Ermita de San Cristóbal (Cerro de San Cristóbal)

any 1923

En sus cercanías [ se halla la ermita de San Cristóbal, en sitio buenísimo y elevado, desde donde se contempla bellísimo panorama, y se hallan los restos de la antigua fortaleza

«La fundación de esta ermita puede datarse como de finales del siglo XIV y la elección del titular de la misma está relacionada con su emplazamiento que, como otras dedicadas a este Santo se erigían en alto para que fueran avistadas por los caminantes.

any 1954

El entorno es un bello paraje. Un murete de piedra previene caer en la escarpada ladera y sirve de mirador al amplio valle del Serpis. El edificio se compone de nave oratoria, sacristía y casa de ermitaño (4). La ermita se precede de un pórtico que soporta una habitación, probablemente de la casa del ermitaño; dicho pórtico se abre al costado izquierdo, dando acceso a unas terrazas en el costado derecho tiene una puerta que daba paso a la casa del ermitaño. La fachada ofrece la entrada amplia al pórtico y, sobre ella, un balcón y una ventana de la habitación citada; encima, ya en el frontón, un óculo oval vertical y arrancando del ángulo formado por la cornisa salva-aguas una espadaña de pilares y tejadillo a dos aguas con su campana. La planta es rectangular, mide 11,70 por 6 metros (más 2,80 de ancho dedicados a una capilla y sacristía).La nave se divide por pilastras en cuatro tramos; el primero, a la entrada, se circunscribe por un banco de obra corrido, el segundo, a la derecha tiene un altar de obra y a la izquierda una capilla; el tercero, a la derecha presenta, igualmente, un altar y enfrente el acceso a la sacristía; el último tramo es el presbiterio, más estrecho que el resto de la nave y elevado por un escalón. Una cornisa recorre el perímetro de la nave. En el altar principal había un retablo barroco que enmarcaba el lienzo de San Cristóbal. También había un medallón en la bóveda, posiblemente del siglo XVIII y una inscripción que dice: QVISSI CVT DEVS.»

any 2010

macasesa ;

UN SENDERO O UNA POLEA

UNA SENDA O UNA CORRIOLA

Un sendero o una polea

Al Diccionario Catalán-Valenciano-Balear, la palabra sendero designa un camino estrecho por donde puede pasar sólo una persona a la vez. Por otra parte, la palabra polea es sinónima de polea, y una polea es una rueda que gira alrededor de un eje, que tiene la superficie lateral acanalada por donde pasa un cable o una cuerda, por lo que cambia la dirección de la fuerza multiplicando su efecto .
Ambos significados son válidos miedo a explicar la fiesta, ya que, al volante del año 1346, el lugar donde se edificó el convento contienda de los franciscanos estaba ocupado por una ermita gótica dedicada a San Sebastián, entonces en el camino de Alcoy , situado en la parte oriental del barranco del Alberri.

Este lugar fue elegido para edificar el monasterio en 1561. Fue de Ximén Pérez de Corella, sexto conde de Cocentaina, quien pedirlo a la orden franciscana, petición que fue aceptada por el segundo ministro provincial de Valencia, el padre José Vicente, hijo de Bocairent. Por voluntad expresa de Ximén Pérez de Corella, se edificó el convento franciscano bajo la advocación de San Sebastián. Así, la primera piedra del convento la puso el hijo de Ximén, Jerónimo Sebastián de Corella y Mendoza.

La construcción del convento, sin embargo, no adquirió el ritmo que se esperaba y por eso la comunidad destinada tuvo que alojarse en el ermitorio de Santa Bárbara, un habitáculo con muchas incomodidades. En lo alto de Cocentaina, en la denominada zona del Raval, aunque se encuentra actualmente un promontorio arenoso, situado al mediodía del Castillo, donde se puede disfrutar del ermitorio dedicado a la advocación de Santa Bárbara, construido en el siglo XIII.

8 de diciembre de 1562, la fecha clave
La fiesta, celebrada el día de la Purísima Concepción, paradójicamente tiene lugar en una ermita dedicada a Santa Bárbara. La fiesta, sin embargo, no tiene en cuenta el patronaje, sino la fecha histórica del 8 de diciembre, día en que tuvieron lugar unos hechos clave para la comunidad franciscana que vivía.

