MARIA -ROSA

Maria -rosa

Què bè que estas!

Si no m’estimes

No’t casaràs

Abaixa pronte

Carinyor meu

Obri’m  la porta

Per la mort de deu

Ja ve sento de ca la novia

Ja ve sento malumorat

I sa mare que li pregunta carrabasa

L’ auran donat

LA CABRETA

Serra, Serra, Politet

Que la Mare no te llet

la cabreta te’n donara

De sopetes i de pa

Serra, Serra ja esta en terra

Obriu obriu filletes que vinc

De pasturar en els mamelletes   plenes

Pa donar-vos de Mamar

MARE YO VULL CASAR ME

Mare vull casar-me Si em case amb una alta,

pareix un gegant;

no hi haurà prou roba en el moll d’Alacant.

Si em case amb xiqueta,

hauré de criar; encara que la toc es posa a plorar.

Si em case amb criada, ja sé el que fan;

d’amagat dels amos es mengen la carn.

Si em case amb beata, que diran de mi?;

val més que no em case i em quede fadrí.”