cavaller de La Manxa mai va poder imaginar que milers d’anys després es podrien recórrer els passos d’un trajecte que simbolitza el segle d’Or.

«Els molins de vent, la ruta del Quixot, com arribar Visitar els pobles de Camp de Criptana i Mota del Corb és una escapada ideal d’un o dos dies des de Madrid (podem afegir la visita d’altres localitats

Dulcine

interessants com el Toboso, llar de Dulcinea, o Belmonte on visitar el seu imponent castell) . Per a arribar des de Madrid a Camp de Criptana, al nord de la província de Ciudad Real, n’hi ha prou amb prendre l’A-4 sentit Andalusia i, passat Madridejos, la CM 42 fins que creua amb la CM 3105, des d’on ens separaren només 9 quilòmetres fins al poble. En total 160 quilòmetres de viatge. Des d’allí a Mota del Corb, només cal seguir 28 quilòmetres per la N-420.

CAPVESPRE EN LA MANXA»
CAMP DE CRITANA

Una de les construccions més representatives del centre peninsular són els Molinos de Vent. Encara que es coneixen des de fa centenars d’anys i el seu origen s’ha fixat en l’antiga Babilònia, la seua aparició en estes terres va tindre lloc com a conseqüència de la greu sequera que assole-ho la península en el Sg XVI i que va fer necessari buscar noves alternatives als molins d’aigua, utilitzats fins al moment per a moldre el blat. Els coneguts com a Molinos Mediterranis presenten una estructura cilíndrica de pedra emblanquinada i una teulada en què se sostenen les aspes recobertes per les veles. El pal de govern permet orientar les aspes en funció de la direcció del vent. En la Manxa es coneixen diversos tipus de vents: llevant alt, llevant fix, llevant fondo, morisquot, Garbí fondo, Garbí alt, toledà, cerç, tramuntana i migdia, reconéixer-los era bàsic per al bon fer de la mòlta.»

«Compten amb tres plantes dividides de la manera següent:

La planta baixa coneguda com a sitja, on es deixaven les mules que portaven el gra i des de la que part una escala de caragol cap a la resta d’estades. La planta mitjana, utilitzada tant per a la neteja del gra com per a emmagatzemar els apers usats en la mòlta. La zona alta, coneguda com el moler. Esta part més alta té unes finestretes per a determinar la direcció del vent.»

macasesa; fotos de ODE

ERMITA DEL BUEN PASTOR

La Ermita del Buen Pastor se halla en la parte más antigua del casco urbano de Llíria, junto a su muralla y frente a una plazoleta que se forma entre las calles de la Virgen y Torre la Reina.Historia y Conservación

Al igual que su denominación -pues se la conoce indistintamente como ermita, capilla, iglesia, oratorio u hospital- su origen es discutido pero su venerable antigüedad no es puesta en duda, remontándose al siglo XIII cuando era o formaba parte de un establecimiento hospitalario. Sin embargo, el edificio ha sufrido desde entonces importantes reformas y modificaciones aunque aún conserva alguno de sus elementos originales. Su aspecto general actual se corresponde con una profunda intervención realizada en el siglo XVIII, cuando se le otorgó la categoría de iglesia.

  • Ermita del Buen Pastor
  • TECHADO DE MADERA
  • un extenso mural del siglo XV
  • un extenso mural del siglo XV

l infante don Martín, señor de la villa, instauró en ella en el año 1401 la Cofradía de Jesuchrist, que posteriormente, en fecha y por motivos no determinados, pasó a llamarse del Buen Pastor y de ahí el nombre del templo. Actualmente es propiedad municipal y aunque sus pinturas -su patrimonio más valioso- fueron restauradas en 2005, algunos de sus elementos exteriores e interiores necesitan diversos tipos de intervención.Descripción

Es un edificio de planta rectangular con cubierta de tejas a doble vertiente. La fachada es sobria, despejada y blanqueada, con una ventana o nicho rectangular vacío o cegado y una amplia espadaña barroca sin campana que se alza sobre la cornisa. El acceso se efectúa por puerta de madera adintelada flanqueada por sendas lápidas en una de las cuales se lee Església del Bon Pastor- Hospital Medieval – Segle XIII, y en la otra se alude a las Festividades de la Santísima Sangre. En el lateral exento se abren bajo el alero dos ventanos a modo de tragaluz, y al interior aún puede distinguirse vestigios de un antiguo acceso por ese lateral que fue tapiado, probablemente al redimensionarse el edificio.

