CORRE FOC 2018

Quan el foc es converteix en MÚSICA, CULTURA, TRADICIÓ I ESPECTACLE.

Biografía10881629_361586234012763_4323853511410509458_n
Dimonis Rafolins surt a l’Alqueria d’Asnar l’any 1990 de la ma d’un grup de músics amics i amants del foc que decideixen formar una colla de diables per gaudir del foc i fomentar la tradició del correfocs per tot el País Valencià. Al setembre d’aquest mateix any, coincidint amb les festes patronals del municipi, els Dimonis Rafolins s’estrenen com correfocs.
En Agost de 1991 realitzem el primer correfocs fora del nostre poble, a Beniarrés, però es l’any 1992 quan finalment es consolidem com a colla, actuant a pobles com Benimarfull, Beniarrés, la Nucia, Altea la Vella, l’Alfàs del Pi, Altea, Benirredrà i l’Alqueria.
Fins a l’actualitat han estat molts pobles on hem actuat i gaudit amb la gent: Alcoi, Cocentaina, Muro, Ontinyent, Alfafara, La Canyada, Alcosser, Gaianes, Beniarrés, L’Orxa, Benimarfull, Planes, Benilloba, Millena, Gorga, Balones, Tollos, Castell de Castells, Quatretondeta, Alcoleja, Benasau, Ares del Bosc, Benimantell, Callosa t’Ensarrià, La Nucia, Xàbia, Altea, Benidorm, Alfàs del Pi, Parcent, Xalo, Beniarbeig, Gata de Gorgos, Ibi, Castalla, Villena, Xixona, Sant Joan, Elx, Ràfol de Salem, Benirredrà, L’Eliana …. i algun poble mes que segur que ens deixem.
Com a actuacions destacades cal esmentar la realitzada l’any 2003 a Santa Maria da Feira (Portugal) per clausurar el Festival imaginarius de Teatre al carrer. Va ser tota una experiència per al grup poder clausurar un festival internacional representant a l’Estat Espanyol.
A banda dels correfocs, els Dimonis Rafolins també hem composat diferents espectacles piromusicals, entre els que destaquen el realitzat en 2008 a l’Alqueria amb l’obra de dolçaina i tabal l’Akelarre, en Juny del 2010 a Cocentaina per a la presentació del disc Somnis de Romu Agullo i en Setembre del 2012 a l’Alqueria amb l’obra musical de Tabals i Saragüells.
També hem representat diferents actuacions teatrals que combinen la dansa amb els efectes piromusicals. L’any 2011, junt amb l’escola de Ballet de l’Alqueria d’Asnar, presentàrem L’Espectacle Mitològic, un espectacle on l’espectador es trasllada a l’època dels deus grecs al ritme de la musica, la dansa i els efectes pirotècnics; realitzant actuacions a les localitats de Tollos, Benimassot, Benasau i l’Alqueria. Al novembre del 2012 estrenàrem per a la clausura de la Fira de Cocentaina un nou espectacle anomenat L’Auca de Foc.
A pesar de tot aquest camí recorregut, Dimonis Rafolins tenim la mateixa il•lusió, o inclús mes, que el primer dia, i volem que junt amb nosaltres ens ajudeu a continuar aquesta aventura. Salut, cultura, tradició i foc!!!

 

macasesa

Una Entrada Mora liderada per Kabilenyos i Muladís

FEROCITAT I ELEGÀNCIA MARQUEN UNA ENTRA MORA LIDERADA PER KABILENYOS I MULADÌS

La representació històrica del seguici kabilenyo ha mostrat les costums musulmanes cotidianes en l’època en què les tropes mores van entrar a Cocentaina. La riquesa del cabdill s’ha vist en forma de catifes, menjars i tresors.

el capità moro Elegant en la seua posada en escena i amb un calc davant d’ell: el seu fill.

ESCUADRA DE KABILENYOS

ESCUADRA DE KABILENYOS

ESCUADRA DE KABILENYOS

MAQUILLAJE DE UN KABILENYO

ballet

ballet

Els últims en mostrar el seu esplendor al poble de Cocentaina han sigut els Muladís, filà de l’abanderat moro. L’elegància del pas muladí ha portat també l’esperit guerrer a les seues esquenes. L’esquadra especial ha avançat lenta però imparable, amb tonalitats marrons i crits de guerra.

