LA VALL D`ALCALA DE LES JOVADES

Des de fa milers d’anys, l’home ha poblat les terres de la Vall d’Alcalá i proves d’això són les rupestres pintoresques de fa 35.000 anys trobades a l’Abric del Condoig i al de Gleda o les de l’abric de la Roca de 15.000 anys. Així mateix, els poblats com el Xarpolar, i la Peña de la Retura demostren la presència humana fa 4.000 anys.

Al-Azraq

Al-Azraq

Fa més de mil anys, aquestes terres van ser colonitzades pels àrabs i pobles norteafricans, amb costums diferents als nostres. És en aquesta època quan Alcalà neix com a poble. Entri 1218 i 1220 va néixer, a Alcalà, Al-Azraq, el capdavant àrab que durant anys va lluitar contra el Rei Jaime I per aconseguir la independència en una musulmana valenciana. La residència d’Al-Azraq va ser el Castell d’Alcalá. En 1245 Al-Azraq i Alfonso I, fill de Jaime I, van signar el Tractat del Pouet, amb el que el fill del Rei va ser proclamat senyor d’aquelles terres a canvi que respectés la vida dels seus habitants. Es va aconseguir així una coexistència de musulmans i cristians en el mateix territori. Per contra, aviat van començar a aparèixer les tensions entre la població musulmana que temia una repressió per part del Rei Jaume I. En resposta, el capità àrab no respetaria el pacte per complet i continuaria amb la lluita. Això provocaria que el Rei prengués Alcalà i exili a Al-Azraq al nord d’Àfrica, d’on tornaria 17 anys després i, finalment, La situació entre ambdues religions seguirà sent de relativa convivència durant algun temps, però acabaria trencant-se per les rebel·lions a les grans ciutats com la revolució de Germanies, que va tenir lloc a València entre 1519 i 1523. Finalment, la forta pressió de l’Església va aconseguir que, En 1525, els musulmans del poble, unes 78 famílies, van ser obligades a batejar passant a ser “nous cristians” (moriscs). A partir d’aquest moment seguirà suportant les pressions de l’església i una condició que mai es reunirien per acceptar. Finalment, acabaran rebelándose en 1609, data en què es decretava la seva expulsió. Alguns pobles propers a Alcalá es van quedar despoblats.

En els llibres de l’Església del poble es reflecteix l’existència d’uns moviments migratoris de persones d’Ibi, d’Alcoi, de Mallorca, de Jijona i d’Agres, que serien definitivament els ancestres més remots dels actuals ciutadans.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

LOS DESPOBLADOS MORISCOS

Recorrido: 16,5 km

Tiempo: 4 h 30 min

Dificultad: muy baja

Recorrido circular que partiendo de La Trilladora en la entrada de

Alcalá de la Jovada paseamos por el pueblo viendo el trazado árabe de

sus calles, la casa de Miguel Abad con su estructura de torreón, la

iglesia que fue la mezquita en tiempos de Al-Azraq.

Saliendo del pueblo pasamos por la Casa de Cultura en dirección a la

Atzuvieta, despoblado de la Roca, despoblados de Benialís y

Benicharcos,

 

fotos : de Bernardo Reig

macasesa:

Per el Cor de Mariola i Cova La Sarsa

Per el Cor de Mariola i Cova La Sarsa

En esta ruta visitaren en del Naixements claus en lès tudi de la Prehistòria de la Comunitat Valenciana:

la Cova de la Sarsa.La ruta recorre part de la serra de Mariola, decl rada Parc Natural . i Veurem tambè una ermita, un arbre monumental i la font del Teular

 

la cova de la Sarsa ha donat materials corresponents no només al Neolític, també a l’Edat del Bronze i algunes troballes ens informen d’un ús esporàdic en temps ibèrics, romans i fins i tot islàmics,,,,,,, al mes que ve més.

ya es ten dins

CARRASCA MILENARIA

CARRASCA MILENARIA

LA FONT DEL TEULAR

LA FONT DEL TEULAR

 

 

Fotos : de Bernardo reig i rafa grau

 

 

macasesa

AIGUA TOLLS I CASCADES

“La població d’Anna té uns paratges molt emblemàtics, en el recorregut pel Riu Sellent, ple de tolls i cascades, que els criden Gorgos ,,,,,,,,, prou d’aigua per a refrescar i una vegetació del tròpic una meravella de la naturalesa, per a tornar ,,,,,,,,,,, disfrutar”

 

 

24-001

12

13

14

15

16

SENDA

19 (2)

RIO SELLENT

21

23

24-001

25

19

18 11016-001

gorgo de la escalera

2422

Gorgo gaspar 1

Gorgo gaspar 1fuente marzo

fuente marzo

f.negra_

f.negra_

ERMITA DE SANT CRISTÓFOL

La fundació de l’ermita consta de finals del segle XIV. L’elecció del titular de la mateixa, Sant Cristòfol, està relacionada pel seu emplaçament com a punt de control de les entrades pel nord i per l’est a Cocentaina. L’edifici té planta rectangular de 11,70 x 2,80 metres, compost per una nau oratori, sagristia i casa / hostal, aquesta última destinada al principi com a residència de l’ermità i actualment com a restaurant.

A l’altar principal hi ha un retaule del titular de l’ermita pintat en 1815 a costa de Soler i Diego, escrivà de Cocentaina, restaurat en l’any 1995. Explica la llegenda que a mitjan segle XV vivia l’ermità Pere Joan Escuder, personatge mític a Cocentaina per les seves profecies.

El conjunt arquitectònic i el paratge s’han convertit en un lloc d’oci important, habilitat per a ús i gaudi, és considerat com un punt important de visita per als propis habitants de Cocentaina, pobles veïns i visitants

a l’estiu és molt bonic i saludable a l’aire lliure anar a dinar o a berenar o sopar en la família o amb amics hi ha un parc infantil

tambe espot acomanar al restaurant  segos el temps abans es poden fer  paelles

a la 1 del anit sapagen les llums

 

 

 

macasesa:

colaborador: de les fotos Bernardo Reig i el raconet