LA CAVA GRAN D’AGRES, LA GELERADORA MILLOR CONSERVAT DE LA PROVÍNCIA D’ALACANT»

La indústria i el comerç de la neu Quan nevava en les muntanyes, les persones l’arreplegaven en cistelles o sacs i les portaven a pous, clots cavats en el sòl o cases de pedra rudimentàries en llocs ombrius, així eren les antigues geleres. Una vegada allí premsaven la neu amb instruments de fusta i feien capes de diferent grossor. I és que el gel era molt apreciat no sols pel comestible, sinó també com a conservant d’aliments i pel seu ús terapèutic.»

A la humanitat es va donar compte prompte de que el gel era un material de gran utilitat per al dia a dia, però com conservar-ho més enllà de les estacions .’fredes ?..Com sempre, l’observació de la naturalesa ha ajudat a l’home a idear solucions per als seus problemes, simplement  intentant imitar el que ella feia naturalment.»

«Prompte va començar l’activitat industrial, per la qual cosa se van anar construint estructures més grans en les zones altes per a emmagatzemar més quantitat de gel. Els jornalers realitzaven l’arreplega de la neu i l’emmagatzemaven en estes caves o geleres. Una vegada complet segellaven l’estructura fins que començava l’època estival i la seua conseqüent comercialització

La Cava Gran d’Agres és un pou de neu o gelera del segle XVII. És un dels més grans i en millor estat de conservació dels situats en els vessants al nord de les serres d’Aitana, la Carrasqueta i Mariola. Es va configurar com un pou cobert, excavat parcialment en la roca i encaixat en una vessant de les cimes de la Serra de Mariola. Amb unes dimensions de 15 metres de diàmetre, 17 metres de profunditat i 2000 m³ de capacitat, es va mantindre en ús fins a 1906. Esta gelera és també conegut com;Cava Arquejada per la singular arcada de carreu que va sustentar la seua coberta. A més amb el temps s’ha convertit en un de les icones i senyal d’identitat d’este paratge natural en què s’integren cultura, patrimoni i paisatge.»