Hui és imprescindible passejar pels carrers del barri del Raval de Cocentaina. Cada racó, placeta o carrer té nous habitants, encara que siga per un dia.
On de segur no faltarà la xocolata, els xurros i els dolços.
Són els Nanos, uns perots de cartró molt divertits que porten un missatge en to humorístic o reivindicatiu En guany mos afet un dia solexat molt bonic per tots i totes
asi vos deixe un video de Rafa Grau
macasesa
Des de fa milers d’anys, l’home ha poblat les terres de la Vall d’Alcalá i proves d’això són les rupestres pintoresques de fa 35.000 anys trobades a l’Abric del Condoig i al de Gleda o les de l’abric de la Roca de 15.000 anys. Així mateix, els poblats com el Xarpolar, i la Peña de la Retura demostren la presència humana fa 4.000 anys.
Al-Azraq
Fa més de mil anys, aquestes terres van ser colonitzades pels àrabs i pobles norteafricans, amb costums diferents als nostres. És en aquesta època quan Alcalà neix com a poble. Entri 1218 i 1220 va néixer, a Alcalà, Al-Azraq, el capdavant àrab que durant anys va lluitar contra el Rei Jaime I per aconseguir la independència en una musulmana valenciana. La residència d’Al-Azraq va ser el Castell d’Alcalá. En 1245 Al-Azraq i Alfonso I, fill de Jaime I, van signar el Tractat del Pouet, amb el que el fill del Rei va ser proclamat senyor d’aquelles terres a canvi que respectés la vida dels seus habitants. Es va aconseguir així una coexistència de musulmans i cristians en el mateix territori. Per contra, aviat van començar a aparèixer les tensions entre la població musulmana que temia una repressió per part del Rei Jaume I. En resposta, el capità àrab no respetaria el pacte per complet i continuaria amb la lluita. Això provocaria que el Rei prengués Alcalà i exili a Al-Azraq al nord d’Àfrica, d’on tornaria 17 anys després i, finalment, La situació entre ambdues religions seguirà sent de relativa convivència durant algun temps, però acabaria trencant-se per les rebel·lions a les grans ciutats com la revolució de Germanies, que va tenir lloc a València entre 1519 i 1523. Finalment, la forta pressió de l’Església va aconseguir que, En 1525, els musulmans del poble, unes 78 famílies, van ser obligades a batejar passant a ser “nous cristians” (moriscs). A partir d’aquest moment seguirà suportant les pressions de l’església i una condició que mai es reunirien per acceptar. Finalment, acabaran rebelándose en 1609, data en què es decretava la seva expulsió. Alguns pobles propers a Alcalá es van quedar despoblats.
En els llibres de l’Església del poble es reflecteix l’existència d’uns moviments migratoris de persones d’Ibi, d’Alcoi, de Mallorca, de Jijona i d’Agres, que serien definitivament els ancestres més remots dels actuals ciutadans.
LOS DESPOBLADOS MORISCOS
Recorrido: 16,5 km
Tiempo: 4 h 30 min
Dificultad: muy baja
Recorrido circular que partiendo de La Trilladora en la entrada de
Alcalá de la Jovada paseamos por el pueblo viendo el trazado árabe de
sus calles, la casa de Miguel Abad con su estructura de torreón, la
iglesia que fue la mezquita en tiempos de Al-Azraq.
Saliendo del pueblo pasamos por la Casa de Cultura en dirección a la
Atzuvieta, despoblado de la Roca, despoblados de Benialís y
Benicharcos,
fotos : de Bernardo Reig
macasesa:
Per el Cor de Mariola i Cova La Sarsa
En esta ruta visitaren en del Naixements claus en lès tudi de la Prehistòria de la Comunitat Valenciana:
la Cova de la Sarsa.La ruta recorre part de la serra de Mariola, decl rada Parc Natural . i Veurem tambè una ermita, un arbre monumental i la font del Teular
la cova de la Sarsa ha donat materials corresponents no només al Neolític, també a l’Edat del Bronze i algunes troballes ens informen d’un ús esporàdic en temps ibèrics, romans i fins i tot islàmics,,,,,,, al mes que ve més.
ya es ten dins
CARRASCA MILENARIA
LA FONT DEL TEULAR
Fotos : de Bernardo reig i rafa grau
macasesa
Com cada 8 de desembre
Un any mes tenim así la corriola
Contestans realitzen una excursió des del casc urbà fins al paratge, situat a la Serra de Mariola,l’ermita, que data del segle XIII
Un pa redo en forma de Corriola i una llomganisa Roxeta de Bolteta
La meua es de la carniseria de dolors buenisima
puxaren al parage ermita santa Barbara amenizant la La Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet I els junios de les paroquies
Aquesta tradicional celebració es tanca con un conta contes i amb una missa de campanya.
