UNA NIT A LA FIRA DE LES FIRES PORXET DE SANT SANT FRANCESC
FIRA FUSTA
CONCERT D’ ANDREU VALOR FRANCESC VALOR
PLAZA DEL MERCAT
EL PLOP I LA CHULA
CORDER I LLONGANISSES I UNA BOTA DE VI
FORN D`PA DESPUÉS DE UN BON SOPARET
“PASSEJANT PER LA FIRA”
FIRA DE NIT
SEGON DIA DE FIRA
A LA FIRA NO VAXES SINO TENS DINERS
FIRA DE NIT
“PADRINS IAIOS I NOVIOS COMPREN UNA COSETA ELS NÉTS NEBOTS I NOVIA”
NO PODÍA FALTAR LA MÚSICA
MÙSICA
DESPRÉS DE LA MÚSICA UNES CASTAÑETES CALENTETE
macasesa
MUSEO DE SEMANA SANTA
MUSEO DIOCESANO DE ARTE SACRO
MUSEO DE LA MURALLA
CASA-MUSEO MIGUEL HERNÁNDEZ
En aquesta casa de la popularment coneguda Carrer A dalt, va viure el poeta amb els seus pares i germans. Les seves dependències són les típiques d’una casa de principis de segle, a les quals cal afegir, el corral per a les cabres i un petit hort al costat de la serra.
Al museu es conserva, juntament amb mobiliari i aixovar de l’època, fotografies de diferents moments de la vida del poeta
ORIHUELA – Viatge amb AFAMA Cocentaina. 26 de setembre de 2017.
macasesa.
COCA I CAPCANA
Llumera” portando el Pà Beneït con sus acompañantes.
l’Ofrena, la donzella era abillada amb mocador blanc i coberta amb quatre teles blanques sobre un llibrell de ceràmica, que descansava en el seu cap auxiliada per un coixí. En la seua superfície, es col·locava el grandiós (i exquisit, tot cal dir-ho) pa dolç d’uns 15 kg., que s’obtenia de la farina resultant de moldre una barchilla de blat. Pobra dona! Hui, quelcom menys “rudos” i amb possibles informes de Sanitat anunciant riscos de contractures i cervicalgias, el Pà Beneït només pes 7 kg.leyendayenda
Ofrenda de flor a sant grerori
Aigua bendita i es dona abeure a tots es visitans
En la actualidad, aún podemos hallar tres manifestaciones del ritual en nuestra provincia: Benifallim, Gorga y la Torre de les Maçanes.
En aquellas fiestas paganas, que se desarrollaban en lindos bosquecillos y mesetas al aire libre (al igual que la “mona”, que eran panes ovados en honor a Venus), las jóvenes y virginales doncellas se consagraban como “mujeres” transportando grandes panes que posteriormente eran ofrendados a dichas diosas y comidos colectivamente (ojo, los panes)
PROVESO A SANT GREGORI
fotos de un ami@s
macasesa:
viatge i volteta per la Ruta dels Castells del Vinalopó, Biar, Villena i Novelda
“vam gaudir de bona companyia model que vam aprendre i d’una mica de gastronomia
“Biar
és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Està situat en l’interior de laprovincia d’Alacant, en la comarca de l’Alt Vinalopó, a una altitud de 700 msnm.2 El seu terme municipal comprén una extensió de 98,17 icm i en 2015 comptava amb 3.657 habitants (INE) . Es té constància de poblament en la zona des d’època prehistórica,3 encara que el nucli actual va sorgir durant el període ndalusí. Amb la conquista cristiana va passar al Regne de València en virtut del tractat d’Almizra i va tindre un important paper fronterer en els conflictes amb el senyoriu de Villena i la resta de Castilla.2 A partir del segle XVI va començar un període de crisi econòmica i demogràfica que no es va superar fins mitjan del segle XVIII. Ja en el segle XX es comencen a instal·lar indústries, sobretot del sector tèxtil i del calçat i en l’actualitat l’economia està potenciada cap al turisme i el sector servicios.2 El municipi conserva un important conjunt històric, compue
Castillo de Biar:
“Villena
és un municipi i una ciutat espanyola de la Comunitat Valenciana. Situada en el nord-oest de la província d’Alacant, limita a l’oest amb castella-la Manxa i Múrcia i al nord amb la província de València. És cap de partit judicial i capital de la comarca de l’Alt Vinalopó. Se situa a una altitud de 504 msnm i el seu terme municipal comprén una extensió de 345,6 km2 (el que ho convertix en el 2.é més gran de la província) . Comptava amb 34 361 habitants en 2015 (INE) , sent el 11.é municipi més poblat d’Alacant i el 21.é de la Comunitat Valenciana.2 Es té constància de poblament en la zona des del Paleolític Medio.3 No obstant això, està discutit si la ciutat actual data d’època visigoda o és anterior, encara que amb total seguretat existia en el segle XI, durant la dominació musulmana.4 Després de la conquista cristiana,5 passa a serseñorío, principat, ducat i finalment marquesado,6 fins que el poble, encoratjat per losReyes Catòlics, es rebrebel·la contra el marqués. En 1525 Carles V li concedix el títol de ciutat”
CASTELL DE LA MOLA DE NOVELDA
del castell de Novelda. El dit monument és conegut per la zona en què es troba situat, La Mola, una plana en altura que és vorejada pel riu Vinalopó. Ens parla de la seua formació degut a les disputes que es donaven entre els regnes cristians i els musulmans, ja que a un costat i a l’altre del dit lloc, es trobaven els regnes diferents. La seua construcció per tant va ser dedicada a la defensa, per a delimitar el territori d’un regne i un altre, però pertanyent al regne musulmà. Ens realitza una total contextualització del castell dins de la història, per la qual cosa és capaç d’integrar per complet el monument en el seu territori, i ens definix a més quals són totes les seues parts junt amb l’ús que se’ls ha donat. S’ha de destacar la realització d’una anàlisi sobre la distinta remodelació que ha tingut el castell al llarg de la història,.
