UN POBLÉ DE HISTORIA 2

REFUGIO ANTIAÉREO DE COCENTAINA – PALAU COMTAL

REFUGIO ANTIAÉREO DE COCENTAINA – PALAU COMTAL

La nostra història més recent, una història que, voluntària o involuntàriament, ha afectat les nostres famílies, no hem de relegar-la a un paper secundari. La recuperació de la ;Historia; del refugi antiaeri es troba en el moment idoni; encara queden generacions que van viure els esdeveniments que van provocar la seua construcció i ús. Amb els seus testimonis podríem reconstruir una sèrie de xicotets episodis succeïts entre l’entramat de galeries subterrànies construïdes per a salvaguardar la població civil dels atacs de les forces feixistes. De vegades, entre el silencia que havia de regnar en l’interior del refugi per ;miedo a ser localizados, algú recorda la veu d’un xiquet reclamant les seues popes (els suques) que no havia pogut consumir davant de l’alarma de la sirena que anunciava l’arribada dels avions enemics. A l’iniciar-se la Guerra Civil Espanyola en l’estiu de 1936, la població de Cocentaina a “seguint les pautes oferides per la Junta Provincial de Defensa Passiva Civil d’Alacant va començar a construir els refugis antiaeris, segons les normes preestablides tant per als refugis d’ús públic com a privats. Els túnels havien de trobar-se a quinze metres de profunditat per a resistir qualsevol classe de bombes i havien de tindre enllumenat elèctric i respiradors. L’elecció del lloc per a construir el refugi, amb la seua part central ubicada en el Palau Comtal, tenia com a finalitat acurtar la distància entre els diferents nuclis de població: la raval i la vila. Per a això es van habilitar diverses entrades situades en punts estratègics. Els tres principals estaven en el Pla, el carrer Dolors de la Verjurada (prop de la pescateria adossada al costat oest del Palau) i en elcarrer Mestre Valls. Les característiques constructives de les tres entrades corresponen a una mateixa tipologia: volta de carreus tallats escales construídes igualment amb carres ,a excepcio de l`entra del Mestre Valls que s’ accedia als vagabundege l`per mitja d`una rampa Tambe  es va obrir altres entrades secundaries en la confluencia entre el carrer Metges i la Plaça Venerable Escuder, en l`Esglesia de Santa Maria, oeixides con la situada en la zona del barranc próxima a la torreta de l`Avenida Jaume  I un altre dels refugis iniciats pero no finalitzats es trova en  la plaça  del Salvador, el qual va travessar el vallejar de  l`esglesia les entrades del carrer dolors el pla i el carrer Metges confluien en la part centra del Palau, a que  Safegia un altre ramal que  finalitzava en la casa del carrer Comte de Cocentaina,

(es desconeix si tenia eixida per eixa part a l`exterior) Coincident amb el pati del Monument es van costruir unes quantes galeries perpendicular unes amb altres conformant un escaquer. Les galeries de

“Segons alguns testimonis de gent que va participar en la construcció del refugi subterrani es va emprar tot tipus de mà d’obra, des d’adolescents de 10 i 15 anys i hòmens de major edat,”

 

 

macasesa.

Video cedit per Rafa Grau i fotos de Bernardo Reig