ESPARTEROS

ESPARTEROS – Dulce típico de Alcoy (Alicante)

INGREDIENTES
500 gr. de harina de fuerza 150 ml de agua 2 huevos pequeños 130 gr. de azúcar 50 ml de aceite de oliva suave 30 gr. de levadura fresca1 pizca de sal 120 gr.de manteca de cerdo2 cucharadas de canela en polvo 
PREPARACIÓN
Poner en el vaso del Thermomix todos los ingredientes escepto la manteca y la canela 2 minutos, velocidad Espiga. Ha de quedar una masa fina y elástica.Dividir la masa en porciones de 35/40 gr. y bolear.Dejar reposar unos 30 minutos.Estirar cada porción con rodillo y untar con la manteca con la canela.

Enrollar sobre sí mismoy colocar en bandeja de horno con papel vegetal.Hacer unos cortes con un cuter o cuchillo bien afilado.

Dejar que doble su volumen.Hornear a 190º unos 15 minutos. Dependiendo de hornos.Enfriar en rejilla.

Una vez fríos, espolvorear con azúcar glas.

macasesa:

SE SUSPENEN LES FESTES DE COCENTAINA 2020

SE SUSPENEN LES FESTES DE COCENTAINA 2020 ENGUANY NO TINDREM FESTA DE MOROS I CRISTIANS PER QUE EL MÓN ESTA MOLT TRIS PER LA PANDÈMIA COV 19

Ha sigut una decisió molt meditada i trista però, sense dubte, el resultat demostra la unió dels festers contestans i la seua responsabilitat”, ha subratllat nou president de la junta de festes Fancisco Masanet

Per la seua part, Estepa ha reconegut que “les filaes han demostrat amb aquesta decisió unànime estar a l’altura de les circumstàncies amb una total maduresa de cara a la ciutadania. I encara que ara els festers i els contestans estiguem desanimats perquè el virus ha detingut les nostres Festes, no perdem l’estima ni la gana dels nostres Moros i Cristians perquè a la Festa contestana no l’apaga ni la COVID-19. Tornarem a omplir carrers i places i cantarem el nostre himne”.

Tenìn el cor i el sentiment la ilusió no espet may

fins al any que ve es que es faren en molt ilusiò

FESTES 2019

TES PEREN AL ANY QUE VE

macasesa:

COCENTAINA: Sant Cristòfol – La Font de les Huit Piletes

COCENTAINA: Sant Cristòfol – La Font de les Huit Piletes

En menos de 2 horas se realiza el recorrido.

Empezamos la ruta en la Ermita de Sant Cristòfol. Esta se encuentra a 1,4 kilómetros de la localidad de Cocentaina.
Para llegar hasta el paraje y tomando como referencia la localidad , llegamos a la zona industrial de Cocentaina por la N-340. Atravesando la zona industrial y poco antes de rebasar las últimas fábricas y entrar al casco urbano llegamos a una rotonda.

Tomamos la primera salida siguiendo las indicaciones que encontramos en dicha rotonda que nos indican la dirección de Sant Cristofol y el Castillo.

ROTONDA PARA SUBIR A SANT CRISTOFOL

Una vez en el Paraje de San Cristofol ascendemos por las escalinatas que se encuentran junto a la Ermita. Poco después de dejarla atrás enlazamos con un camino asfaltado que nos lleva hasta el inicio de la Senda Ecológica, a unos 700 metros de la ermita.

Una vez en el Paraje de San Cristobal ascendemos por las escalinatas que se encuentran junto a la Ermita. Poco después de dejarla atrás enlazamos con un camino asfaltado que nos lleva hasta el inicio de la Senda Ecológica, a unos 700 metros de la ermita.

Tomamos la senda y seguimos las marcas blancas y amarillas del PR-CV 37.

A unos 400 metros del inicio de la senda llegamos a una pequeña cueva donde se encuentra la Font de la Penya Banyada.

Tras dejar la fuente en el kilómetro 1,7 llegamos a una bifurcación; el punto 04. Aquí continuamos por la derecha siguiendo las marcas del PR. El sendero de la izquierda será por el que regresaremos desde la Font de les Huit Piletes.

Recorremos unos 250 metros desde la bifurcación y llegamos a la Font de les Huit Piletes.

macasesa

EL FLARE DE AGRES

 

EL FLARE DE AGRES

Cocentaina canten i ballen

Amb la dolsaina

I el tabalet  del tio Politet

I ales xiques

Ja casadores,

Es diuen els nuvis

Un poquet baixet ( bis)

I putja el tren

Per el Frare dÀgres

I les xiques que festejen

Tot sòn monades

I el tren fara fu fu    

El tren fara fa fa

I la vida                                               bis

Amb el tric i trac

¡Ai que me mareje!….