El santuario de Santa María Magdalena se ubica en a localidad de Novelda, provincia de ALICANTE. Para llegar a él, tendremos que salir del pueblo aproximadamente tres kilómetros, dirección al castillo La Mola.
El edificio presenta forma de jarro con fachada principal y dos torres. El jarro simboliza el que María Magdalena llevó de bálsamo a Jesús. Para su construcción se han usado materiales varios como azulejos, guijarros, ladrillo o mampostería.
Su ingeniero, José Sala Sala, se inspiro el modernismo catalán para su construcción, y de hecho, hay gente que le encuentra un parecido a la Sagrada Familia de Gaudí.
m
macasesa: fotos de mari
“Un viatge d’anada i tornar Un día de festa en montichelvo ”
“La ‘escaldà’ del raïm per a crear la passa és una pràctica tradicional que es remunta a l’Edat Mitjana. És un procés pel qual es convertix el raïm en passa d’una forma molt més ràpida que la simple dessecació al sol. El raïm se submergix no més de quatre segons en una caldera que conté una solució d’una mescla d’aigua, lleixiu i herbes. Açò provoca la ruptura de la pell del també conegut com ‘fruto dorado’, la qual cosa acelerea el procés d’assecat. La fruita és col·locada en un canyís perquè li pegue el sol fins a convertir-se en passa. La dessecació del raïm ja es feia de forma domèstica en els temps dels romans, encara que segurament van ser els àrabs els que la van introduir a la península ibèrica i els que la van difondre en occident. A partir de l’Edat Mitjana va començar a comercialitzar-se i a exportar-se des del port de Dénia en els segles XIX i XX, que és quan arriba al seu màxim apogeu.”
“Vall d’Albaida” Continuant amb la ruta, a l’excursionista que travesse la resta de la Vall de l’Envernissa fins a la Vall d’Albaida. En esta comarca, famosa des d’antany per la producció de vins, misteles i la resta de productes vinícoles, en la franja oriental es va desenrotllar fins a la dècada de 1970 el cultiu de raïm moscatell per a la seua conversió en riques panses. És per això que al llarg de Benicolet, Rugat, Aielo, Llutxent, etc. el paisatge agrari està infestat d’estes singulars mostres d’arquitectura rural. En la partida de Sequers de Benicolet hi ha nombrosos riuraus, com el dels Climent, el de la Tia Virginia o el del Tio Lucas. En Montixelvo, a l’eixida del poble camí a Rugat, a la dreta està el Riurau dels Martinez. A Terrateig es poden veure exemples interessants de riuraus, com el Riurau de la Pinnada. Ja en la contornada de l’ermita on pareix va predicar Sant Vicent Ferrer, destaca el del Tio Constantino, en el qua
Escaldar el raïm de moscatell per a transformar-lo en pansa
en la dècada de 1990 un grup de nostàlgics van rememorar esta activitat realitzant una ‘escaldà’. Molt prop està el Gran Riurau de l’Heretat de Linares, finca agrícola que acull un immens riurau que ha perdut la ‘estufa’ (cambra que accelerava l’assecat) que albergava en el seu interior. Amb el pas del temps i la desaparició de les vinyes, molts riuraus van desaparéixer per a guanyar uns metres per al cultiu de la taronja. Altres es reconvertien en casetes de ferramentes i molts en cases de camp. La galeria d’arcs traspassaria l’àmbit agrícolal”
macasesa:
“Anna, pertany a la Comarca de la Canal de Navarrés, situada a uns 65 km de distància de València i a tan sols 17 km de Xàtiva. El nom d’Anna té origen prehistòric i ve a significar “nacimiento” o “fuente”, de fet l’aigua és la seua principal riquesa. La seua riquesa d’aigua, bé la podíem cridar la Vila de l’Aigua, i agradable clima mediterrani fan d’Anna un lloc de terres fèrtils i paratges diversos i sorprenents, amb una vegetació típica de muntanya com el romer o el timó, i espècies arbòries com el pi i la carrasca. Un lloc ideal tant per al descans i la contemplació, com per a la pràctica d’un turisme rural més actiu i en contacte amb la naturalesa.
