TIRORI.TIRORI
SEÑOR REY ESTIC ASI TIREN PANSES I AVELLANES
I LA PALLA PA EL ROSI


GASPAR BALTASAR
ADORACIO EN EL PAL
macasesa;2023
fotos de Eduardo
L’Home dels Nassos o de les Orelles no és ni cap desficiós ni cap torracastanyes. Sinó un personatge de la nostra cultura popular, abans conegut, ara adormit en el túnel del temps. Però que amenaça de tornar i reviscolar i tot gràcies, a dos pobles valencians que en mantenen la flama encesa amb una festa: Ontinyent i Cocentaina.
Cocentaina celebrarà el 31 de desembre la I Benvinguda a l’Home de les Orelles, a partir de les 10:30, al Pla de la Font. Amb un cercavila, càrrec de la colla Mal Passet, un pregó escrit per a l’ocasió per l’escriptor Víctor Labrado i una gimcana en què els xiquets buscaran l’home de les orelles pel raval, per la Vila, pel Pla de la Font i el Nou Hostalet, com mana la tradició. L’activitat està organitzada per la Coordinadora pel Valencià i l’Ajuntament de Cocentain
Francesc Gisbert , professor i escriptor
L’home dels nassos no és ni *desficioso ni *torracastañas. Sinó un personatge de la nostra cultura popular, abans conegut, ara adormit en el túnel del temps. Però que amenaça amb tornar i reviure. Gràcies, a dos pobles valencians que mantenen la flama encesa amb una festa: Ontinyent i Cocentaina.
Té el seu dia, sense ser sant. El 31 de desembre. Té tants nassos, com a dies a l’any. Un niu de nassos en la cara. Està tot l’any amagat i només es deixa veure, si hi ha sort, el 31 de desembre. El treball d’un any, el fa en un instant. Es mou tant, que ell només, semblen molts. Ara es veu per ací, abans per allà, i abans en dos llocs alhora. Més que ràpid, és veloç. Capaç de pujar al tren de les deu, a Gandia, i aparéixer en l’estació de Castelló, a les nou. Diuen que qui no treballa en tot l’any, treballa el dia de cap d’any. Imagineu-vos!
macasesa2022
ESTA FESTIVITAT SUPOSA UN DIA MOLT DOLÇ-
el nom de la mona ;prove de la munna terme àrab que significa provisión de la boca<< Regal que el padri o es iaios havia de una coca feta amb el mateix nombre d`ous durs que l` del xiquet edad as xiquet fins las 12 any
Ès traicio que el Dilluns de pascua ,cridat per molts el dia de la mona es reunise les families o grups d’ amics per anar a metjar la mona i cantar alguna cansoneta junts algún lloc o paraje i bolar el CAXIRULO o MILOTXA
Al rededor de les taules cantar
<<La Tarana ,no la Tarana, mare ,que la balle jo.
el dia de Pàsqua un xiquet plorava perque el catxirulo ja no li volava>>
O «Ai!, xúmbala
cataca xúmbala;
ai!, xúmbala del polissó;
ai!, xúmbala, les xiques guapes
i les lletjes al racó i les guapes al balcó.»
«Estos tres dies de Pàsqua
són tres dies de jugar,
d’envolar el catxirulo
i les nits a festejar.
macasesa;2022
fotos de Bernardo reig i Roberto faus
Inaugurat el Monument commemoratiu del V Centenari del miracle de les llàgrimes de la Mare de Déu del Miracle
i de l’I Centenari de la seua Coronació. Ha sigut creat per l’escultor contestà Moisés Gil i està ubicat en la Plaça Cardenal Férriz de Cocentaina en front de l’església de Santa Maria
macasesa…fotos de R.
Les Festes de la Mare de Déu del Miracle són declarades d’Interés Turístic Local
Enhorabona a tot el poble de Cocentaina
Cocentaina obre l’Any Sant pels 500 anys d’el miracle de les 27 llàgrimes de la Virgen
El miracle de les 27 llàgrimes de sang va esdevenir el 19 d’abril de 1520 mentre el sacerdot Mossèn Onofre Satorre celebraba la missa a la capella de sant Antoni Abat de Palau Comtal de Cocentaina. A l’arribar a les últimes oracions aixecar els ulls i va reparar que la imatge de la Mare de Déu tenia una suor que cobria la cara. Conclosa la missa va fer que li baixessin la imatge i prenent-la en les seves pròpies mans va veure que eren gotes de sang i per assegurar-se més, amb el quart dit de la seva mà va tocar una llàgrima sota l’ull esquerre. <br> Quan el fill de l’comte i el mossèn li expliquen el que ha passat, el IV comte de Cocentaina, Rodrigo de Corella, no dubta a fer trucar a l’notari perquè aquest fet quedi documentat en acta notarial, acta que durant tot aquest Any Sant es mostra a la sala d’Ambaixadors del Palau Comtal. Aquesta acta ha estat cedida per l’Arxiu notarial d’Alcoi, on es conserva, ja que va ser redactada per un notària d’aquesta última localitat, Joan Lluís Alçamora. L’acta data de el 19 d’abril de 1520 i va compta amb tot tipus de detall com va ocórrer el miracle. <br> Imatge de la Verge del La imatge de la Mare de Déu va arribar a Cocentaina en 1450 i va ser un regal de papa Nicolau V a Ximén Roís de Corella, que havia lluitat en les guerres d’Itàlia i acabava de ser nomenat comte pel rei aragonès Alfons el Magnànim. La dipositar, com un preuat tresor a la capella de Palau. A La Mare de Déu està custodiada per la comunitat de franciscanes clarisses, tal com va voler la IX comtessa de Cocentaina, qui no va arribar a veure el seu desig complert però que va deixar en herència aquesta gran devoció a la Mare de Déu i la seva descendència va aconseguir fundar el Monestir de la nostra Senyora de l’Miracle de Cocentaina en 1654. es va habilitar com a habitació per a les monges que van venir de Granada unes estades en el mateix palau comtal i posteriorment es va construir l’església, ja que la capella de l’palau no podia albergar a tota la gent que venia a resar a la Verge
macasesa: cuadro de Pepa Reig
La climatología ha obligat a dur la Mare de Déu baix pali
La pluja no és motiu suficient per a que els socarrats de vots o no
acompanyen a la patrona la mare de deu del Miracle en la celebración del
seu dia.Així ha sigut en un dia gris que tots els del seu poble i foraster amb
vengut a veure la mareta per quidrar MARETA MARETA
Amb la sùplica que aqueste any asegu el moment clau de la celebración protagonitzat per RUBÈN CERVERA
davan de la Iglesia de Santa Maria després la ofrena de flors
La conmemoración de esta efeméride arrancará el próximo 5 de mayo con la apertura del Año Santo concedido por la Santa Sede a Cocentaina.
Cocentaina está a punto de iniciar la conmemoración del V Centenario del milagro de la Mare de Déu, ocurrido según la historia local, el 19 de abril de 1520 mientras el sacerdote Mossén Onofre Satorre celebraba la Santa Misa en la Capilla de San Antonio Abad del Palau Comtal.
de macasesa : fotos de un amic
FEROCITAT I ELEGÀNCIA MARQUEN UNA ENTRA MORA LIDERADA PER KABILENYOS I MULADÌS
La representació històrica del seguici kabilenyo ha mostrat les costums musulmanes cotidianes en l’època en què les tropes mores van entrar a Cocentaina. La riquesa del cabdill s’ha vist en forma de catifes, menjars i tresors.
Els últims en mostrar el seu esplendor al poble de Cocentaina han sigut els Muladís, filà de l’abanderat moro. L’elegància del pas muladí ha portat també l’esperit guerrer a les seues esquenes. L’esquadra especial ha avançat lenta però imparable, amb tonalitats marrons i crits de guerra.
ESCUADRA ESPECIAL DE LA LLANA
La filà Llana de Cocentaina ha presentat i entregat la insígnia commemorativa de l’efemèride que celebra aquest any aquesta filà: al menys 150 anys d’existència en la festa contestana fins hui.
macasesa;
El edificio estásit. en el centro de lapobl., y ocupa uno de los ángulos del palacio señorial, como ya se dijo, por cesión que después del año 1520 les hizo el entonces conde de aquella v., D. DiegoBenavides, reservándose por ello el patronato. La iglesia es muy reducida pues tiene unos 100 palmos escasos delong. y 34 delat.; pero es una de las mas lindas de su clase y contiene grandiosos cuadros al óleo, dePabloJuliani, que han llamado la atención de todos losviagerosintelijentes, especialmente del famoso D. VicenteLopez: junto al altar mayor, obra del famoso napolitanoAntonioAliprandi, se halla el sepulcro de D. Diego Benavides, individuo de la familia señorial, cuya losa, formada de variedad de jaspes y mármoles embutidos que describen varios dibujos por el rededor, de mucho gusto, y en la inferior la inscripción ó epitafio». (1)
El convento ocupa el ala norte del Palacio Condal y forma una unidad edificada con el mismo, aunque tiene acceso propio por una puerta con arco de medio punto abierta en una de las torres. La muralla cierra por el este el recinto. El interior no puede visitarse. Hay un patio y un huerto, alrededor de los cuales se desarrollan las estancias de las monjas de clausura. Al exterior, las fachadas del convento son muros ciegos. Tampoco la fachada de la iglesia tiene portadas ni ornamentación, pero es muy interesante el interior barroco, centrado por la tabla de la Virgen del Milagro, patrona de Cocentaina, icono italo-bizantino que lloró lágrimas verdaderas en 1520. El templo tiene planta rectangular de una sola nave con bóveda de cañón con lunetos. En la mitad de la nave se abren dos capillas laterales. A los pies está el coro, cerrado con una reja a través de la cual las monjas asisten a los oficios. El presbiterio es profundo, con un interesante transparente con cupulino que ilumina el altar mayor. La nave se ilumina lateralmente por ventanas con lunetos. Destacan el zócalo de azulejos del siglo XVII, los frescos del presbiterio de J. Ribelles (1777-1779), con cenefas doradas, mármoles y elementos decorativos, y los ocho lienzos de gran formato del napolitano P. Mattei donados en 1697, alusivos a la Virgen del Milagro y a las vidas de Santa Clara y San Francisco. El camarín de la Virgen y el retablo, con decoración barroca, es obra de A. Aliprandi (1704-1705), otro artista italiano que trabajó en los Santos Juanes de Valencia. Destacan los grandes ángeles de bulto, dorados, sobre cornisas, y el escudo de los condes de Cocentaina sobre el altar. (2)
La iglesia se rodea por las edificaciones conventuales excepto en la fachada sur que da a la plaza que está orientada a mediodía. Dicha fachada corresponde al lateral de la epístola, en ella se abre la portada de la iglesia en arco de medio punto. Sobre un primer cuerpo, los contrafuertes que sostienen la cubierta de la nave se hacen externos. A la izquierda, se alza el campanario de planta cuadrada y cubierta piramidal, hueco de campanas en arco de medio punto.
mide 25 por 9 metros (15,40 si se incluyen las capillas), es de nave única y las capillas se sitúan entre los contrafuertes. A los pies tiene un coro alto, sobre arco carpanel, con gran ventana enrejada de clausura abierta a la iglesia. La nave tiene tres tramos que se señalan por pilastras que se corresponden con los contrafuertes. Debía tener cuatro capillas a cada lado, pero algunas están ocupadas: entrada principal al templo, sacristía, coro bajo y comulgatorio y alguna otra dependencia conventual. Las pilastras, con capiteles corintios, sostienen un entablamento corrido que sirve de base a la bóveda. El pavimento es de mármol blanco y un zócalo de azulejos con motivos florales rodea toda la iglesia.
El presbiterio es más estrecho que la nave; en el lienzo de cabecera, a cierta altura, está el camarín que alberga el cuadro de la Virgen del Milagro; sobre el cual, un óculo al que se sobrepone la imagen tradicional del Espíritu Santo, una paloma entre rayos y recibe por detrás la luz de la cúpula del camarín creando un efecto óptico teatral.
Relicario cristal antiguo Virgen del Milagro. Cocentaina, siglo XIX. escapulario, Mare Deu
SU FIESTAS PATRONALES SON : 19 DE ABRIL según como caiga en el calendario
La interpretación del Himno ha puesto en pie de fiesta a Cocentaina. A las siete y media, y desde la parte alta del Passeig del Comtat, comenzó el desfile de bandas en el que han participado todas las formaciones musicales que acompañan a las 15 filaes. El punto final fue la plaza del Pla donde una multitud esperaba ansiosa el inicio de la trilogía. Desde uno de los balcones del Palau Comtal la presidenta de la Junta, Pepa Prats, saludó a todos e hizo entrega de la batuta a Cristina Sellés Richart, segunda mujer en la historia encargada de dirigir el himno. También el alcalde, Rafael Briet, saludó a los contestanos antes del arranque oficial de las que son sus últimas fiestas como primer edil. Y el sábado, por la tarde, las Entradas. Cocentaina está en Fiestas.
LA PRIMERA DIANA ALGUNAS FOTOS DE LAS 15
Una Uno de los actas más emotivos de las Fiestas de Moros y Cristianos de Cocentaina es sin duda la Primera Diana. Un día después d’interpretar l’himne y celebrar la Noche de l’Olla, los festeros han madrugado por acudir En La Plaza de la Villa y poder presenciar en primer lugar l’oració de l’Angelus y la izada de banderas por parte de los cuatros cargos y después participar en la Diana.emotiva Diana abre la fiesta del sábado a Cocentaina
ENTRADA DE MOROS I CRISTIANOS
ALGUNAS FOTOS
Debe estar conectado para enviar un comentario.