Aquesta llegenda era coneguda en diverses parts de la Comunitat Valenciana: »

A Cocentaina es  coneix l’home de les orelles pareix una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava el transcurs de l’any. El personatge habitaria en l` hostal o  en puestos con el pla la Fon

Segons el folklorista Joan Amades,   en Cataluña es coneix L’home dels nassos  la base d’un arbre L’arbre dels nassos, en català, l’arbre dels nassos- que segons Amades seria l’origen d’este mite. es revist de fulls de dotze arbres diferents, de quatre colors. Este personatge està, segons el parer d’Amades, podria estar inspirat el Janus, déu romà de les dos cara.1 Tradicionalment, els adults solen explicar als xiquets que l’últim dia de l’any ix l’home dels nassos i ells solen imaginar un personatge estrafolari amb 365 nassos en la cara, sense pensar que el 31 de desembre ja només li queda una. Per a completar la broma, se solia dir que acabat de se li havia vist hostatjar-se en l’hostal o en el pal la font passar per algun carrer pròxim, amb la intenció que corregueren»

a veure si podien trobar-lo. També hi havia qui deia veure-ho reflectit en les canaletes de l’aigua i així li ho indicaven als petits. Actualment, en algunes ciutats o pobles s’organitza una cercavila amb un capgròs representant l’home dels nassos.

Als pobles més petits, es deia que apareixia a l’església per beure la pica d’aigua beneïda.

Crida de l’Home dels Nassos

També enguany
com cada any
passat novembre,
caigut desembre,
m’ha dit algú
que el trenta-u,
punt de migdia,
quan és el dia
últim de l’any,
un home estrany
potser vindrà
o passarà:
és un nassut,
reconegut,
que té tants nassos,
llargs i grandassos,
com dies de l’any.
Amb gran afany,
aneu xiquets,
petits, grandets,
tots a la plaça,
hui, per si passa.
L’home dels nassos,
que els té a cabassos.
Potser t’espantes
perquè en té tants
que dies l’any.
No t’ho creuries,
nassos com dies,
resten en l’any.
No és cap engany.
Un homenet
que du barret,
abric, maleta,
l’esquena dreta,
bastó en mà.
No passarà,
o potser sí,
m’han dit a mi.
No cal dir més.
Au, xiquet, vés,
baixa al carrer
tu el primer.
Feu corregudes
per avingudes,
places, cantons,
estacions
de trens, de bus,
públic confús,
bars, carrerons,
solars, racons.

Fugint, passant,
en un trencant
d’algun carrer
veuràs potser
si sou capaços
l’home dels nassos.
El trobareu,
l’enxampareu,
l’home els nassos,
si sou audaços.

macasesa