Durante la homilía del día 8 de diciembre de 1562, día de la festividad franciscana, serían enterados los feligreses que era necesario ayudar a trasladar al nuevo convento todo lo que había en la ermita. La irregularidad y la inseguridad de los caminos de la época comunicaba las dos ermitas a través de un sendero, una ‘polea’, senda por la que sólo podía pasar una persona tras otra y hacía así el efecto de una polea hasta que se acercaba el Raval, por lo que por el barranco del Alberri hasta el ermitorio de San Sebastián que se formaba un círculo, los frailes y los feligreses formaban una fila por el camino estrecho e iban bajando todo lo que tenían a la ermita de Santa Bárbara.

ASÍ ES VEU LA ERMITA DE SANTA BARBARA
LA CORRIOLA , LA VOLTETA

Así, desde el 11 de diciembre de 1562, de manera aún precaria, la comunidad franciscana pudo disfrutar de un habitáculo mejor y ofrecer un servicio más cercano a los fieles con la Santa Misa y con el resto de cultos religiosos. Hay que pensar que este hecho debió ser toda una fiesta y para recordar de manera cariñosa se hizo un rollo de pan con embutido de la matanza y en señal de acción de gracias, pensaron fijarla el día de la Purísima.

macasesa:

"ANY SANT DE LA MARE DE DÉU DEL MIRACLE I EL SEU 500 ANIVERSARI DEL 1520 2020

Les Festes de la Mare de Déu del Miracle són declarades d’Interés Turístic Local
Enhorabona a tot el poble de Cocentaina

Cocentaina obre l’Any Sant pels 500 anys d’el miracle de les 27 llàgrimes de la Virgen

El miracle de les 27 llàgrimes de sang va esdevenir el 19 d’abril de 1520 mentre el sacerdot Mossèn Onofre Satorre celebraba la missa a la capella de sant Antoni Abat de Palau Comtal de Cocentaina. A l’arribar a les últimes oracions aixecar els ulls i va reparar que la imatge de la Mare de Déu tenia una suor que cobria la cara. Conclosa la missa va fer que li baixessin la imatge i prenent-la en les seves pròpies mans va veure que eren gotes de sang i per assegurar-se més, amb el quart dit de la seva mà va tocar una llàgrima sota l’ull esquerre. <br> Quan el fill de l’comte i el mossèn li expliquen el que ha passat, el IV comte de Cocentaina, Rodrigo de Corella, no dubta a fer trucar a l’notari perquè aquest fet quedi documentat en acta notarial, acta que durant tot aquest Any Sant es mostra a la sala d’Ambaixadors del Palau Comtal. Aquesta acta ha estat cedida per l’Arxiu notarial d’Alcoi, on es conserva, ja que va ser redactada per un notària d’aquesta última localitat, Joan Lluís Alçamora. L’acta data de el 19 d’abril de 1520 i va compta amb tot tipus de detall com va ocórrer el miracle. <br> Imatge de la Verge del La imatge de la Mare de Déu va arribar a Cocentaina en 1450 i va ser un regal de papa Nicolau V a Ximén Roís de Corella, que havia lluitat en les guerres d’Itàlia i acabava de ser nomenat comte pel rei aragonès Alfons el Magnànim. La dipositar, com un preuat tresor a la capella de Palau. A La Mare de Déu està custodiada per la comunitat de franciscanes clarisses, tal com va voler la IX comtessa de Cocentaina, qui no va arribar a veure el seu desig complert però que va deixar en herència aquesta gran devoció a la Mare de Déu i la seva descendència va aconseguir fundar el Monestir de la nostra Senyora de l’Miracle de Cocentaina en 1654. es va habilitar com a habitació per a les monges que van venir de Granada unes estades en el mateix palau comtal i posteriorment es va construir l’església, ja que la capella de l’palau no podia albergar a tota la gent que venia a resar a la Verge

macasesa: cuadro de Pepa Reig

LES INCREÏBLES AVENTURES DE… LA RUTA DEL SENYOR QUIXOT"

QUIXOT Y SANCHO

Alguna vegada t’has plantejat seguir els passos del Caballero de la Trista Figura? La Ruta del senyor Quixot és un homenatge al popular cavaller d’un dels llibres més important en la història de la literatura. Quan Miguel de Cervantes va relatar en el segle XVII les aventures i desventures d’este cavaller de La Manxa mai va poder imaginar que milers d’anys després es podrien recórrer els passos d’un trajecte que simbolitza el segle d’Or.