¡Que  ve ,que s`en va!

macasesa

A LA XUMBA – LA TARANA I LA CARABASSETA

 

¡AL XUMBA- LA!

¡ Ala xumba- la, que –xumba –la!

Ala xumba- la què cata-xumba-la

Al xumba-la què polissò

Al xumba-la les xiques guapes

I al mocador de crespò

 

LATARANA

Tinc una tarana

I un despertador

Que toca la una

Que toca les dos

La tarana si

 La tarana no

La tarana mare,

Que la valle yo

LA CARABASSETA

Yo tinc una perereta

Que fa flor i no fa peres

I la tinc acomparada

A les xique carasseres

LES XIQUES
CARASSERES

 

CORRANDES DE COCENTAINA

`CORRANDES DE COCENTAINA

A Alacant tinc mec tinc anar

A enramane mes petxines

I a Cocentaina, tornar

Per la flor de les fadrines

A la mar vaig per taronge

Cosa que el mar no te

Pose les mans dins l’ aigua

Il’ esperança m’ mante

Bona vida te el pastor

Que  cuan plou no fa faena

S’assenta al raco del foc

Pica espart i fa espardeya

Cocentaina pa la ceba

Benilloba pa el melò

Alcolexa pa la pera

Benimarfull pa el cigro

 

Dalt del moncabret

Morriren tres roisseyols

I,uno va naixer en la Provença

El mes vell en Alcoy

L’ altre, en el Grau de Valencia

 

Enmig d’ un roser estic

Giranme a una part i altra,

Per vore si puc collir

La rosa que nia mes altra                                           

 

macasesa; lletra de juaquim i  just sansalvador

UN POBLÉ DE HISTORIA 2

REFUGIO ANTIAÉREO DE COCENTAINA – PALAU COMTAL

REFUGIO ANTIAÉREO DE COCENTAINA – PALAU COMTAL

La nostra història més recent, una història que, voluntària o involuntàriament, ha afectat les nostres famílies, no hem de relegar-la a un paper secundari. La recuperació de la ;Historia; del refugi antiaeri es troba en el moment idoni; encara queden generacions que van viure els esdeveniments que van provocar la seua construcció i ús. Amb els seus testimonis podríem reconstruir una sèrie de xicotets episodis succeïts entre l’entramat de galeries subterrànies construïdes per a salvaguardar la població civil dels atacs de les forces feixistes. De vegades, entre el silencia que havia de regnar en l’interior del refugi per ;miedo a ser localizados, algú recorda la veu d’un xiquet reclamant les seues popes (els suques) que no havia pogut consumir davant de l’alarma de la sirena que anunciava l’arribada dels avions enemics. A l’iniciar-se la Guerra Civil Espanyola en l’estiu de 1936, la població de Cocentaina a “seguint les pautes oferides per la Junta Provincial de Defensa Passiva Civil d’Alacant va començar a construir els refugis antiaeris, segons les normes preestablides tant per als refugis d’ús públic com a privats. Els túnels havien de trobar-se a quinze metres de profunditat per a resistir qualsevol classe de bombes i havien de tindre enllumenat elèctric i respiradors. L’elecció del lloc per a construir el refugi, amb la seua part central ubicada en el Palau Comtal, tenia com a finalitat acurtar la distància entre els diferents nuclis de població: la raval i la vila. Per a això es van habilitar diverses entrades situades en punts estratègics. Els tres principals estaven en el Pla, el carrer Dolors de la Verjurada (prop de la pescateria adossada al costat oest del Palau) i en elcarrer Mestre Valls. Les característiques constructives de les tres entrades corresponen a una mateixa tipologia: volta de carreus tallats escales construídes igualment amb carres ,a excepcio de l`entra del Mestre Valls que s’ accedia als vagabundege l`per mitja d`una rampa Tambe  es va obrir altres entrades secundaries en la confluencia entre el carrer Metges i la Plaça Venerable Escuder, en l`Esglesia de Santa Maria, oeixides con la situada en la zona del barranc próxima a la torreta de l`Avenida Jaume  I un altre dels refugis iniciats pero no finalitzats es trova en  la plaça  del Salvador, el qual va travessar el vallejar de  l`esglesia les entrades del carrer dolors el pla i el carrer Metges confluien en la part centra del Palau, a que  Safegia un altre ramal que  finalitzava en la casa del carrer Comte de Cocentaina,

(es desconeix si tenia eixida per eixa part a l`exterior) Coincident amb el pati del Monument es van costruir unes quantes galeries perpendicular unes amb altres conformant un escaquer. Les galeries de

“Segons alguns testimonis de gent que va participar en la construcció del refugi subterrani es va emprar tot tipus de mà d’obra, des d’adolescents de 10 i 15 anys i hòmens de major edat,”

 

 

macasesa.

