El parque de San Vicente es una de las joyas naturales no solo del término municipal de Llíria, sino de toda la provincia de Valencia. Se trata de un auténtico pulmón verde, con una fuente de agua natural, que nutre el pueblo y que es uno de los lugares preferidos de la ciudadanía edetana.
Se encuentra situado a escasamente tres kilómetros del casco urbano y se puede acceder de dos maneras: bien a pie o en bicicleta, por una senda que empieza al final de la calle Pla de l’Arc; o bien con vehículos motorizados por la carretera CV-25.
El entorno es ideal para pasar un día de ocio al aire libre, puesto que cuenta con varias zonas de picnic; o para la práctica deportiva, con zonas de juegos para la infancia y un espacio de gimnasia para las personas de la tercera edad.
El paraje es rico en especies botánicas, entre las cuales destacan los centenarios algarrobos y olivos, pinos, cipreses, olmos, chopos y sauces; y, también, animales, como las ardillas y palomas, y la fauna acuática, conformada por peces y patos de diferentes tipologías.
El agua es el elemento principal del parque, puesto que emana de una serie de “ullals”, situados en el suelo del lago. Desde allí parte la acequia Mayor que históricamente ha proveído de agua al pueblo y a la huerta vieja de Llíria.
El parque dedica su nombre a San Vicente Ferrer, que como cuenta la tradición hizo rebrotar el agua, el 30 de agosto del 1410, después de una larga sequía, al pronunciar las palabras: “crecerá y menguará, pero para beber nunca faltará”. En el paraje se encuentra una ermita erigida en el siglo XVIII en honor a SANT VICENTE
Le Chasteau de Madril’ o el Palau de Cocentaina En Joanjo Albinyana defensa que l’anomenat ‘Chasteau de Madrid’ reprodueix en realitat el Palau comtal de Cocentaina i no pas l’Alcázar real de Madrid, el precedent del Palacio Real.
Un bon dia l’investigador Jordi Bilbeny em mostrà un dibuix on apareixia Le chateau de Madril i em demanava si coneixia algun palau per terres valencianes, perquè ell pensava que la seua localització s’hauria de trobar ben a prop, degut a unes recerques que portava endavant. Tan bon punt el vaig veure, no vaig tenir cap dubte que es tractava del Palau de Cocentaina. La gran semblança de les seues torres és el primer que crida l’atenció. Però analitzem el dibuix des de diversos punts de vista, per veure si podem aportar alguns elements més, a part dels visuals, i determinar si es tracta del Palau de Cocentaina Las dos torres principales se parecen de lo más en el caso valenciano. Pero analizamos el dibujo desde varios puntos de vista, para ver si podemos aportar algunos elementos más, aparte de los visuales, y determinar si se trata del Palacio de Cocentaina
PRIMERA FOTO;Le Chasteau de Madrid’, dibujo de 1534 de Jan Cornelisz Vermeyen (Metropolitan Museum of Art, Nueva York). SEGONA FOTO PLAU DE COCENTAINA
COSES CURIOSES QUE TE COCENTAINA SEGONA PART Los historiadores identifican este dibujo como el Alcázar real de Madrid, futuro Palacio Real.
Si analizamos la ubicación del Chateau de Madriles, vemos que de ninguna manera puede tratarse de Madrid, por las montañas de atrás, que no existen en la capital castellana. En cambio, si se tratara de Cocentaina, tendríamos en la parte de atrás la Sierra de Mariola. Al ser tan diferente Le chateau del actual Palacio Real, argumentan que este sufrió un incendio, por lo que el fuego lo devoró. Después, el rehicieron entero, quedando, así, muy lejano del dibujo original de Cornelisz. Pero afortunadamente disponemos a nuestro alcance de otros dibujos del alcázar del siglo XVI, es decir, de antes del incendio de 1734. Y cuando los comparamos, seguimos comprobando que no tiene ningún parecido. Dibujo del Alcázar de Antoon Van Den Wijgaerde de 1562. Un último apunte nos aportará un dato clave para la comparación. En un artículo de Begoña Alonso Ruiz, de la Universidad de Cantabria titulado “El Alcázar de Madrid: del castillo Trastámara al palacio de los Austrias (Ss. XV-1543)” , se nos habla del dibujo de Cornelisz Vermeyen [1] :
Un detalle importante para la identificación del chateau con el Palau de Cocentaina es la existencia en el antiguo alcázar de tres torres cuadradas, como se comenta en el párrafo anterior de Begoña Alonso. Como es posible que el Alcázar Real de Madrid, residencia del monarcas de la casa de Trastámara, tuviera un castillo-palacio de tres torres?