TECHADO DE MADERA
La techumbre es a doble vertiente con envigado de madera soportado por arcos apuntados que arrancan de ménsulas

El interior consta de una sola nave que originalmente era de al menos el doble del tamaño actual, prolongándose en el espacio que ahora ocupa la plazoleta previa. La techumbre es a doble vertiente con envigado de madera soportado por arcos apuntados que arrancan de ménsulas. Aunque sus paramentos están blanqueados ocultando posiblemente la existencia de anterior decoración pictórica, en la pared del testero de conserva, a modo de retablo, una de las más valiosas y antiguas muestras de la pintura al fresco de nuestras tierras: un extenso mural del siglo XV en estilo gótico representando la Crucifixión -en la parte superior- y la Anunciación a María en la parte inferior, separadas ambas escenas por un grueso trazo de color rojo. De autor anónimo, aunque muy retocadas y repintadas se mantienen en buen estado y siguen siendo una de las joyas artísticas de la ciudad.

macasesa

PARC DE SAN VICENTE DE LLIRIA

El parque de San Vicente es una de las joyas naturales no solo del término municipal de Llíria, sino de toda la provincia de Valencia. Se trata de un auténtico pulmón verde, con una fuente de agua natural, que nutre el pueblo y que es uno de los lugares preferidos de la ciudadanía edetana.

Se encuentra situado a escasamente tres kilómetros del casco urbano y se puede acceder de dos maneras: bien a pie o en bicicleta, por una senda que empieza al final de la calle Pla de l’Arc; o bien con vehículos motorizados por la carretera CV-25.

El entorno es ideal para pasar un día de ocio al aire libre, puesto que cuenta con varias zonas de picnic; o para la práctica deportiva, con zonas de juegos para la infancia y un espacio de gimnasia para las personas de la tercera edad. 

El paraje es rico en especies botánicas, entre las cuales destacan los centenarios algarrobos y olivos, pinos, cipreses, olmos, chopos y sauces; y, también, animales, como las ardillas y palomas, y la fauna acuática, conformada por peces y patos de diferentes tipologías.

El agua es el elemento principal del parque, puesto que emana de una serie de “ullals”, situados en el suelo del lago. Desde allí parte la acequia Mayor que históricamente ha proveído de agua al pueblo y a la huerta vieja de Llíria.

El parque dedica su nombre a San Vicente Ferrer, que como cuenta la tradición hizo rebrotar el agua, el 30 de agosto del 1410, después de una larga sequía, al pronunciar las palabras: “crecerá y menguará, pero para beber nunca faltará”. En el paraje se encuentra una ermita erigida en el siglo XVIII en honor a SANT VICENTE

macasesa:

EL POBLE DELS RELLONGES

Otos és un xicotet poble de la Vall d’Albaida situat a l’ombria de la serra del Benicadell que compta amb una peculiaritat de gran interès turístic: nombrosos rellotges de sol distribuïts arreu del poble que conformen una mena de museu-ruta turística a l’aire lliure.

La ruta dels rellotges de sol nasqué al 2005 sota el nom Otos, el poble dels rellotges de sol i des de llavors no ha parat de créixer. El projecte consisteix en una ruta turística-cultural de rellotges de sol indubtable qualitat artística, de dissenys i característiques diferents.

    • El pase de diapositivas requiere JavaScript.

UNA NIT EN LA FIRA

UNA NIT A LA FIRA DE LES FIRES PORXET DE SANT FRANSES

UNA NIT A LA FIRA DE LES FIRES PORXET DE SANT SANT FRANCESC

FIRA FUSTA

FIRA FUSTA

VALOR CONTRA VALOR

CONCERT D’ ANDREU VALOR FRANCESC VALOR

PLAZA DEL MERCAT

PLAZA DEL MERCAT

FIRA DE NIT

EL PLOP I LA CHULA

CORDER I LLONGANISSES I UNA BOTA DE VI

CORDER I LLONGANISSES I UNA BOTA DE VI

FORN D`PA DESPUES DE UN BON SOPARET

FORN D`PA DESPUÉS DE UN BON SOPARET

"PASSEJANT PER LA FIRA"

«PASSEJANT PER LA FIRA»

FIRA DE NIT

FIRA DE NIT

FIRA DE NIT (6)

SEGON DIA DE FIRA

SEGON DIA DE FIRA

A LA FIRA NO VAXES SINO TENS DINES

A LA FIRA NO VAXES SINO TENS DINERS

FIRA DE NIT

ELS PADRINS

«PADRINS IAIOS I NOVIOS COMPREN UNA COSETA ELS NÉTS NEBOTS I NOVIA»

NO PODÍA FALTAR LA MÚSICA

NO PODÍA FALTAR LA MÚSICA

MÚSICA

MÙSICA

DESPRÉS DE LA MÚSICA UNES CASTAÑETES CALENTETES

DESPRÉS DE LA MÚSICA UNES CASTAÑETES CALENTETE

 

 

 

macasesa