“Els molins de vent, la ruta del Quixot, com arribar Visitar els pobles de Camp de Criptana i Mota del Corb és una escapada ideal d’un o dos dies des de Madrid (podem afegir la visita d’altres localitats

Dulcine

interessants com el Toboso, llar de Dulcinea, o Belmonte on visitar el seu imponent castell) . Per a arribar des de Madrid a Camp de Criptana, al nord de la província de Ciudad Real, n’hi ha prou amb prendre l’A-4 sentit Andalusia i, passat Madridejos, la CM 42 fins que creua amb la CM 3105, des d’on ens separaren només 9 quilòmetres fins al poble. En total 160 quilòmetres de viatge. Des d’allí a Mota del Corb, només cal seguir 28 quilòmetres per la N-420.

CAPVESPRE EN LA MANXA”
CAMP DE CRITANA

Una de les construccions més representatives del centre peninsular són els Molinos de Vent. Encara que es coneixen des de fa centenars d’anys i el seu origen s’ha fixat en l’antiga Babilònia, la seua aparició en estes terres va tindre lloc com a conseqüència de la greu sequera que assole-ho la península en el Sg XVI i que va fer necessari buscar noves alternatives als molins d’aigua, utilitzats fins al moment per a moldre el blat. Els coneguts com a Molinos Mediterranis presenten una estructura cilíndrica de pedra emblanquinada i una teulada en què se sostenen les aspes recobertes per les veles. El pal de govern permet orientar les aspes en funció de la direcció del vent. En la Manxa es coneixen diversos tipus de vents: llevant alt, llevant fix, llevant fondo, morisquot, Garbí fondo, Garbí alt, toledà, cerç, tramuntana i migdia, reconéixer-los era bàsic per al bon fer de la mòlta.”

“Compten amb tres plantes dividides de la manera següent:

La planta baixa coneguda com a sitja, on es deixaven les mules que portaven el gra i des de la que part una escala de caragol cap a la resta d’estades. La planta mitjana, utilitzada tant per a la neteja del gra com per a emmagatzemar els apers usats en la mòlta. La zona alta, coneguda com el moler. Esta part més alta té unes finestretes per a determinar la direcció del vent.”

macasesa; fotos de ODE

LA FIRA EN INMAGENS

AUCA DE LA FIRA 
COCENTAINA A L`ANY 1346

UN BARREJAT DE LA FIRA

MENJAR, BALL, MASCARES, RODETES,

EXPOSICIO PINTANT LA FIRA

TORROS, LLEPOLIES,MEL AMBOTIT, CABASOS,
SI NO HO TROBE A LA FIRA NO HO TROBARÀS EN CAP LLOC

EL PALAU

LA FIRA DE NIT
CASTAÑES, ANOUS, TRACTORS
FIGES, DATILS ARROP I TALLAETES

LA VILLA CONDAL DE COCENTAINA

FIRA DE LES FIRES MOSTRA LA FIRA MES INTERNACIONAL FINS AL ANY QUE VE

macasesa:

BENVINGUS I BENVINGUDES A LA FIRA DE TOTS SANTS

LA DECLARACIÓN DE INTERÉS TURÍSTICO INTERNACIONAL DE LA FIRA DE TOTS SANTS

La Fira de Tots Sants 2019 ja està inaugurada. Sota un sol inusual per a un 1 de novembre, des del balcó del Palau Comtal el magistrat Miquel Soler ha llegit el Privilegi de Pere IV, que dóna inici de manera oficial als tres dies grans de Cocentaina.

el magistrat Miquel Soler ha llegit el Privilegi de Pere IV,

La comitiva ha recorregut els carrers de la Vila Comtal des de la Biblioteca Municipal fins a la plaça del Pla, en companyia de la colla Mal Passet, que ha posat música a aquesta especial jornada. El Grup de Danses Cocentaina també ha estat present en la cita, com és tradició, ambientat el multitudinari esmorzar de Fira.