¡BON PROFIT I SALUT!
L’Ajuntament de Cocentaina ha acompanyat al Centre EL RESPIR en l’elaboració de les clàssiques Corrioles per a celebrar aquesta gran tradició contestana. Ja tens la teua preparada?
https://www.youtube.com/watch?v=yF-_8k1aCBY
video d`Rafa Grau
macasesa
UNA NIT A LA FIRA DE LES FIRES PORXET DE SANT SANT FRANCESC
FIRA FUSTA
CONCERT D’ ANDREU VALOR FRANCESC VALOR
PLAZA DEL MERCAT
EL PLOP I LA CHULA
CORDER I LLONGANISSES I UNA BOTA DE VI
FORN D`PA DESPUÉS DE UN BON SOPARET
“PASSEJANT PER LA FIRA”
FIRA DE NIT
SEGON DIA DE FIRA
A LA FIRA NO VAXES SINO TENS DINERS
FIRA DE NIT
“PADRINS IAIOS I NOVIOS COMPREN UNA COSETA ELS NÉTS NEBOTS I NOVIA”
NO PODÍA FALTAR LA MÚSICA
MÙSICA
DESPRÉS DE LA MÚSICA UNES CASTAÑETES CALENTETE
macasesa
CARTELL DE FIRA 2017
http://www.firadecocentaina.org/es/feria-de-cocentaina-2017
macasesa:
A LA FIRA NO VAXES SI NO TES DINES
QUE VORAS MOLTES COSES
I NO TINDRAS RES
macasesa:
200 g de tonyina en llanda –
12 llesques de pa de motle s
– 4 ous durs –
2 tomaques mitjans –
1 llanda xicoteta d’anxoves –
1 flascó d’olives farcides –
Encisam –
Maionesa
Primer, talla 2 dels ous durs, les olives, l’encisam i la tomaca.
en troset xicotets
Col·loca estos ingredients ja picats en un bowl i afig-los la tonyina escorregut. Mescla’ls bé, afig maionesa al gust i torna a rebolicar fins que tots els ingredients queden completament mesclats entre si. Una vegada que tingues llest el farcit, forra el motle que vages a utilitzar amb paper plàstic de cuina, deixant que hi haja prou paper que sobre cap als costats per a cobrir la part superior del pastís una vegada que estiga preparat. Açò farà que siga més senzill traure-ho del motle. Després, col·loca una capa de pa per a la base i cobrix-la amb el farcit. Agrega una altra capa de pa i de farcit i continua alternant-les fins a acabar amb una capa de pa. Finalment, cobrix el pastís amb el paper”
macasesa
MUSEO DE SEMANA SANTA
MUSEO DIOCESANO DE ARTE SACRO
MUSEO DE LA MURALLA
CASA-MUSEO MIGUEL HERNÁNDEZ
En aquesta casa de la popularment coneguda Carrer A dalt, va viure el poeta amb els seus pares i germans. Les seves dependències són les típiques d’una casa de principis de segle, a les quals cal afegir, el corral per a les cabres i un petit hort al costat de la serra.
Al museu es conserva, juntament amb mobiliari i aixovar de l’època, fotografies de diferents moments de la vida del poeta
ORIHUELA – Viatge amb AFAMA Cocentaina. 26 de setembre de 2017.
macasesa.
Rentar bé els caquis. Treure’n el terme
Treure’ls les llavors. Tallar-los en trossos petits
Col · locar la fruita en una olla amb el sucre, la llimona i els claus d’olor. Revolver molt bé i deixar macerar tota la nit
L’endemà hi haurà deixat anar el suc. Posar a foc moderat, remenant en forma contínua amb una cullera de fusta per evitar que s’enganxi al fons de l’olla
Al cap d’una hora de cocció i quan notis que ha pres la consistència de melmelada, estarà elaborada
Per adonar-te quan adquireix aquesta consistència, pots veure les indicacions sobre el punt de melmelada en aquesta mateixa pàgina
Un cop elaborada, retirar l’olla del foc i envasar
de vidre esterilitzats, deixar refredar i estarà a punt per delectar-te amb una delicada i exòtica melmelada deliciosa de caquis
macasesa:
