HISTORIETES DE COCENTAINA

coses curioses que te COCENTAINA
PRIMERA PART

Le Chasteau de Madril’ o el Palau de Cocentaina
En Joanjo Albinyana defensa que l’anomenat ‘Chasteau de Madrid’ reprodueix en realitat el Palau comtal de Cocentaina i no pas l’Alcázar real de Madrid, el precedent del Palacio Real.

Un bon dia l’investigador Jordi Bilbeny em mostrà un dibuix on apareixia Le chateau de Madril i em demanava si coneixia algun palau per terres valencianes, perquè ell pensava que la seua localització s’hauria de trobar ben a prop, degut a unes recerques que portava endavant. Tan bon punt el vaig veure, no vaig tenir cap dubte que es tractava del Palau de Cocentaina. La gran semblança de les seues torres és el primer que crida l’atenció.
Però analitzem el dibuix des de diversos punts de vista, per veure si podem aportar alguns elements més, a part dels visuals, i determinar si es tracta del Palau de Cocentaina
Las dos torres principales se parecen de lo más en el caso valenciano.
Pero analizamos el dibujo desde varios puntos de vista, para ver si podemos aportar algunos elementos más, aparte de los visuales, y determinar si se trata del Palacio de Cocentaina

PRIMERA FOTO;Le Chasteau de Madrid’, dibujo de 1534 de Jan Cornelisz Vermeyen (Metropolitan Museum of Art, Nueva York).
SEGONA FOTO PLAU DE COCENTAINA

COSES CURIOSES QUE TE COCENTAINA
SEGONA PART
Los historiadores identifican este dibujo como el Alcázar real de Madrid, futuro Palacio Real.

Si analizamos la ubicación del Chateau de Madriles, vemos que de ninguna manera puede tratarse de Madrid, por las montañas de atrás, que no existen en la capital castellana. En cambio, si se tratara de Cocentaina, tendríamos en la parte de atrás la Sierra de Mariola. Al ser tan diferente Le chateau del actual Palacio Real, argumentan que este sufrió un incendio, por lo que el fuego lo devoró. Después, el rehicieron entero, quedando, así, muy lejano del dibujo original de Cornelisz. Pero afortunadamente disponemos a nuestro alcance de otros dibujos del alcázar del siglo XVI, es decir, de antes del incendio de 1734. Y cuando los comparamos, seguimos comprobando que no tiene ningún parecido. Dibujo del Alcázar de Antoon Van Den Wijgaerde de 1562.
Un último apunte nos aportará un dato clave para la comparación. En un artículo de Begoña Alonso Ruiz, de la Universidad de Cantabria titulado “El Alcázar de Madrid: del castillo Trastámara al palacio de los Austrias (Ss. XV-1543)” , se nos habla del dibujo de Cornelisz Vermeyen [1] :

Un detalle importante para la identificación del chateau con el Palau de Cocentaina es la existencia en el antiguo alcázar de tres torres cuadradas, como se comenta en el párrafo anterior de Begoña Alonso. Como es posible que el Alcázar Real de Madrid, residencia del monarcas de la casa de Trastámara, tuviera un castillo-palacio de tres torres?

Estamos ante un dibujo de Jan Corenlisz Vermeyen, pintor de cámara de Carlos I, que está pintando la supuesta residencia de Carlos I. Con tres torres?

Una conversación informal con Elisa Domenech, técnica de Patrimonio Cultural y Museos del Ayuntamiento de Cocentaina me da un dato clave para ubicar definitivamente el dibujo:

“El Palacio de Cocentaina dispone de” tres torres “porque cuando el conde lo construyó pertenecía a la clase nobiliaria y el rey no daba permiso a la construcción de una cuarta torre a nadie que no perteneciera a la clase aristocrática”.

Observe la foto de Rafa Jover Avila, de 1910, del Palacio de Cocentaina con las tres torres, como dicen que tenía el palacio que pintó Cornelisz:

Por último, observamos ahora la siguiente foto de Google orientada al norte y mirad a la izquierda, hacia el oeste.

En el cas de Madrid no hi ha edificis significatius que puguem identificar.

En canvi, al darrere del Palau de Cocentaina tenim el convent de Sant Francesc, que podria identificar-se en el dibuix.

Ampliació de l’edifici de l’esquerra del dibuix del ‘chateau de Madril’ comparat amb el convent de Sant Francesc de Cocentaina al peu de la Serra Mariola.