BANDERA MULADIS

BANDERA MULADÍES

BALLET MULADIS

BALLET MULADIES

ESCUADRA DE MULADIS

ESCUADRA DE MULADIES

MAQUILLAJE DE UN MULADI

MAQUILLAJE DE UN MULADI

 

 

 

 

 

 

ESCUADRA ESPECIAL DE LA LLANA

La filà Llana de Cocentaina ha presentat i entregat la insígnia commemorativa de l’efemèride que celebra aquest any aquesta filà: al menys 150 anys d’existència en la festa contestana fins hui.

al menys 150 anys d’existència en la festa contestana fins hui.

al menys 150 anys d’existència en la festa contestana fins hui.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

macasesa;

ENTRA CRISTIANA 2018

Força i esperit guerrer però tambè elegancia i brillantorCaptura

 

Aixo ès el que han mostrat els festers de  Cocentaina bàndol de la creu es una Entra Cristiana repleta de sorpresas i d`emociò

CAPITA CRISTIA CAVALLERS DE LLÙRIA

CAPITA CRISTIA
CAVALLERS DE LLÙRIA

L`escuadra especial dels Cavallers de Llùria han fet vibrar el passeig del comtat

ESCUADRA DE DONES

ESCUADRA DE DONES

Amb estil de masero ric, amb metalls molt presents i color roig  baix del casc la vestimenta de l`abanderat no ha sigut la única que ha centrat els ulls del public.

jj

 

L`escuadra especial amb cada masero de diferent estil ,amb colors, barbes i peinats distints ha posat el toc mès original39005935_2015489741837275_3616469751515054080_n.jpg

Escuadra  especial dels Cavallets o Cavalleria Ministerial ha celebrat els seus  150 anys

CAVALL

 

macasesa.

HIMNE DE FESTES 2018

 

El dia 10  de agost  de van comensar les festes a cocentaina

interpretan el himne de festes  va direjir   Ramón García i Soler

dia lolla

 

Corre amb goig la gent

en la alegría de festes

obert el cor al sentiment

de passades de les gestes

la festa contestana

Record del conqueridor

del moncabrer a l`Aitana

Visca la germanor

Honor i  esplendor

Brille la llum ardenta

Visca la germanor

Que la festa sustenta

Honor i espledor

Brille la llum ardenta

Visca la germanor

Que la festa sustenta

Honor i esplendor

VISCA LA GERMANOR

música de José Insa I letra de Gerardo Mur.

después del himne a sopar olleta en els filaes

vv

 

i despres de sopar que ixen totes les filaes a desfilar per el passeig

con voreu esten en les tauletes dels bars sopan i veient passar les filaes

es un orgull tindre un passeig tan presios

cocentaina-arranca-1

macasesa:fotos de Bernardo Reig

PRESENTACIÒ DEL CARTELL DE FESTES I PRESENTACIÒ DE CÀRRECS 2018

El pati d’armes del Palau Comtal va acollir

amb les intervencions del President de la Junta de Festes, Hipòlit Borràs i Martínez, i seguirà després amb el descobriment del cartell anunciador dels festejos que aquest any ha creat l’artista contestà Pau Sellés i Alòs.

CARTELL ANUNCIADOR DE FESTES 2018

CARTELL ANUNCIADOR DE FESTES 2018

els Càrrecs Festers d’aquest any, unes responsabilitats que assumeixen Rafael Agulló Insa com a Abanderat Moro de la Filà Muladís, Francisco Barrachina Cantó, l’abanderat cristià de la filà Maseros, Santiago Prats Castelló, que serà capità moro de la filà Kabilenyos iMiguel Blasco Peidró, el capità cristià de la filà Cavallers de Llúria.

els Càrrecs Festers d'enguany, una

els Càrrecs Festers d’enguany,2018

 

Ahir 20 de Julio en el Pati d’Armes del Palau Comtal la Presentació de la Revista de Festes 2018. L’acte estarà conduït per Anna Cortés i Morant

a Pólit Vidal Torregrosa  per la magnífica imatge que il·lustra la portada de la Revista

 Enhorabona a Pòlit Vidal Torregrosa per la magnífica imatge que il·lustra la portada de la Revista

Enhorabona a Pòlit Vidal Torregrosa per la magnífica imatge que il·lustra la portada de la Revista

 

 

macasesa: fotos junta de f

YA TENIN LES FESTES AHI

LA PUBLICACIÒ DE LES FESTES 2018

ESPERAN QUE VINGEN ELS PUBLICADOR

ESPERAN QUE VINGEN ELS PUBLICADOR

Cocentaina ja ha estrenat el compte enrere cap a les Festes de Moros i Cristians que celebrarem els dies 10, 11, 12 i 13 d’agost en honor al nostre patró, Sant Hipòlit Màrtir. La Publicació ha recorregut aquesta vesprada els principals carrers del nostre poble anunciant la Festa. Enhorabona a les publicadores i als publicadors adults i infantils que han representat a les seues filaes en aquest acte!!!

"ES RESA EL ANGELUS PER DONAR LES GRACIES LA SEÑORETA ALCALDESA LI DONA EL PERMIS AL PRESIDEN DE FESTES"

ES RESA EL ANGELUS PER DONAR LES GRACIES LA SEÑORETA ALCALDESA LI DONA EL PERMIS AL PRESIDEN DE FESTES

 

LA PLAZA DE LA VILLA

 

 

 

 

 

PRIMER ELS CRISTIANS

DESPRES ELS MOROS

 

DESPUES VAN ELS XIQUETS I XIQUETES

DESPUES VAN ELS XIQUETS I XIQUETES

 

macasesa.

