UN SENDERO O UNA POLEA

UNA SENDA O UNA CORRIOLA

Un sendero o una polea

Al Diccionario Catalán-Valenciano-Balear, la palabra sendero designa un camino estrecho por donde puede pasar sólo una persona a la vez. Por otra parte, la palabra polea es sinónima de polea, y una polea es una rueda que gira alrededor de un eje, que tiene la superficie lateral acanalada por donde pasa un cable o una cuerda, por lo que cambia la dirección de la fuerza multiplicando su efecto .
Ambos significados son válidos miedo a explicar la fiesta, ya que, al volante del año 1346, el lugar donde se edificó el convento contienda de los franciscanos estaba ocupado por una ermita gótica dedicada a San Sebastián, entonces en el camino de Alcoy , situado en la parte oriental del barranco del Alberri.

Este lugar fue elegido para edificar el monasterio en 1561. Fue de Ximén Pérez de Corella, sexto conde de Cocentaina, quien pedirlo a la orden franciscana, petición que fue aceptada por el segundo ministro provincial de Valencia, el padre José Vicente, hijo de Bocairent. Por voluntad expresa de Ximén Pérez de Corella, se edificó el convento franciscano bajo la advocación de San Sebastián. Así, la primera piedra del convento la puso el hijo de Ximén, Jerónimo Sebastián de Corella y Mendoza.

La construcción del convento, sin embargo, no adquirió el ritmo que se esperaba y por eso la comunidad destinada tuvo que alojarse en el ermitorio de Santa Bárbara, un habitáculo con muchas incomodidades. En lo alto de Cocentaina, en la denominada zona del Raval, aunque se encuentra actualmente un promontorio arenoso, situado al mediodía del Castillo, donde se puede disfrutar del ermitorio dedicado a la advocación de Santa Bárbara, construido en el siglo XIII.

8 de diciembre de 1562, la fecha clave
La fiesta, celebrada el día de la Purísima Concepción, paradójicamente tiene lugar en una ermita dedicada a Santa Bárbara. La fiesta, sin embargo, no tiene en cuenta el patronaje, sino la fecha histórica del 8 de diciembre, día en que tuvieron lugar unos hechos clave para la comunidad franciscana que vivía.

Durante la homilía del día 8 de diciembre de 1562, día de la festividad franciscana, serían enterados los feligreses que era necesario ayudar a trasladar al nuevo convento todo lo que había en la ermita. La irregularidad y la inseguridad de los caminos de la época comunicaba las dos ermitas a través de un sendero, una ‘polea’, senda por la que sólo podía pasar una persona tras otra y hacía así el efecto de una polea hasta que se acercaba el Raval, por lo que por el barranco del Alberri hasta el ermitorio de San Sebastián que se formaba un círculo, los frailes y los feligreses formaban una fila por el camino estrecho e iban bajando todo lo que tenían a la ermita de Santa Bárbara.

ASÍ ES VEU LA ERMITA DE SANTA BARBARA
LA CORRIOLA , LA VOLTETA

Así, desde el 11 de diciembre de 1562, de manera aún precaria, la comunidad franciscana pudo disfrutar de un habitáculo mejor y ofrecer un servicio más cercano a los fieles con la Santa Misa y con el resto de cultos religiosos. Hay que pensar que este hecho debió ser toda una fiesta y para recordar de manera cariñosa se hizo un rollo de pan con embutido de la matanza y en señal de acción de gracias, pensaron fijarla el día de la Purísima.

macasesa:

«ANY SANT DE LA MARE DE DÉU DEL MIRACLE I EL SEU 500 ANIVERSARI DEL 1520 2020

Les Festes de la Mare de Déu del Miracle són declarades d’Interés Turístic Local
Enhorabona a tot el poble de Cocentaina

Cocentaina obre l’Any Sant pels 500 anys d’el miracle de les 27 llàgrimes de la Virgen