Inclús, podem arribar a veure actualment dues petites edificacions per damunt del convent igual que en la foto.

Resumint:

Un chateau de Madril dibuixat en 1534 pel pintor de cambra de Carles I.
Una similitud visual amb el Palau de Cocentaina.
Terreny muntanyós al darrere del chateau que no hi ha en el cas de Madrid i en canvi sí en el cas valencià, amb la Serra de Mariola.
Un edifici al darrere del Palau (és a dir; al sud), que el pintor situa a l’esquerra i que identifiquem com el convent de Sant Francesc.
I especialment tres torres nobiliàries que fan del tot impossible que sigui la residència de cap monarca, i en canvi podria ser-ho del comte de Cocentaina.
Per tots els elements mostrats ens inclinem a identificar el Chateau de Madrid com el Palau de Cocentaina, amb la qual cosa, pel fet d’haver estat pintat pel pintor de cambra de Carles I, a més a més, podríem estar parlant de la possibilitat de la presència de Carles I en el Palau Comtal al voltant de 1534.

En el present article hem tractat de deixar constància per escrit d’aquesta identificació per si pot esdevenir d’interès per a altres investigadors en futures recerques sobre la història de Cocentaina.

Xàtiva, 13 de julio de 2019 
Juan José Albinyana y Gil

UN ANY MES DE LA MARETA 2019

La pluja no impedeix l’homenatge de

Cocentaina a la seua Mareta

 

CARTELL DE LA SEÑORA
PEPA VAÑO VALLS

 
La climatología ha obligat a dur la Mare de Déu baix pali

La pluja no és motiu suficient per a que els socarrats de vots o no
acompanyen a la patrona la mare de deu del Miracle en la celebración del
seu dia.Així ha sigut en un dia gris  que tots els del seu poble i foraster  amb
vengut a veure la mareta  per quidrar MARETA MARETA 
Amb la sùplica que aqueste any asegu el moment clau de la celebración protagonitzat per RUBÈN CERVERA
davan de la Iglesia de Santa Maria després la ofrena de flors




Cocentaina iniciará en mayo el Año Santo

de la Mare de Déu del Miracle

La conmemoración de esta efeméride arrancará el próximo 5 de mayo con la apertura del Año Santo concedido por la Santa Sede a Cocentaina.

Cocentaina está a punto de iniciar la conmemoración del V Centenario del milagro de la Mare de Déu, ocurrido según la historia local, el 19 de abril de 1520 mientras el sacerdote Mossén Onofre Satorre celebraba la Santa Misa en la Capilla de San Antonio Abad del Palau Comtal.

de macasesa : fotos de un amic

 

“arrop i tallaetes”,

Hui me’n vaig uns quilòmetres al nord d’Alacant per a arribar a Benigànim, més concretament a La Vall d´Albaida. Aprendrem com es fa el tradicional Arrop i tallaetes valenciano. L’arrop o abrigue és unes postres fet a base de most concentrat i reduït fins a formar una melmelada. La consistència és pareguda a la del sirope perquè vos feu una idea. L’arrop i tallaetes o abrigue i talla’t és clàssic de tots els pobles de la regió, però també ha arribat fins a Múrcia on l’abrigue és també una tradició familiar. De fet en el Baix Segura alacantina també és molt tradicional. Allí un venedor ambulant amb una burra passava pels pobles oferint el dolç com ho faria un cotxe de gelats. El seu sabor és molt peculiar, és un dolç àcid. Hui en dia en l’alta cuina de disseny es tornen bojos inventant combinacions de sabors exòtiques i noves al paladar, l’arrop i tallaetes podria encaixar en esta nova generació

https://youtu.be/cpA6UHU4I7Q

MAGDALENAS

Magdalenas, receta muy sencilla para hacer con l@s niñ@s.
3 huevos
1/4 azúcar
1/4 leche
1/4 aceite de girasol
400 gr harina
1 cucharadita de levadura Royal
ralladura de un limón

Se mezcla todo muy bien menos la harina y la levadura, que se añade poco a poco y sin que queden grumos. Se ponen en los moldes llenos hasta la mitad más o menos, añadir azúcar por encima, horno caliente a 180° y en 10/12 minutos ya están listas!!