Video cedit per Rafa Grau i fotos de Bernardo Reig

 

LA CAVA GRAN D’AGRES,

LA CAVA GRAN D’AGRES, LA GELERADORA MILLOR CONSERVAT DE LA PROVÍNCIA D’ALACANT”

 


 

La indústria i el comerç de la neu Quan nevava en les muntanyes, les persones l’arreplegaven en cistelles o sacs i les portaven a pous, clots cavats en el sòl o cases de pedra rudimentàries en llocs ombrius, així eren les antigues geleres. Una vegada allí premsaven la neu amb instruments de fusta i feien capes de diferent grossor. I és que el gel era molt apreciat no sols pel comestible, sinó també com a conservant d’aliments i pel seu ús terapèutic.”

A la humanitat es va donar compte prompte de que el gel era un material de gran utilitat per al dia a dia, però com conservar-ho més enllà de les estacions .’fredes ?..Com sempre, l’observació de la naturalesa ha ajudat a l’home a idear solucions per als seus problemes, simplement  intentant imitar el que ella feia naturalment.”

“Prompte va començar l’activitat industrial, per la qual cosa se van anar construint estructures més grans en les zones altes per a emmagatzemar més quantitat de gel. Els jornalers realitzaven l’arreplega de la neu i l’emmagatzemaven en estes caves o geleres. Una vegada complet segellaven l’estructura fins que començava l’època estival i la seua conseqüent comercialització

 

La Cava Gran d’Agres és un pou de neu o gelera del segle XVII. És un dels més grans i en millor estat de conservació dels situats en els vessants al nord de les serres d’Aitana, la Carrasqueta i Mariola. Es va configurar com un pou cobert, excavat parcialment en la roca i encaixat en una vessant de les cimes de la Serra de Mariola. Amb unes dimensions de 15 metres de diàmetre, 17 metres de profunditat i 2000 m³ de capacitat, es va mantindre en ús fins a 1906. Esta gelera és també conegut com;Cava Arquejada per la singular arcada de carreu que va sustentar la seua coberta. A més amb el temps s’ha convertit en un de les icones i senyal d’identitat d’este paratge natural en què s’integren cultura, patrimoni i paisatge.”

Ermita de San Cristóbal (Cerro de San Cristóbal)

any 1923

En sus cercanías [ se halla la ermita de San Cristóbal, en sitio buenísimo y elevado, desde donde se contempla bellísimo panorama, y se hallan los restos de la antigua fortaleza

«La fundación de esta ermita puede datarse como de finales del siglo XIV y la elección del titular de la misma está relacionada con su emplazamiento que, como otras dedicadas a este Santo se erigían en alto para que fueran avistadas por los caminantes.

any 1954

El entorno es un bello paraje. Un murete de piedra previene caer en la escarpada ladera y sirve de mirador al amplio valle del Serpis. El edificio se compone de nave oratoria, sacristía y casa de ermitaño (4). La ermita se precede de un pórtico que soporta una habitación, probablemente de la casa del ermitaño; dicho pórtico se abre al costado izquierdo, dando acceso a unas terrazas en el costado derecho tiene una puerta que daba paso a la casa del ermitaño. La fachada ofrece la entrada amplia al pórtico y, sobre ella, un balcón y una ventana de la habitación citada; encima, ya en el frontón, un óculo oval vertical y arrancando del ángulo formado por la cornisa salva-aguas una espadaña de pilares y tejadillo a dos aguas con su campana. La planta es rectangular, mide 11,70 por 6 metros (más 2,80 de ancho dedicados a una capilla y sacristía).La nave se divide por pilastras en cuatro tramos; el primero, a la entrada, se circunscribe por un banco de obra corrido, el segundo, a la derecha tiene un altar de obra y a la izquierda una capilla; el tercero, a la derecha presenta, igualmente, un altar y enfrente el acceso a la sacristía; el último tramo es el presbiterio, más estrecho que el resto de la nave y elevado por un escalón. Una cornisa recorre el perímetro de la nave. En el altar principal había un retablo barroco que enmarcaba el lienzo de San Cristóbal. También había un medallón en la bóveda, posiblemente del siglo XVIII y una inscripción que dice: QVISSI CVT DEVS.»

any 2010

macasesa ;