El miracle de les 27 llàgrimes de sang va esdevenir el 19 d’abril de 1520 mentre el sacerdot Mossèn Onofre Satorre celebraba la missa a la capella de sant Antoni Abat de Palau Comtal de Cocentaina. A l’arribar a les últimes oracions aixecar els ulls i va reparar que la imatge de la Mare de Déu tenia una suor que cobria la cara. Conclosa la missa va fer que li baixessin la imatge i prenent-la en les seves pròpies mans va veure que eren gotes de sang i per assegurar-se més, amb el quart dit de la seva mà va tocar una llàgrima sota l’ull esquerre. <br> Quan el fill de l’comte i el mossèn li expliquen el que ha passat, el IV comte de Cocentaina, Rodrigo de Corella, no dubta a fer trucar a l’notari perquè aquest fet quedi documentat en acta notarial, acta que durant tot aquest Any Sant es mostra a la sala d’Ambaixadors del Palau Comtal. Aquesta acta ha estat cedida per l’Arxiu notarial d’Alcoi, on es conserva, ja que va ser redactada per un notària d’aquesta última localitat, Joan Lluís Alçamora. L’acta data de el 19 d’abril de 1520 i va compta amb tot tipus de detall com va ocórrer el miracle. <br> Imatge de la Verge del La imatge de la Mare de Déu va arribar a Cocentaina en 1450 i va ser un regal de papa Nicolau V a Ximén Roís de Corella, que havia lluitat en les guerres d’Itàlia i acabava de ser nomenat comte pel rei aragonès Alfons el Magnànim. La dipositar, com un preuat tresor a la capella de Palau. A La Mare de Déu està custodiada per la comunitat de franciscanes clarisses, tal com va voler la IX comtessa de Cocentaina, qui no va arribar a veure el seu desig complert però que va deixar en herència aquesta gran devoció a la Mare de Déu i la seva descendència va aconseguir fundar el Monestir de la nostra Senyora de l’Miracle de Cocentaina en 1654. es va habilitar com a habitació per a les monges que van venir de Granada unes estades en el mateix palau comtal i posteriorment es va construir l’església, ja que la capella de l’palau no podia albergar a tota la gent que venia a resar a la Verge

macasesa: cuadro de Pepa Reig

LES INCREÏBLES AVENTURES DE… LA RUTA DEL SENYOR QUIXOT»

QUIXOT Y SANCHO

Alguna vegada t’has plantejat seguir els passos del Caballero de la Trista Figura? La Ruta del senyor Quixot és un homenatge al popular cavaller d’un dels llibres més important en la història de la literatura. Quan Miguel de Cervantes va relatar en el segle XVII les aventures i desventures d’este cavaller de La Manxa mai va poder imaginar que milers d’anys després es podrien recórrer els passos d’un trajecte que simbolitza el segle d’Or.

«Els molins de vent, la ruta del Quixot, com arribar Visitar els pobles de Camp de Criptana i Mota del Corb és una escapada ideal d’un o dos dies des de Madrid (podem afegir la visita d’altres localitats

Dulcine

interessants com el Toboso, llar de Dulcinea, o Belmonte on visitar el seu imponent castell) . Per a arribar des de Madrid a Camp de Criptana, al nord de la província de Ciudad Real, n’hi ha prou amb prendre l’A-4 sentit Andalusia i, passat Madridejos, la CM 42 fins que creua amb la CM 3105, des d’on ens separaren només 9 quilòmetres fins al poble. En total 160 quilòmetres de viatge. Des d’allí a Mota del Corb, només cal seguir 28 quilòmetres per la N-420.

CAPVESPRE EN LA MANXA»
CAMP DE CRITANA

Una de les construccions més representatives del centre peninsular són els Molinos de Vent. Encara que es coneixen des de fa centenars d’anys i el seu origen s’ha fixat en l’antiga Babilònia, la seua aparició en estes terres va tindre lloc com a conseqüència de la greu sequera que assole-ho la península en el Sg XVI i que va fer necessari buscar noves alternatives als molins d’aigua, utilitzats fins al moment per a moldre el blat. Els coneguts com a Molinos Mediterranis presenten una estructura cilíndrica de pedra emblanquinada i una teulada en què se sostenen les aspes recobertes per les veles. El pal de govern permet orientar les aspes en funció de la direcció del vent. En la Manxa es coneixen diversos tipus de vents: llevant alt, llevant fix, llevant fondo, morisquot, Garbí fondo, Garbí alt, toledà, cerç, tramuntana i migdia, reconéixer-los era bàsic per al bon fer de la mòlta.»

«Compten amb tres plantes dividides de la manera següent:

La planta baixa coneguda com a sitja, on es deixaven les mules que portaven el gra i des de la que part una escala de caragol cap a la resta d’estades. La planta mitjana, utilitzada tant per a la neteja del gra com per a emmagatzemar els apers usats en la mòlta. La zona alta, coneguda com el moler. Esta part més alta té unes finestretes per a determinar la direcció del vent.»

macasesa; fotos de ODE