 

macasesa

EL POBLE DELS RELLONGES

Otos és un xicotet poble de la Vall d’Albaida situat a l’ombria de la serra del Benicadell que compta amb una peculiaritat de gran interès turístic: nombrosos rellotges de sol distribuïts arreu del poble que conformen una mena de museu-ruta turística a l’aire lliure.

La ruta dels rellotges de sol nasqué al 2005 sota el nom Otos, el poble dels rellotges de sol i des de llavors no ha parat de créixer. El projecte consisteix en una ruta turística-cultural de rellotges de sol indubtable qualitat artística, de dissenys i característiques diferents.

    • El pase de diapositivas requiere JavaScript.

LA PURÍSIMA TOTS ELS ANYS DIA 8 ES CELEBRA LA CORRIOLA

UN ANY MES LA CORRIOLA

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

hui, eixa és la tradició, menjar corriola i voltejar campana, perquè la santa ens guarde a tots de les tronades…

nía una cansoneta que la iaia  Consuelo i iaio Pep cantaven quan estaven batre`s en la era

“Santa Bàrbara va pel camp,
buscant l’Esperit Sant.
L’Esperit Sant no pot vindre
i tres núvols veu vindre.
Uno de foc.
Uno de pedra.
Uno que rellampega.
Santa Bàrbara bendita
lliura’ns del llamp i la centella”
LA FIRA 2018 ESTE ANY BIC

YA FA OLORETA A FIRA 2018

COCENTAINA

La Fira de Cocentaina ja és BIC

El Consell ha atorgat aquesta distinció abans de la 672 edició

LA  FIRA ja és BIC!!
2 anys de duríssim treball que ara s’han convertit en una grandíssima alegria i en l’orgull de tot el poble: som la 1a Fira BIC de tota la Comunitat Valenciana!!
Enhorabona a tots els socarrats i socarraes: SOM LA FIRA DE LES FIRES!!
Estic satisfeta, orgullosa de ser contestana i molt agraïda perquè açò és històric. Amb aquest treball garantim la protecció de la Fira i la seva preservació

http://www.firadecocentaina.org/es/programa-oficial-2018

privilegi-fira-cocentaina

‘Jo, Pere Quart, per la gràcia de Déu rei d’Aragó,
ordene que a Cocentaina sense interrupció
una fira es faça de quinze jorns de duració
i siga per Sant Miquel aquesta celebració.
I perquè la Fira es devinga una de les millors,
no podrà interrompre’s si no és per força major.
Tot aquell que siga bé venedor o bé comprador
vaja i torne a la Fira sota la meua protecció.
A ningú no podran detenir ni tancar a la presó,
llevat dels que siguen lladres, assaltants o traïdors,
també si són sodomites o són falsificadors
ordene que per a aquesta gent no hi haja perdó.
A més, mane i ordene a tots els meus capitans
que facen guardar i guarden aquesta ordre reial
i ho signe a València davant les autoritats
en 1346 un dotze del mes de maig.’

 

FIRA CAVALLAR

FIRA CAVALLAR

 

 

Hui tercer dia de fira 

 

http://www.firadecocentaina.org/es/

Els 136.000 metres de superficie comercial oferixen múltiples alternatives comercials, culturals i gastronòmiques als milers de visitants que acudeixen a la cita anual i ineludible amb la Fira de Tots Sants. 750 expositors conformen l’oferta que copa tot l’espai d’exposició.

 

Cada novembre es confirma l’èxit de la introducció, durant els anys 90, del soc àrab, el mercat medieval i la jueria. Estan ubicats en el nucli antic, la qual cosa concedeix un aire d’autenticitat que esdevé en un dels èxits del certamen contestà.

 

LA JUDERÍA

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

 

 

 

macasesa:

Setmana modernista d’Alcoi

Exposiciones, rutas guiadas y la indumentaria de época en los comercios marcan la primera jornada

Esta primera edición de la Feria Modernista ha estado dedicada al arquitecto Vicente Pascual Pastor (1865- 1941), bisabuelo de Enrique Villar Era un reconocimiento pendiente que tenía la ciudad con este gran arquitecto, ya que, nos deja edificios emblemáticos como la casa del Pavo, la casa d’Escaló, el Monte Piedad o las fábricas de Carbonell y Ferrándiz

estado dedicada al arquitecto Vicente Pascual

LA CASA DEL PAVO
estado dedicada al arquitecto Vicente Pascual

La segunda edición del evento cosecha más participación y más visitantes de diversos puntos de la provincia – Las vestimentas y los atuendos de la época también han superado las cifras de 2017

FIRA MODERNISTA DE ALCO

FIRA MODERNISTA DE ALCOY

Aquesta setmana hem estat a Alcoi Ciutat Modernista

Perquè a Alcoi (Alacant),

Va tenir un dels seus focus principals al nostre país. Ara, en una ruta plena d’història, recorrem els llocs més destacats de l’influx d’aquesta corrent.