macasesa: fotos
Ingredientes
La masa
3 vasitosagua
1 vasitoaceite de oliva
10huevos
250 gr,harina de trigo
Para freir
1 litroaceite de girasol
Para servir
Azúcar blanco y canela mezclado +
Pasos
En una cacerola pones agua y el aceite de oliva, cuando empieza a hervir, añadimos de golpe toda la harina y con una cuchara de madera removemos “sin parar” con fuerza hasta que queda una bola de masa dura.
1
Dejamos que se enfríe un ratito
2
La bola de masa en un bol y se van batiendo uno a uno cada huevo, de forma que viertes un huevo batido a la masa y sin parar de remover hasta que queda absorbido por la masa, luego otro huevo batido….hasta el huevo 10 que ya verás que la masas se ha vuelto más fluida.
3
Pones esa masa ya fluida en su punto, en un jarro.
4
Ya podemos empezar a freir, con un recipiente con cuatro dedos de aceite de g-i-r-a-s-o-l-, cuando esté ya muy caliente, ponemos la buñolera dentro, la sacamos y con el jarro ponemos la masa y dentro del aceite, el buñuelo saldrá sólo, así vamos repitiendo la operación y girándolos hasta que queden doraditos por las dos caras.
5
Plato con papel de cocina para ir dejándolos cuando lo saquemos.
6
Antes de que se enfríen, pasar por la mezcla de azúcar blanco y canela para dejarlos en la bandeja para servir,
macasesa
Fins no fa massa anys a cocentaina quant els xiquets prenien la primera comunió (fet al que li se donava molta importància a nivell tan familiar com social) entre altres coses com podien ser el convit,coque boves amb chocolate el trage, els regals, les reformes en la casa, etc. es feien uns recordatoris, que eren unes estampetes en les quals per un costat es posava una imatge de tipus religiós o una foto del comuniant i per l’altre costat posaven el nom, la data de l’esdeveniment, el lloc on és celebrava, etc. Estes estampes es repartien als familiars, veïns i altres persones pròximes a fi de que tingueren un record del fet.
Col·lecció particular
macasesa.
Taller de ball i Taller de nanos i dinar de faixeta sarau.
Una semana antes fan una dansa i enseñen a ballar a tost es que vullgen en señase i fer el armaso dels nanos
COM OMPLIR ELS CAPS
en señase i fer el armaso dels nanos
ESMORZAR AMB XOCOLATA I XURROS
PER A TOTS
DANSA DELS NANOS
Colla Mal Passet de Cocentaina,
El término castellano almendra procede de una arabización de mandorla y ésta de la palabra latina amyndăla,
Existen una infinidad de variedades/cultivares3 que se dividen en dos grandes grupos: “cáscara blanda” y “cáscara dura”.
Las más corrientes en España son:
La Comunidad Valenciana con algo más de 100.000 Ha, – el total en España es de 544.186 Ha.- de las cuales el 90% están en secano y un 10% en regadío, llega a producir unas 65.000 Tn. de almendras con cáscara que además de destinarse una parte al consumo interno la mayoría se exporta a la UE.
En la Marina Alta predomina el cultivo de una de las variedades más tradicionales y de mayor rendimiento económico, la Marcona, que llega a cotizarse hasta un 50% más que otras variedades al ser considerada como la mejor almendra por su composición, sabor y calidad de sus frutos. Los aspectos que limitan su rentabilidad y expansión son su floración temprana y la polinización por lo que se requiere que haya otros tipos de variedades –, Planeta, Rumbeta, Castellet, Desmayo largueta – que florezcan en las mismas fechas y que además estén presentes las abejas. Últimamente se está introduciendo, para mejorar el cultivo de la Marcona, la variedad Blanquerna, que es autógama, florece en los mismos días, y es de gran producción.
con la colobaración: de Eduardo perez y molina