Mireia Estepa, Ximo Puig,  Pedro Duque. Enric Morera , Mariona Carbonell

Mireia Estepa, alcaldessa de Cocentaina, ha encapçalat el recorregut acompanyada del president de la Generalitat, Ximo Puig, i del ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque. A més, han acudit a la inauguració Carlos Monzón, president de la Diputació d’Alacant; Enric Morera, president de les Corts Valencians, i diversos consellers i representants polítics de les localitats veïnes.

EXPOSICIONS DE LA FIRA COCENTAINA 2019

COCENTAINA

VI Mostra Espai de Sentiments

es poden visitar les exposicions de la Fira de Tots Sants. El Palau Comtal torna a ser el centre neuràlgic de l’art, tot i que 

VI Mostra Espai de Sentiments
VI Mostra Espai de Sentiments

Sala d’Armes, acull, per la seua banda, la VI Mostra Espai de Sentiments, amb artistes del ‘Col·lectiu d’Art Local de Cocentaina’.

 En la Sala de la Torre de les Monges es ret homenatge al pintor contestà Jeroni Jacint d’Espinosa en el 352 aniversari de la seua mort.

Jerónimo Jacinto de Espinosa (16001667) fue un pintor barroco español, nacido en Cocentaina (Alicante) y establecido en Valencia donde, a partir de la muerte de los Ribalta en 1628, se convirtió en el pintor de mayor prestigio de la ciudad y cabeza indiscutible de la escuela valenciana. Formado con su padre, Jerónimo Rodríguez de Espinosa, fue un artista precoz de quien se conoce una pequeña tabla firmada con doce años. En la formación de su estilo fue determinante la influencia de Francisco Ribalta aunque su obra también estuvo influenciada por Juan Ribalta, de su misma edad pero con más avanzada estética, y Pedro de Orrente.

Su producción fue muy abundante y, a pesar de las muchas pérdidas documentadas, se conserva un elevado número de obras. Aunque centrado básicamente en la pintura religiosa hagiográfica y del Nuevo Testamento, cultivó también el retrato al que le predisponía su formación naturalista. Con dotes de buen colorista, su estilo, basado esencialmente en el naturalismo tenebrista de entonación cálida a la manera de los Ribalta, apenas evolucionó, aislado en Valencia de las corrientes del barroco decorativo que triunfaban contemporáneamente en Madrid y en Sevilla.

VENDEDOR DE FRUTAS

En l’altra torre, la Sud Oest, té el seu espai el Col·legi Sant Francesc d’Assís, que celebra els 200 anys de docència franciscana a la localitat amb record d’alumnes i professors. En la planta baixa, la

macasesa

FIRA DE COCENTAINA 2019

LA FIRA 2019

FIRA DE COCENTAINA 2019
FIRA DE COCENTAINA 2019

19 D’OCTUBRE. CONCERT FIRA DE TOTS SANTS A CÀRREC DE L’ATENEU MUSICAL CONTESTÀ La banda jove de l’entitat, dirigida per Andrea Sebastià, oferirà com en cada edició el seu millor repertori. Ubicació: Centre Cultural El Teular Hora: 19:30 hores

25 D’OCTUBRE. INAUGURACIÓ DE LES EXPOSICIONS DE LA FIRA 2019 El divendres 25 d’octubre, a partir de les 20:30 hores i al Pati d’Armes del Palau Comtal, s’inauguraran les exposicions oficials de la 673 edició de la Fira de Tots Sants. Enguany, amb una àmplia oferta cultural i una gran varietat de temàtiques i formats. Totes les mostres les podrem trobar al Palau Comtal i al Patronat Cor de Jesús a la Plaça de Mossèn Eugenio Raduan: “EL VAIXELL ROMÀ BOU FERRER, UN JACIMENT EXTRAORDINARI” Sala d’Actes “JERONI JACINT D’ESPINOSA AL MUSEU DEL PALAU COMTAL” Sala de la Torre de les Monges del Palau Comtal. “200 DE DOCENTS. DOS SEGLES DE DOCÈNCIA FRANCISCANA A COCENTAINA” Torre Sud Oest “VICENT DE PAUL AGULLÓ. AGULLÓ DE COCENTAINA” Sala de les Finestres “ANTONIO GADES, EL VENT DEL POBLE” Sala de la Biga del Palau Comtal. “500 ANYS” Capella de Sant Antoni. “VI MOSTRA ESPAI DE SENTIMENTS” Sala d’Armes del Palau Comtal. “ESPAI SAMBORI” Sala Infantil de l’antiga biblioteca del Palau Comtal “XIV RUTA D’ART LOCAL” “VI EDICIÓ PINTANT LA FIRA” Carrer dels Sants Metges “XXXIII EXPOSICIÓ DE BONSAI” Patronat del Cor de Jesús “ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L’ASSUMPCIÓ DE SANTA MARIA” Plaça del Cardenal Ferris. Ubicació: Pati d’Armes del Palau Comtal Hora: 20:30 hores