Estamos ante un dibujo de Jan Corenlisz Vermeyen, pintor de cámara de Carlos I, que está pintando la supuesta residencia de Carlos I. Con tres torres?
Una conversación informal con Elisa Domenech, técnica de Patrimonio Cultural y Museos del Ayuntamiento de Cocentaina me da un dato clave para ubicar definitivamente el dibujo:
“El Palacio de Cocentaina dispone de” tres torres “porque cuando el conde lo construyó pertenecía a la clase nobiliaria y el rey no daba permiso a la construcción de una cuarta torre a nadie que no perteneciera a la clase aristocrática”.
Observe la foto de Rafa Jover Avila, de 1910, del Palacio de Cocentaina con las tres torres, como dicen que tenía el palacio que pintó Cornelisz:
Por último, observamos ahora la siguiente foto de Google orientada al norte y mirad a la izquierda, hacia el oeste.
En el cas de Madrid no hi ha edificis significatius que puguem identificar.
En canvi, al darrere del Palau de Cocentaina tenim el convent de Sant Francesc, que podria identificar-se en el dibuix.
Ampliació de l’edifici de l’esquerra del dibuix del ‘chateau de Madril’ comparat amb el convent de Sant Francesc de Cocentaina al peu de la Serra Mariola.
Inclús, podem arribar a veure actualment dues petites edificacions per damunt del convent igual que en la foto.
Resumint:
Un chateau de Madril dibuixat en 1534 pel pintor de cambra de Carles I. Una similitud visual amb el Palau de Cocentaina. Terreny muntanyós al darrere del chateau que no hi ha en el cas de Madrid i en canvi sí en el cas valencià, amb la Serra de Mariola. Un edifici al darrere del Palau (és a dir; al sud), que el pintor situa a l’esquerra i que identifiquem com el convent de Sant Francesc. I especialment tres torres nobiliàries que fan del tot impossible que sigui la residència de cap monarca, i en canvi podria ser-ho del comte de Cocentaina. Per tots els elements mostrats ens inclinem a identificar el Chateau de Madrid com el Palau de Cocentaina, amb la qual cosa, pel fet d’haver estat pintat pel pintor de cambra de Carles I, a més a més, podríem estar parlant de la possibilitat de la presència de Carles I en el Palau Comtal al voltant de 1534.
En el present article hem tractat de deixar constància per escrit d’aquesta identificació per si pot esdevenir d’interès per a altres investigadors en futures recerques sobre la història de Cocentaina.
Xàtiva, 13 de julio de 2019 Juan José Albinyana y Gil
La climatología ha obligat a dur la Mare de Déu baix pali
La pluja no és motiu suficient per a que els socarrats de vots o no acompanyen a la patrona la mare de deu del Miracle en la celebración del seu dia.Així ha sigut en un dia gris que tots els del seu poble i foraster amb vengut a veure la mareta per quidrar MARETA MARETA Amb la sùplica que aqueste any asegu el moment clau de la celebración protagonitzat per RUBÈN CERVERA davan de la Iglesia de Santa Maria després la ofrena de flors
Cocentaina iniciará en mayo el Año Santo
de la Mare de Déu del Miracle
La conmemoración de esta efeméride arrancará el próximo 5 de mayo con la apertura del Año Santo concedido por la Santa Sede a Cocentaina.
Cocentaina está a punto de iniciar la conmemoración del V Centenario del milagro de la Mare de Déu, ocurrido según la historia local, el 19 de abril de 1520 mientras el sacerdote Mossén Onofre Satorre celebraba la Santa Misa en la Capilla de San Antonio Abad del Palau Comtal.
Hui me’n vaig uns quilòmetres al nord d’Alacant per a arribar a Benigànim, més concretament a La Vall d´Albaida. Aprendrem com es fa el tradicional Arrop i tallaetes valenciano. L’arrop o abrigue és unes postres fet a base de most concentrat i reduït fins a formar una melmelada. La consistència és pareguda a la del sirope perquè vos feu una idea. L’arrop i tallaetes o abrigue i talla’t és clàssic de tots els pobles de la regió, però també ha arribat fins a Múrcia on l’abrigue és també una tradició familiar. De fet en el Baix Segura alacantina també és molt tradicional. Allí un venedor ambulant amb una burra passava pels pobles oferint el dolç com ho faria un cotxe de gelats. El seu sabor és molt peculiar, és un dolç àcid. Hui en dia en l’alta cuina de disseny es tornen bojos inventant combinacions de sabors exòtiques i noves al paladar, l’arrop i tallaetes podria encaixar en esta nova generació
Magdalenas, receta muy sencilla para hacer con l@s niñ@s.