UN ANY MES ELS NANOS AL RAVAL

Captura

Hui és imprescindible passejar pels carrers del barri del Raval de Cocentaina. Cada racó, placeta o carrer té nous habitants, encara que siga per un dia.

On de segur no faltarà la xocolata, els xurros i els dolços.

Són els Nanos, uns perots de cartró molt divertits que porten un missatge en to humorístic o reivindicatiu En guany  mos afet un dia solexat molt bonic per tots i totes

asi vos deixe un video de Rafa Grau

 

macasesa

LA VALL D`ALCALA DE LES JOVADES

Des de fa milers d’anys, l’home ha poblat les terres de la Vall d’Alcalá i proves d’això són les rupestres pintoresques de fa 35.000 anys trobades a l’Abric del Condoig i al de Gleda o les de l’abric de la Roca de 15.000 anys. Així mateix, els poblats com el Xarpolar, i la Peña de la Retura demostren la presència humana fa 4.000 anys.

Al-Azraq

Al-Azraq

Fa més de mil anys, aquestes terres van ser colonitzades pels àrabs i pobles norteafricans, amb costums diferents als nostres. És en aquesta època quan Alcalà neix com a poble. Entri 1218 i 1220 va néixer, a Alcalà, Al-Azraq, el capdavant àrab que durant anys va lluitar contra el Rei Jaime I per aconseguir la independència en una musulmana valenciana. La residència d’Al-Azraq va ser el Castell d’Alcalá. En 1245 Al-Azraq i Alfonso I, fill de Jaime I, van signar el Tractat del Pouet, amb el que el fill del Rei va ser proclamat senyor d’aquelles terres a canvi que respectés la vida dels seus habitants. Es va aconseguir així una coexistència de musulmans i cristians en el mateix territori. Per contra, aviat van començar a aparèixer les tensions entre la població musulmana que temia una repressió per part del Rei Jaume I. En resposta, el capità àrab no respetaria el pacte per complet i continuaria amb la lluita. Això provocaria que el Rei prengués Alcalà i exili a Al-Azraq al nord d’Àfrica, d’on tornaria 17 anys després i, finalment, La situació entre ambdues religions seguirà sent de relativa convivència durant algun temps, però acabaria trencant-se per les rebel·lions a les grans ciutats com la revolució de Germanies, que va tenir lloc a València entre 1519 i 1523. Finalment, la forta pressió de l’Església va aconseguir que, En 1525, els musulmans del poble, unes 78 famílies, van ser obligades a batejar passant a ser “nous cristians” (moriscs). A partir d’aquest moment seguirà suportant les pressions de l’església i una condició que mai es reunirien per acceptar. Finalment, acabaran rebelándose en 1609, data en què es decretava la seva expulsió. Alguns pobles propers a Alcalá es van quedar despoblats.

En els llibres de l’Església del poble es reflecteix l’existència d’uns moviments migratoris de persones d’Ibi, d’Alcoi, de Mallorca, de Jijona i d’Agres, que serien definitivament els ancestres més remots dels actuals ciutadans.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

LOS DESPOBLADOS MORISCOS

Recorrido: 16,5 km

Tiempo: 4 h 30 min

Dificultad: muy baja

Recorrido circular que partiendo de La Trilladora en la entrada de

Alcalá de la Jovada paseamos por el pueblo viendo el trazado árabe de

sus calles, la casa de Miguel Abad con su estructura de torreón, la

iglesia que fue la mezquita en tiempos de Al-Azraq.

Saliendo del pueblo pasamos por la Casa de Cultura en dirección a la

Atzuvieta, despoblado de la Roca, despoblados de Benialís y

Benicharcos,

 

fotos : de Bernardo Reig

macasesa:

Per el Cor de Mariola i Cova La Sarsa

Per el Cor de Mariola i Cova La Sarsa

En esta ruta visitaren en del Naixements claus en lès tudi de la Prehistòria de la Comunitat Valenciana:

la Cova de la Sarsa.La ruta recorre part de la serra de Mariola, decl rada Parc Natural . i Veurem tambè una ermita, un arbre monumental i la font del Teular

 

la cova de la Sarsa ha donat materials corresponents no només al Neolític, també a l’Edat del Bronze i algunes troballes ens informen d’un ús esporàdic en temps ibèrics, romans i fins i tot islàmics,,,,,,, al mes que ve més.

ya es ten dins

CARRASCA MILENARIA

CARRASCA MILENARIA

LA FONT DEL TEULAR

LA FONT DEL TEULAR

 

 

Fotos : de Bernardo reig i rafa grau

 

 

macasesa