A la ciutat alacantina el Modernisme va arribar gràcies a la seva important desenvolupament industrial i el seu vincle sociocultural amb l’alta burgesia. Aquesta època de grans canvis socials va deixar en aquella urbe un llegat que avui constitueix un patrimoni artístic singular inclòs en la Ruta Europea del Modernisme.

El Modernisme és un moviment artístic de finals del segle XIX i principis del XX, principalment arquitectònic i decoratiu

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

 

macasesa:  fotos de un amic

CORRE FOC 2018

Quan el foc es converteix en MÚSICA, CULTURA, TRADICIÓ I ESPECTACLE.

Biografía10881629_361586234012763_4323853511410509458_n
Dimonis Rafolins surt a l’Alqueria d’Asnar l’any 1990 de la ma d’un grup de músics amics i amants del foc que decideixen formar una colla de diables per gaudir del foc i fomentar la tradició del correfocs per tot el País Valencià. Al setembre d’aquest mateix any, coincidint amb les festes patronals del municipi, els Dimonis Rafolins s’estrenen com correfocs.
En Agost de 1991 realitzem el primer correfocs fora del nostre poble, a Beniarrés, però es l’any 1992 quan finalment es consolidem com a colla, actuant a pobles com Benimarfull, Beniarrés, la Nucia, Altea la Vella, l’Alfàs del Pi, Altea, Benirredrà i l’Alqueria.
Fins a l’actualitat han estat molts pobles on hem actuat i gaudit amb la gent: Alcoi, Cocentaina, Muro, Ontinyent, Alfafara, La Canyada, Alcosser, Gaianes, Beniarrés, L’Orxa, Benimarfull, Planes, Benilloba, Millena, Gorga, Balones, Tollos, Castell de Castells, Quatretondeta, Alcoleja, Benasau, Ares del Bosc, Benimantell, Callosa t’Ensarrià, La Nucia, Xàbia, Altea, Benidorm, Alfàs del Pi, Parcent, Xalo, Beniarbeig, Gata de Gorgos, Ibi, Castalla, Villena, Xixona, Sant Joan, Elx, Ràfol de Salem, Benirredrà, L’Eliana …. i algun poble mes que segur que ens deixem.
Com a actuacions destacades cal esmentar la realitzada l’any 2003 a Santa Maria da Feira (Portugal) per clausurar el Festival imaginarius de Teatre al carrer. Va ser tota una experiència per al grup poder clausurar un festival internacional representant a l’Estat Espanyol.
A banda dels correfocs, els Dimonis Rafolins també hem composat diferents espectacles piromusicals, entre els que destaquen el realitzat en 2008 a l’Alqueria amb l’obra de dolçaina i tabal l’Akelarre, en Juny del 2010 a Cocentaina per a la presentació del disc Somnis de Romu Agullo i en Setembre del 2012 a l’Alqueria amb l’obra musical de Tabals i Saragüells.
També hem representat diferents actuacions teatrals que combinen la dansa amb els efectes piromusicals. L’any 2011, junt amb l’escola de Ballet de l’Alqueria d’Asnar, presentàrem L’Espectacle Mitològic, un espectacle on l’espectador es trasllada a l’època dels deus grecs al ritme de la musica, la dansa i els efectes pirotècnics; realitzant actuacions a les localitats de Tollos, Benimassot, Benasau i l’Alqueria. Al novembre del 2012 estrenàrem per a la clausura de la Fira de Cocentaina un nou espectacle anomenat L’Auca de Foc.
A pesar de tot aquest camí recorregut, Dimonis Rafolins tenim la mateixa il•lusió, o inclús mes, que el primer dia, i volem que junt amb nosaltres ens ajudeu a continuar aquesta aventura. Salut, cultura, tradició i foc!!!

 

macasesa