26 D’OCTUBRE. CONCERT DE FIRA DE TOTS SANTS A CÀRREC DE LA UNIÓ MUSICAL CONTESTANA La banda dirigida per Ferran Sanchis Gandia interpretarà diverses peces amb l’Orquestra de Pols i Plectre La Paloma. Ubicació: Auditori Mestre Josep Pérez Vilaplana

Hora: 18:30 hores 28 i 29 D’OCTUBRE. “DIES DELS XIQUETS I LES XIQUETES” L’Associació de Firaires de l’Alcoià i El Comtat, amb el seu president Miguel Vayà al capdavant, oferiran als més menuts i les més menudes la possibilitat de gaudir de totes les atraccions a preus populars (1,50 €) durant aquestes dues jornades a partir de les 17:00 hores. Ubicació: Recinte Firal Hora: 17:00 hores

Recinte FiraL

30 D’OCTUBRE. “DIA DELS XIQUETS I DE LES XIQUETES TEA” L’Associació de Firaires de l’Alcoià i El Comtat, posa en marxa una jornada sense soroll en tot el recinte firal amb l’objectiu de facilitar la diversió als xiquets i xiquetes amb trastorn de l’espectre autista (TEA), els quals gaudiran de preus populars (1,50€). Ubicació: Recinte Firal Hora: 17:00 hores

1 DE NOVEMBRE. “DIA DE TOTS SANTS” 09:00 h. ESMORZAR TRADICIONAL DE FIRA Amb la col·laboració de l’Associació de Mestresses de Casa de Cocentaina i l’actuació amb balls tradicionals a càrrec del Grup de Danses de Cocentaina, es servirà el tradicional esmorzar popular amb pa, embotit, aigua-sal i begudes típiques de Cocentaina. Un ambient únic per a rememorar els inicis de la Fira de Tots Sants al Pla de la Font. Ubicació: Pla de la Font

EL ALMORZAR DE FIRA
EL ALMORZAR DE FIRA

10:00 h. INAUGURACIÓ OFICIAL EL MINISTRO EN FUNCIONES PEDRO DUQUE INAUGURARÁ LA FIRA DE TOTS SANTS 2019 Després de la recepció oficial de les autoritats assistents a l’Ajuntament de Cocentaina, es procedirà a inaugurar oficialment la 673 edició a la Plaça del Pla, amb la lectura del privilegi reial per part del pregoner, el contestà Miguel Soler Margarit; al mateix temps, la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet interpretarà l’himne oficial DOLÇA FIRA. Ubicació: Plaça del Pla

12:00 h. XV TROFEU DE RASPALL FIRA DE TOTS SANTS 2019 TROFEU FTS 2019 Xavier (Cocentaina) i Guillem (Castelló de la Ribera) VS Ricard (Castelló de la Ribera) i David (Cocentaina) Ubicació: Carrer de Cervantes, “Carrer de Fora” 17:00 h. EXHIBICIÓ DE MUNTADA I DOMA Exhibició de muntada i doma a càrrec de “Siete cuadras” dirigides per Nico Cascant i el contestà “Victor Burra”. Ubicació: Fira Cavallar (Av. Xàtiva / Pla de la Font

2 DE NOVEMBRE. “DIA DE LES ÀNIMES” Enguany, el dia de festa local estarà ple d’actuacions contínues als diferents punts del Mercat Medieval, Soc Àrab i Porrat Valencià. A més de comptar també amb les variades actuacions musicals de ball, màgia i humor del Concurs “SOL A SOL” a la Plaça de Mossèn Raduan

12:00 h. TIR I ARROSSEGAMENT Exhibició de tir i arrossegament de la Comunitat Valenciana, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cocentaina i la Federació Valenciana de Tir i Arrossegament. Ubicació: Fira Cavallar (Av. Xàtiva / Pla de la Font)

17:00 h. EXHIBICIÓ DE MUNTADA I DOMA La família contestana “Rovira” amb la col·laboració de l’Escola d’Equitació “La Plana” de Muro d’Alcoi, “La Canaleta”, “Hípica Finca Els Barranquets” i “Hípica José Fajardo El Manchego” ens faran gaudir d’una magnífica mostra amb diversos espectacles eqüestres. Ubicació: Fira Cavallar (Av. Xàtiva / Pla de la Font)

DIUMENGE 3 DE NOVEMBRE 10:00 h. L’ALMÀSSERA DE COCENTAINA PROGRAMACIÓ OFICIAL FTS 2019 FESTA D’ INTERÈS TURÍSTIC INTERNACIONAL En la pròpia almàssera de la Cooperativa, situada al carrer de Muro del Pol. Ind. L’Alcúdia, es realitzaran diverses visites guiades a les instal·lacions de la Cooperativa. La visita inclou un tast dels nostres olis. Ubicació: Cooperativa Agrícola Catòlica Coop. V. (País Valencià, 60) Hora: Eixides 09:45, 10:45, 11:45 (microbús gratuït)

12:00 h. EXHIBICIÓ DE MUNTADA I DOMA L’Escola d’equitació Peluca, un any més, farà mostra d’una varietat d’espectacles de gran tècnica i qualitat. Ubicació: Fira Cavallar (Av, Xàtiva / Pla de la Font)

12:00 h. VIII PARTIDA DE RASPALL TRADICIONAL Es recrea una partida tradicional amb la indumentària dels nostres avantpassats. Ubicació: Carrer de Cervantes, “Carrer de Fora” 21:00 h. CLOENDA DE LA 673 EDICIÓ “COCENTAINA UN POBLE, UNA HISTÒRIA, UNA FESTA” Producció audiovisual, amb realitat virtual i projeccions en tres dimensions, que conta la història de Cocentaina. Espectacle audiovisual de gran format coproduït per AMB PRODUCCIONES i la FAM CIA TEATRE. Amb aquest espectacle de cloenda es tancarà la 673 edició de la Fira de Cocentaina. Ubicació: “PALAU A ESCENA” (Plaça del Pla)

4 DE NOVEMBRE. “DIA DELS XIQUETS I DE LES XIQUETES” L’Associació de Firaires de l’Alcoià i El Comtat, amb el seu president Miguel Vayà al capdavant, ofereix una jornada més a preus populars (1,50€), perquè els més menuts i les més menudes puguen acomiadar-se amb diversió de la Fira fins al 2020. Ubicació: Recinte Firal Hora: 17:00 hores

DISSABTE 9 DE NOVEMBRE XXXIX CERTAMEN CORAL FIRA DE TOTS SANTS (CCFTS) Els cors seleccionats que participaran en la fase final són els següents: CORAL JOVE DEL CONSERVATORI DE SANT CUGAT (BARCELONA) CORO DIATESSARON DE MOLINA DE SEGURA (MÚRCIA) GRUPO VOCAL “AMITIÉ” DE LANGREO (ASTÚRIES)

DISSABTE 9 DE NOVEMBRE XXXIX CERTAMEN CORAL FIRA DE TOTS SANTS

ERMITA DEL BUEN PASTOR

La Ermita del Buen Pastor se halla en la parte más antigua del casco urbano de Llíria, junto a su muralla y frente a una plazoleta que se forma entre las calles de la Virgen y Torre la Reina.Historia y Conservación

Al igual que su denominación -pues se la conoce indistintamente como ermita, capilla, iglesia, oratorio u hospital- su origen es discutido pero su venerable antigüedad no es puesta en duda, remontándose al siglo XIII cuando era o formaba parte de un establecimiento hospitalario. Sin embargo, el edificio ha sufrido desde entonces importantes reformas y modificaciones aunque aún conserva alguno de sus elementos originales. Su aspecto general actual se corresponde con una profunda intervención realizada en el siglo XVIII, cuando se le otorgó la categoría de iglesia.

