RUTA FLUVIAL PER EL RIU XÙQUER

Cofrentes posseïx la primera ruta fluvial turística de la Comunitat Valenciana. Es tracta d’un espectacular i relaxant passeig pel tram del riu Xúquer comprés entre Cofrentes i Cortes de Pallars. Una embarcació adquirida per l’Ajuntament de Cofrentes i amb capacitat per a cinquanta passatgers permet recórrer en poc més d’una hora els catorze km de l’embassament de Talls, comprés entre esta població i Cofrentes. Este embassament va ser inaugurat en 1983 per a emmagatzemar aigües del riu Xúquer i la seua capacitat màxima és de 117,76 hm3. Una característica d’este gran llac artificial és l’escassa variació del volum d’aigua retingut per la presa de Talls ja que la seua utilitat principal és la producció d’energia elèctrica. Açò assegura que es realitzen itineraris durant tot l’any, sempre seguint les condicions de seguretat i respecte al mediambien

L’itinerari fluvial permet als passatgers contemplar paratges de gran bellesa i valor mediambiental, entre els que destaquen les abruptes muntanyes que formen part de l’imponent Queixal de Talls, que aconseguix els quatre-cents metres de desnivell amb relació a les aigües del riu Xúquer

En el Queixal de Talls està ubicada la Reserva Nacional de Caça Major, per la qual cosa no resultarà difícil observar la presència, en les escarpades penyes del marge dret de l’embassament, de cabres salvatges o de muflons.

Queixal de Talls. S’observa també la vegetació típica mediterrània que creix en els penyals més inaccessibles.”

Fotos de Rafa Grau i José

UN DIA EN LA COVA DE LES CALAVERES

 la Cova de les Calaveres, també coneguda com del Infiernos’identifica com una de les cavitats amb més història de la Comunitat. Amb 440 metres de longitud, la gruta rocosa està composta per dos sones ben diferencia des: la primera, que està inundada i abastix d’aigua per al reg de la zona per mitjà d’un túnel artificial, i la segona, oberta a les visites. La cova va ser utilitzada com a refugi per l’home paleolític fa més de 100.000 anys i reutilitzada posteriorment en altres moments de la història, com en el Neolític per a portar a caps ritus de fertilitat, o bé en època musulmana.”

El renom d’esta cavitat ve donat per les troballes en el seu interior. Els primers daten del 1768 segons A. J. Cavanilles, al realitzar-se unes perforacions a la cerca de l’aigua que l’havia fet famosa en èpoques anteriors. Després d’efectuar una exploració, es van trobar restes òssies de 12 persones, presumptament agricultors musulmans d’època medieval que van quedar atrapats i van morir . Va ser esta troballa el que va donar el nom Calaveresa la cova, passant com a llegenda al folklore popular engrandando la llegenda de reis moros, fabulosos tresors i princeses. Este compte que el rei musulmà, Ali Floridura, fugint del Cid Campeador, es va amagar en la gruta amb 150 dones del seu harem i un gran tresor. Són moltes les restes arqueològiques que s’han trobat en este lloc. A més d’estos, són moltes les restes arqueològiques que s’han trobat en este lloc: ossos humans, dents de rinoceront, utensilis de sílex, destrals

macasesa: 2021 Tot Anira Be

ELS POUS CLAR

El Pou Clar , situat a Ontinyent, és un preciós enclavament de la província de València.

En este lloc es troba el naixement del riu Clariano 

que compta amb 6 tolls que formen una excel·lent zona de bany.

Sens dubte, es tracta d’un paratge natural de gran valor per a la gent d’Ontinyent, convertit en un símbol molt preat en tota la comarca.

 Les formacions rocoses que trobaràs en els tolls del Pou Clar són el resultat del transcurs de l’aigua al llarg d’uns 60 milions d’anys.

Pou dels Esclaus

macasesa,

EL BARRANC D`LA ENCANTA

PLANES D`LA BARONIA

El Barranc de Encanta   deu el mon a una leyenda. Una leyenda que parla de un tesor amagat per els habitants moriscos d`estes terres abans de ser expulsats

Un fabulòs tresor  ocult en una cova del barranc

Custodiat per una donzella encantada que s`apareix cada cent anys D’aci el mon del barranc

Segons  la historia relata , i la veritat pot ser, o no

Una señora molt guapa li va eixir a un llenyetar. Li ensenya un collar de plata , amb un diamant i un robì que ès el que vols , la joia o estimes mes a mi

Y el llenyetar li contestà que la joia: sempre seràs un desgraciast, en aquella penya tan alta tinc un Palau encantat

Mai seràs ditxòs, si m`hagueres volgut a mi

La fortuna que hia allí haguera segut dels dos

Damunt d`una aura boreal, a l`amneixer làurora,

Desapareix la señora i el pobre es queda igual.

Si us ha agradat la dita , no la tingueu per falònia

QUE ES LA VERDADERA HISTORIA DEL BARRANC DE L `ENCANTÀ

Miquelet d’Elena (Planes de la Baronia)

macasesa: fotos de Bernardo

BARRANC ESCURRISPENIA

El Barranc Escurripenia està situat en el massís del Montcabrer, en el seu vessant que dóna cap a la població de Mur. Per a arribar amb el cotxe al lloc on iniciem l’excursió hem d’agafar la carretera que puja al Castell de Cocentaina, però una vegada en ella, agafar a la dreta una desviació seguint direcció a la Boronà (Carrer del Sant Salvador) . Des de la rotonda fins que deixem el cotxe són 2km de distància.

Iniciem la caminada per pista de terra cap al Mas de la Querola. Quan arribem a l’edificació en ruïnes agafem un caminet estret que hi ha a mà esquerra i caminem per ell sense més dificultat. A uns 700m des que hem agafat el camí en la Querola, per la dreta vindrà un camí, que és l’arriba des de Mur, des de la zona del club de tenis. Nosaltres seguim pel mateix que anàvem i al poc ens eixirà una senyalització indicant-nos a l’esquerra el Barranc de l’Escurripenia o a la dreta diverses opcions (Cim del Montcabrer, Mes del Racó Llobet, Font del Xop i Font de la Boronà) . Seguim per l’esquerra, i ja comença un gran pendent que ens portarà fins a l’entrada del Barranc. Actualment està senyalitzada amb fletxes de color roig

macasesa . fotos de Bernardo

JOCS EN TAULELLETS

Son joc de antes quan eren xicotets i “podíem eixir al carre per a jugar

macasesa: fotos de manolo

UN PARADIS A CUATRE PASO

PARAJE DE LA FONT DE LA MATA

En la zona, a més, hi ha una gran biodiversitat de fauna i flora, on també hi ha una font de 6 escalons i un pou d’aigua subterrani que van construir els àrabs per a l’aprofitament de l’aigua per al camp; taules adequades a manera d’àrea recreativa; diverses ruïnes i elements arquitectònics i patrimonials d’èpoques passades, com una masia en ruïnes amb un aljub voltat de pedra del segle XIX; així com unes quantes pedres tallades de grans mides en què es pot abocar l’aigua, en el buit perforat de la pedra, perquè pogueren beure els animals a manera d’abeurador.”

Junt amb la font creix un enorme llentiscle, amb dos troncs, a què se li calcula una edat d’entre 600 i 800 anys. És un arbre protegit i catalogat com a arbre monumental. El veí Mes dels Mallaes, en ruïnes, conserva les restes d’un aljub. Des de la zona, hi ha una bonica vista del Montgó.

Des de la zona, hi ha una bonica vista del Montgó.

macasesa ; fotos de manu

COCENTAINA: Sant Cristòfol – La Font de les Huit Piletes

COCENTAINA: Sant Cristòfol – La Font de les Huit Piletes

En menos de 2 horas se realiza el recorrido.

Empezamos la ruta en la Ermita de Sant Cristòfol. Esta se encuentra a 1,4 kilómetros de la localidad de Cocentaina.
Para llegar hasta el paraje y tomando como referencia la localidad , llegamos a la zona industrial de Cocentaina por la N-340. Atravesando la zona industrial y poco antes de rebasar las últimas fábricas y entrar al casco urbano llegamos a una rotonda.

Tomamos la primera salida siguiendo las indicaciones que encontramos en dicha rotonda que nos indican la dirección de Sant Cristofol y el Castillo.

ROTONDA PARA SUBIR A SANT CRISTOFOL

Una vez en el Paraje de San Cristofol ascendemos por las escalinatas que se encuentran junto a la Ermita. Poco después de dejarla atrás enlazamos con un camino asfaltado que nos lleva hasta el inicio de la Senda Ecológica, a unos 700 metros de la ermita.

Una vez en el Paraje de San Cristobal ascendemos por las escalinatas que se encuentran junto a la Ermita. Poco después de dejarla atrás enlazamos con un camino asfaltado que nos lleva hasta el inicio de la Senda Ecológica, a unos 700 metros de la ermita.

Tomamos la senda y seguimos las marcas blancas y amarillas del PR-CV 37.

A unos 400 metros del inicio de la senda llegamos a una pequeña cueva donde se encuentra la Font de la Penya Banyada.

Tras dejar la fuente en el kilómetro 1,7 llegamos a una bifurcación; el punto 04. Aquí continuamos por la derecha siguiendo las marcas del PR. El sendero de la izquierda será por el que regresaremos desde la Font de les Huit Piletes.

Recorremos unos 250 metros desde la bifurcación y llegamos a la Font de les Huit Piletes.

macasesa

LA CAVA GRAN D’AGRES,

LA CAVA GRAN D’AGRES, LA GELERADORA MILLOR CONSERVAT DE LA PROVÍNCIA D’ALACANT”

 


 

La indústria i el comerç de la neu Quan nevava en les muntanyes, les persones l’arreplegaven en cistelles o sacs i les portaven a pous, clots cavats en el sòl o cases de pedra rudimentàries en llocs ombrius, així eren les antigues geleres. Una vegada allí premsaven la neu amb instruments de fusta i feien capes de diferent grossor. I és que el gel era molt apreciat no sols pel comestible, sinó també com a conservant d’aliments i pel seu ús terapèutic.”

