La *Festa *dels *Nanos, es desenvolupa tots els anys en la localitat alacantina de Cocentaina. La festa té lloc 21 dies després del Dimecres de Cendra. En 2024 la *Festa *dels *Nanos serà el 6 de març.
La *Festa del *Nanos no té un origen clar. No s’han trobat documents que li atribuïsquen un origen concret. La festa s’ha mantingut gràcies a la transmissió oral dels veïns i veïnes del barri alt de Cocentaina, conegut com el *Rabal.
La festa va sorgir com a manera de crítica per a denunciar diferents situacions socials injustes que es donaven en la part alta de la ciutat, en l’antic raval moro. Servia aquesta festa per a criticar a les autoritats o als quals exercien el poder.
*Els *Nanos solen tindre una altura d’un metre aproximadament i van acompanyats d’un cartell que denuncia situacions o personatges concrets. Se solen col·locar recolzats en la paret de les cases o en ple carrer.
S”han baixat 4 de les 6 campanes del campanar de Santa Maria de Cocentaina per a S començar el
l remat de la torre que sòn les encaregades dels tocs horaris iles mès antiges que conserva l dels Quart de l`any1766
I el campanò de les hores de l`any 1807
Despres han baixat les dos menudes de la sala de campanes del l`any 1940 i1984
La mes menudseu procès de restauracio
Les primeres en baixar- se han sigut les situades en ea de les quals es refondrà per trovar- se badada .la restauración es dura a teme per una empresa RESTAURACIÒN DE CAMPANES Que en uns mesos ens permetrà a gaudir d
Estem trepitjant sòl del que va ser una antiga església del segle XIII i l’única cosa que es conserva d’ella són algunes restes arqueològiques pròximes a la façana principal i, en l’exterior, restes de l’antic cementeri en la façana lateral. Hem de destacar la gran reconstrucció que va tindre lloc en el segle XVI, però sobretot la duta a terme en el segle XVIII. Estem davant un temple barroc de planta rectangular i dos laterals amb capelles, coberta per una volta de mig canó amb llunetes i cúpula sobre petxines que donen llum a l’interior i capelles en els seus laterals. Amb dues portades exteriors de pedra, una clàssica i una altra barroca, el temple ens convida a conéixer el seu lateral dòric datat de la primera fase de la seua reforma i, després, l’entrada principal on el barroc es descobreix per a realçar la seua bellesa. Destaquem del seu interior les pintures murals en els laterals i en la volta de l’altar major.
Estamos pisando suelo de lo que fue una antigua iglesia del siglo XIII y lo único que se conserva de ella son algunos restos arqueológicos cercanos a la fachada principal y, en el exterior, restos del antiguo cementerio en la fachada lateral. Hemos de destacar la gran reconstrucción que tuvo lugar en el siglo XVI, pero sobre todo la llevada a cabo en el siglo XVIII. Estamos ante un templo barroco de planta rectangular y dos laterales con capillas, cubierta por una bóveda de medio cañón con lunetos y cúpula sobre pechinas que dan luz al interior y capillas en sus laterales. Con dos portadas exteriores de piedra, una clásica y otra barroca, el templo nos invita a conocer su lateral dórico datado de la primera fase de su reforma y, luego, la entrada principal donde el barroco se descubre para realzar su belleza. Destaquemos de su interior las pinturas murales en los laterales y en la bóveda del altar mayor.
L’Home dels Nassos o de les Orelles no és ni cap desficiós ni cap torracastanyes. Sinó un personatge de la nostra cultura popular, abans conegut, ara adormit en el túnel del temps. Però que amenaça de tornar i reviscolar i tot gràcies, a dos pobles valencians que en mantenen la flama encesa amb una festa: Ontinyent i Cocentaina.
Cocentaina celebrarà el 31 de desembre la I Benvinguda a l’Home de les Orelles, a partir de les 10:30, al Pla de la Font. Amb un cercavila, càrrec de la colla Mal Passet, un pregó escrit per a l’ocasió per l’escriptor Víctor Labrado i una gimcana en què els xiquets buscaran l’home de les orelles pel raval, per la Vila, pel Pla de la Font i el Nou Hostalet, com mana la tradició. L’activitat està organitzada per la Coordinadora pel Valencià i l’Ajuntament de Cocentain
Francesc Gisbert , professor i escriptor
L’home dels nassos no és ni *desficioso ni *torracastañas. Sinó un personatge de la nostra cultura popular, abans conegut, ara adormit en el túnel del temps. Però que amenaça amb tornar i reviure. Gràcies, a dos pobles valencians que mantenen la flama encesa amb una festa: Ontinyent i Cocentaina.
Té el seu dia, sense ser sant. El 31 de desembre. Té tants nassos, com a dies a l’any. Un niu de nassos en la cara. Està tot l’any amagat i només es deixa veure, si hi ha sort, el 31 de desembre. El treball d’un any, el fa en un instant. Es mou tant, que ell només, semblen molts. Ara es veu per ací, abans per allà, i abans en dos llocs alhora. Més que ràpid, és veloç. Capaç de pujar al tren de les deu, a Gandia, i aparéixer en l’estació de Castelló, a les nou. Diuen que qui no treballa en tot l’any, treballa el dia de cap d’any. Imagineu-vos!
EL RACONET EN COCENTAINA.COM 
Debe estar conectado para enviar un comentario.