3 huevos
1/4 azúcar
1/4 leche
1/4 aceite de girasol
400 gr harina
1 cucharadita de levadura Royal
ralladura de un limón
Se mezcla todo muy bien menos la harina y la levadura, que se añade poco a poco y sin que queden grumos. Se ponen en los moldes llenos hasta la mitad más o menos, añadir azúcar por encima, horno caliente a 180° y en 10/12 minutos ya están listas!!
Otos és un xicotet poble de la Vall d’Albaida situat a l’ombria de la serra del Benicadell que compta amb una peculiaritat de gran interès turístic: nombrosos rellotges de sol distribuïts arreu del poble que conformen una mena de museu-ruta turística a l’aire lliure.
La ruta dels rellotges de sol nasqué al 2005 sota el nom Otos, el poble dels rellotges de sol i des de llavors no ha parat de créixer. El projecte consisteix en una ruta turística-cultural de rellotges de sol indubtable qualitat artística, de dissenys i característiques diferents.
El Consell ha atorgat aquesta distinció abans de la 672 edició
LA FIRA ja és BIC!!
2 anys de duríssim treball que ara s’han convertit en una grandíssima alegria i en l’orgull de tot el poble: som la 1a Fira BIC de tota la Comunitat Valenciana!!
Enhorabona a tots els socarrats i socarraes: SOM LA FIRA DE LES FIRES!!
Estic satisfeta, orgullosa de ser contestana i molt agraïda perquè açò és històric. Amb aquest treball garantim la protecció de la Fira i la seva preservació
‘Jo, Pere Quart, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, ordene que a Cocentaina sense interrupció una fira es faça de quinze jorns de duració i siga per Sant Miquel aquesta celebració. I perquè la Fira es devinga una de les millors, no podrà interrompre’s si no és per força major. Tot aquell que siga bé venedor o bé comprador vaja i torne a la Fira sota la meua protecció. A ningú no podran detenir ni tancar a la presó, llevat dels que siguen lladres, assaltants o traïdors, també si són sodomites o són falsificadors ordene que per a aquesta gent no hi haja perdó. A més, mane i ordene a tots els meus capitans que facen guardar i guarden aquesta ordre reial i ho signe a València davant les autoritats en 1346 un dotze del mes de maig.’
Els 136.000 metres de superficie comercial oferixen múltiples alternatives comercials, culturals i gastronòmiques als milers de visitants que acudeixen a la cita anual i ineludible amb la Fira de Tots Sants. 750 expositors conformen l’oferta que copa tot l’espai d’exposició.
Cada novembre es confirma l’èxit de la introducció, durant els anys 90, del soc àrab, el mercat medieval i la jueria. Estan ubicats en el nucli antic, la qual cosa concedeix un aire d’autenticitat que esdevé en un dels èxits del certamen contestà.
Exposiciones, rutas guiadas y la indumentaria de época en los comercios marcan la primera jornada
Esta primera edición de la Feria Modernista ha estado dedicada al arquitecto Vicente Pascual Pastor (1865- 1941), bisabuelo de Enrique Villar Era un reconocimiento pendiente que tenía la ciudad con este gran arquitecto, ya que, nos deja edificios emblemáticos como la casa del Pavo, la casa d’Escaló, el Monte Piedad o las fábricas de Carbonell y Ferrándiz
LA CASA DEL PAVO estado dedicada al arquitecto Vicente Pascual
La segunda edición del evento cosecha más participación y más visitantes de diversos puntos de la provincia – Las vestimentas y los atuendos de la época también han superado las cifras de 2017
FIRA MODERNISTA DE ALCOY
Aquesta setmana hem estat a Alcoi Ciutat Modernista
Perquè a Alcoi (Alacant),
Va tenir un dels seus focus principals al nostre país. Ara, en una ruta plena d’història, recorrem els llocs més destacats de l’influx d’aquesta corrent.
A la ciutat alacantina el Modernisme va arribar gràcies a la seva important desenvolupament industrial i el seu vincle sociocultural amb l’alta burgesia. Aquesta època de grans canvis socials va deixar en aquella urbe un llegat que avui constitueix un patrimoni artístic singular inclòs en la Ruta Europea del Modernisme.
El Modernisme és un moviment artístic de finals del segle XIX i principis del XX, principalment arquitectònic i decoratiu