  • Ermita del Buen Pastor
  • TECHADO DE MADERA
  • un extenso mural del siglo XV
  • un extenso mural del siglo XV

l infante don Martín, señor de la villa, instauró en ella en el año 1401 la Cofradía de Jesuchrist, que posteriormente, en fecha y por motivos no determinados, pasó a llamarse del Buen Pastor y de ahí el nombre del templo. Actualmente es propiedad municipal y aunque sus pinturas -su patrimonio más valioso- fueron restauradas en 2005, algunos de sus elementos exteriores e interiores necesitan diversos tipos de intervención.Descripción

Es un edificio de planta rectangular con cubierta de tejas a doble vertiente. La fachada es sobria, despejada y blanqueada, con una ventana o nicho rectangular vacío o cegado y una amplia espadaña barroca sin campana que se alza sobre la cornisa. El acceso se efectúa por puerta de madera adintelada flanqueada por sendas lápidas en una de las cuales se lee Església del Bon Pastor- Hospital Medieval – Segle XIII, y en la otra se alude a las Festividades de la Santísima Sangre. En el lateral exento se abren bajo el alero dos ventanos a modo de tragaluz, y al interior aún puede distinguirse vestigios de un antiguo acceso por ese lateral que fue tapiado, probablemente al redimensionarse el edificio.

TECHADO DE MADERA
La techumbre es a doble vertiente con envigado de madera soportado por arcos apuntados que arrancan de ménsulas

El interior consta de una sola nave que originalmente era de al menos el doble del tamaño actual, prolongándose en el espacio que ahora ocupa la plazoleta previa. La techumbre es a doble vertiente con envigado de madera soportado por arcos apuntados que arrancan de ménsulas. Aunque sus paramentos están blanqueados ocultando posiblemente la existencia de anterior decoración pictórica, en la pared del testero de conserva, a modo de retablo, una de las más valiosas y antiguas muestras de la pintura al fresco de nuestras tierras: un extenso mural del siglo XV en estilo gótico representando la Crucifixión -en la parte superior- y la Anunciación a María en la parte inferior, separadas ambas escenas por un grueso trazo de color rojo. De autor anónimo, aunque muy retocadas y repintadas se mantienen en buen estado y siguen siendo una de las joyas artísticas de la ciudad.

macasesa

PARC DE SAN VICENTE DE LLIRIA

El parque de San Vicente es una de las joyas naturales no solo del término municipal de Llíria, sino de toda la provincia de Valencia. Se trata de un auténtico pulmón verde, con una fuente de agua natural, que nutre el pueblo y que es uno de los lugares preferidos de la ciudadanía edetana.

Se encuentra situado a escasamente tres kilómetros del casco urbano y se puede acceder de dos maneras: bien a pie o en bicicleta, por una senda que empieza al final de la calle Pla de l’Arc; o bien con vehículos motorizados por la carretera CV-25.

El entorno es ideal para pasar un día de ocio al aire libre, puesto que cuenta con varias zonas de picnic; o para la práctica deportiva, con zonas de juegos para la infancia y un espacio de gimnasia para las personas de la tercera edad. 

El paraje es rico en especies botánicas, entre las cuales destacan los centenarios algarrobos y olivos, pinos, cipreses, olmos, chopos y sauces; y, también, animales, como las ardillas y palomas, y la fauna acuática, conformada por peces y patos de diferentes tipologías.

El agua es el elemento principal del parque, puesto que emana de una serie de “ullals”, situados en el suelo del lago. Desde allí parte la acequia Mayor que históricamente ha proveído de agua al pueblo y a la huerta vieja de Llíria.

El parque dedica su nombre a San Vicente Ferrer, que como cuenta la tradición hizo rebrotar el agua, el 30 de agosto del 1410, después de una larga sequía, al pronunciar las palabras: “crecerá y menguará, pero para beber nunca faltará”. En el paraje se encuentra una ermita erigida en el siglo XVIII en honor a SANT VICENTE

macasesa: