RESTAURACIÒN DE CAMPANES

S”han baixat 4 de les 6 campanes del campanar de Santa Maria de Cocentaina per a S començar el

l remat de la torre que sòn les encaregades dels tocs horaris iles mès antiges que conserva l dels Quart de l`any1766

I el campanò de les  hores de l`any 1807

Despres  han baixat les dos menudes de la sala de campanes del l`any 1940 i1984

La mes menudseu procès de restauracio

Les primeres en baixar- se han sigut les situades en ea de les quals es  refondrà per trovar- se badada .la  restauración es dura a teme per una empresa RESTAURACIÒN DE CAMPANES Que en uns mesos ens permetrà a gaudir d

macasesa ..2023

IGLESIA DE SANTA MARIA

IGLESIA SANTA MARIA DE COCENTAINA

Estem trepitjant sòl del que va ser una antiga església del segle XIII i l’única cosa que es conserva d’ella són algunes restes arqueològiques pròximes a la façana principal i, en l’exterior, restes de l’antic cementeri en la façana lateral. Hem de destacar la gran reconstrucció que va tindre lloc en el segle XVI, però sobretot la duta a terme en el segle XVIII. Estem davant un temple barroc de planta rectangular i dos laterals amb capelles, coberta per una volta de mig canó amb llunetes i cúpula sobre petxines que donen llum a l’interior i capelles en els seus laterals. Amb dues portades exteriors de pedra, una clàssica i una altra barroca, el temple ens convida a conéixer el seu lateral dòric datat de la primera fase de la seua reforma i, després, l’entrada principal on el barroc es descobreix per a realçar la seua bellesa. Destaquem del seu interior les pintures murals en els laterals i en la volta de l’altar major.

Estamos pisando suelo de lo que fue una antigua iglesia del siglo XIII y lo único que se conserva de ella son algunos restos arqueológicos cercanos a la fachada principal y, en el exterior, restos del antiguo cementerio en la fachada lateral. Hemos de destacar la gran reconstrucción que tuvo lugar en el siglo XVI, pero sobre todo la llevada a cabo en el siglo XVIII. Estamos ante un templo barroco de planta rectangular y dos laterales con capillas, cubierta por una bóveda de medio cañón con lunetos y cúpula sobre pechinas que dan luz al interior y capillas en sus laterales. Con dos portadas exteriores de piedra, una clásica y otra barroca, el templo nos invita a conocer su lateral dórico datado de la primera fase de su reforma y, luego, la entrada principal donde el barroco se descubre para realzar su belleza. Destaquemos de su interior las pinturas murales en los laterales y en la bóveda del altar mayor.

macasesa 2023

Cocentaina medieval

RUTA DE LA MURALLA

L’itinerari consta de nou panells informatius amb recursos accessibles repartits per l’antic traçat de la muralla, a més de plaques senyalitzades del recorregut i altres amb la ubicació dels antics portals.

Itinerari dissenyat per la Regidoria de Turisme que permet recórrer, per mitjà de punts d’informació, el recinte defensiu medieval que es va construir a partir del segle XIII. Estos nou punts permeten conéixer de primera mà aspectes múltiples de la mateixa muralla, com per exemple la tècnica de construcció, els portals, el comerç en la Cocentaina medieval o el dret de pontazgo. Una ruta autoguiada, d’una hora de duració, i dotada de recursos accessibles, com a panells en braille o llenguatge de signes, que pot realitzar-se, bé amb un pla digital o amb una guia en paper que cal sol·licitar en l’oficina Tourist Info allotjada en el Palau Comtal.»

macasesa: 2022

RUTA LITERÁRIA DE COCENTAINA MEDIEVAL I MORISCA

sobre els murs, vaig veure les torres

sobre els murs, vaig veure les torres

 

  1. El pase de diapositivas requiere JavaScript.

    1.

    Palau comtal i convent

“Sobre els murs,vaig veure les torres majestuoses del palau dels comtes seyors de Corella.A l`interior de la muralla, hi havia la villa cristiana, el palau iles igelsies.A l`exterior,el raval,la morería i entre les dues viles, un descampat. La plaça del mercat”

  1. 2.    Carrer mayor i museu arqueologic I etnològic

“Coincidint amb el començament de l`hverm, s`hi celebrava un mercat. On sàplegaven mercaders , artesans, ramaders, i llaurador vingust de tost els racons del regnes. Als  setze anysi amb la bossa buida, per a mi no hi havia res que comprar. Pero sí un murt de novetats per mirar, tocar ,doctorejar, ensumar, tastar i escorcollar”

  1. 3.                Esgleria de santa maria (XVII, sobre una anterior del XIII)

“l`avis alim tenia motitus per termer el Ofici I recelar dels cristians. Ell no en enparlava. Pero l`avia sulerima gran aficionada a cabdellar historìes i teixir llegendes familiars a la vora del allar, ens va explicar, una nit d`hivern,com l`avi engaña la mort”

  1. Pla de la fon i llavador” a les piles del llavador hi havia aleshores set o vuit dones.Erem a la vora del cami que pujava al carrer major de la villa cristiana
  2. Antiga muralla “cocentaina era la mès gran que havia vits fins aleshores.La rodejava una muralla de pedra i fang allargassada com una pell de serp.”
  3. 6.    El raval la vila musulmana

“Ben-Yussuf vivia en una casa ampla i silenciosa del raval,amb un petit hort i un nesprer al darrere. El carrer era estret, com tost els de l`aljama

7.Casa la seyoria i carres del raval

“Mon pare no era llaurador,encara que posseien unes quantes fanecades d`horta ostentava  el carrer de mostassaf,iencaregava de controlar la correcta capacitat cafis i almuds,i de comprobar que tothom pagava  el que li tocava a la casa del delme”

8.plaça de l`algepseria i esglesia del salvador (XVI) antigua mesquita

Quan vaig tornar a casa dirigir la vista al raco de la plaça de l`Algespseria on el  dia anterior vaig conversar amb el captaire”

9-10 Emita de santa brarbara (XIII) i zona d`esplai /  castell

“saida assenyala una columna de fum, al pic de la será de Bérnia de  seguida nasqueren més colummes de fum als  cims de  les serres  de la costa, que s`estengueren  per les muntayes del interior:si  hi ha foc a la talaia,hi ha pirates a la vista. A fi  de parar els peus a la inpunitat dels saltejadors, alguns senyors acordaren finançar i armar una milicia que persegira els roders de la comarca” BASADA EN LA NOVE´LA «LA LLEGENDA DEL CORSARI», DE FRANCESC GISBERT,