A la humanitat es va donar compte prompte de que el gel era un material de gran utilitat per al dia a dia, però com conservar-ho més enllà de les estacions .’fredes ?..Com sempre, l’observació de la naturalesa ha ajudat a l’home a idear solucions per als seus problemes, simplement  intentant imitar el que ella feia naturalment.”

“Prompte va començar l’activitat industrial, per la qual cosa se van anar construint estructures més grans en les zones altes per a emmagatzemar més quantitat de gel. Els jornalers realitzaven l’arreplega de la neu i l’emmagatzemaven en estes caves o geleres. Una vegada complet segellaven l’estructura fins que començava l’època estival i la seua conseqüent comercialització

 

La Cava Gran d’Agres és un pou de neu o gelera del segle XVII. És un dels més grans i en millor estat de conservació dels situats en els vessants al nord de les serres d’Aitana, la Carrasqueta i Mariola. Es va configurar com un pou cobert, excavat parcialment en la roca i encaixat en una vessant de les cimes de la Serra de Mariola. Amb unes dimensions de 15 metres de diàmetre, 17 metres de profunditat i 2000 m³ de capacitat, es va mantindre en ús fins a 1906. Esta gelera és també conegut com;Cava Arquejada per la singular arcada de carreu que va sustentar la seua coberta. A més amb el temps s’ha convertit en un de les icones i senyal d’identitat d’este paratge natural en què s’integren cultura, patrimoni i paisatge.”

LA VALL D`ALCALA DE LES JOVADES

Des de fa milers d’anys, l’home ha poblat les terres de la Vall d’Alcalá i proves d’això són les rupestres pintoresques de fa 35.000 anys trobades a l’Abric del Condoig i al de Gleda o les de l’abric de la Roca de 15.000 anys. Així mateix, els poblats com el Xarpolar, i la Peña de la Retura demostren la presència humana fa 4.000 anys.

Al-Azraq

Al-Azraq

Fa més de mil anys, aquestes terres van ser colonitzades pels àrabs i pobles norteafricans, amb costums diferents als nostres. És en aquesta època quan Alcalà neix com a poble. Entri 1218 i 1220 va néixer, a Alcalà, Al-Azraq, el capdavant àrab que durant anys va lluitar contra el Rei Jaime I per aconseguir la independència en una musulmana valenciana. La residència d’Al-Azraq va ser el Castell d’Alcalá. En 1245 Al-Azraq i Alfonso I, fill de Jaime I, van signar el Tractat del Pouet, amb el que el fill del Rei va ser proclamat senyor d’aquelles terres a canvi que respectés la vida dels seus habitants. Es va aconseguir així una coexistència de musulmans i cristians en el mateix territori. Per contra, aviat van començar a aparèixer les tensions entre la població musulmana que temia una repressió per part del Rei Jaume I. En resposta, el capità àrab no respetaria el pacte per complet i continuaria amb la lluita. Això provocaria que el Rei prengués Alcalà i exili a Al-Azraq al nord d’Àfrica, d’on tornaria 17 anys després i, finalment, La situació entre ambdues religions seguirà sent de relativa convivència durant algun temps, però acabaria trencant-se per les rebel·lions a les grans ciutats com la revolució de Germanies, que va tenir lloc a València entre 1519 i 1523. Finalment, la forta pressió de l’Església va aconseguir que, En 1525, els musulmans del poble, unes 78 famílies, van ser obligades a batejar passant a ser “nous cristians” (moriscs). A partir d’aquest moment seguirà suportant les pressions de l’església i una condició que mai es reunirien per acceptar. Finalment, acabaran rebelándose en 1609, data en què es decretava la seva expulsió. Alguns pobles propers a Alcalá es van quedar despoblats.

En els llibres de l’Església del poble es reflecteix l’existència d’uns moviments migratoris de persones d’Ibi, d’Alcoi, de Mallorca, de Jijona i d’Agres, que serien definitivament els ancestres més remots dels actuals ciutadans.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

LOS DESPOBLADOS MORISCOS

Recorrido: 16,5 km

Tiempo: 4 h 30 min

Dificultad: muy baja

Recorrido circular que partiendo de La Trilladora en la entrada de

Alcalá de la Jovada paseamos por el pueblo viendo el trazado árabe de

sus calles, la casa de Miguel Abad con su estructura de torreón, la

iglesia que fue la mezquita en tiempos de Al-Azraq.

Saliendo del pueblo pasamos por la Casa de Cultura en dirección a la

Atzuvieta, despoblado de la Roca, despoblados de Benialís y

Benicharcos,

 

fotos : de Bernardo Reig

macasesa: