octubre | 2013 | EL RACONET EN COCENTAINA.COM

sobre els murs, vaig veure les torres

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

1.

Palau comtal i convent

“Sobre els murs,vaig veure les torres majestuoses del palau dels comtes seyors de Corella.A l`interior de la muralla, hi havia la villa cristiana, el palau iles igelsies.A l`exterior,el raval,la morería i entre les dues viles, un descampat. La plaça del mercat”

2. Carrer mayor i museu arqueologic I etnològic

“Coincidint amb el començament de l`hverm, s`hi celebrava un mercat. On sàplegaven mercaders , artesans, ramaders, i llaurador vingust de tost els racons del regnes. Als setze anysi amb la bossa buida, per a mi no hi havia res que comprar. Pero sí un murt de novetats per mirar, tocar ,doctorejar, ensumar, tastar i escorcollar”

3. Esgleria de santa maria (XVII, sobre una anterior del XIII)

“l`avis alim tenia motitus per termer el Ofici I recelar dels cristians. Ell no en enparlava. Pero l`avia sulerima gran aficionada a cabdellar historìes i teixir llegendes familiars a la vora del allar, ens va explicar, una nit d`hivern,com l`avi engaña la mort”

Pla de la fon i llavador” a les piles del llavador hi havia aleshores set o vuit dones.Erem a la vora del cami que pujava al carrer major de la villa cristiana
Antiga muralla “cocentaina era la mès gran que havia vits fins aleshores.La rodejava una muralla de pedra i fang allargassada com una pell de serp.”
6. El raval la vila musulmana

“Ben-Yussuf vivia en una casa ampla i silenciosa del raval,amb un petit hort i un nesprer al darrere. El carrer era estret, com tost els de l`aljama

7.Casa la seyoria i carres del raval

“Mon pare no era llaurador,encara que posseien unes quantes fanecades d`horta ostentava el carrer de mostassaf,iencaregava de controlar la correcta capacitat cafis i almuds,i de comprobar que tothom pagava el que li tocava a la casa del delme”

8.plaça de l`algepseria i esglesia del salvador (XVI) antigua mesquita

Quan vaig tornar a casa dirigir la vista al raco de la plaça de l`Algespseria on el dia anterior vaig conversar amb el captaire”

9-10 Emita de santa brarbara (XIII) i zona d`esplai / castell

“saida assenyala una columna de fum, al pic de la será de Bérnia de seguida nasqueren més colummes de fum als cims de les serres de la costa, que s`estengueren per les muntayes del interior:si hi ha foc a la talaia,hi ha pirates a la vista. A fi de parar els peus a la inpunitat dels saltejadors, alguns senyors acordaren finançar i armar una milicia que persegira els roders de la comarca” BASADA EN LA NOVE´LA «LA LLEGENDA DEL CORSARI», DE FRANCESC GISBERT,

Orígenes

El correfoc és un joc o espectacle que es fa als carrers de les ciutats i pobles, on l’objectiu és evitar la pirotècnia usada pels diables i pels éssers imaginaris i mitològics que es representen.^[1] És un acte celebrat majoritàriament a Catalunya, però també s’ha estès pelPaís Valencià, les Illes Balears i Catalunya Nord. Té les seves arrels en el Ball de diables ja documentat en el segle XII, però no va ser fins al XX que va prendre la seva forma actual.

El terme correfoc va sorgir en diferents cercaviles de Festes Majors o celebracions populars de Catalunya, com una manifestació improvisada de la gent, dracs i els diables que actuaven corrent, saltant i ballant conjuntament sota el foc. Durant la dècada dels anys 80 i 90 es va anar escampant per la geografia dels Països Catalans. S’ha de diferenciar un correfoc i una cercavila o processó. En una cercavila o processó, encara que el públic també pot actuar en el cas d’un correfoc, el ritme de foc és més lent que en un correfoc.

Els diferents corrents teatrals i la voluntat de seguir amb la cultura han fet que surtin diversos tipus de colles segons la seva proximitat a un corrent o altre:

Colles de foc: són aquelles colles amb una estructura homogènia, on no hi ha rangs entre els seus integrants; si hi són és simplement per temes d’organització. Aquestes colles, fan correfocs i algun espectacle pirotècnic; poden ser integrades per diables o amb bestiari de foc (com ara: drac, mula, etc).
Colles de diables: són aquelles colles on tenen com a mínim les figures de Llucifer i Diablessa. En trobem algunes que fins i tot tenen la figura de l’Arcàngel. Aquestes colles, a més de fer correfocs, inclouen en les seves actuacions breus entremesos o balls de diables versificats, anomenats versots de diables.
Colla d’espectacles: Les podem trobar dintre d’algun dels diferents tipus de colles. Aquestes colles munten espectacles i performances on el foc n’és un protagonista.
Hi ha dos tipus de correfocs característics, l’opció de fer-ne servir un o altre depèn de la colla, del tipus de correfoc i del tipus de recorregut. No hi ha cap tipus de tradició de fer-ne servir un o altre.
- Correfoc amb carro: Tota la pirotècnia està dipositada dintre un carro, aquesta es posa dintre un sarró anomenat saca, d’aquí el nom que rep qui la porta, el saquer reparteix la pirotècnia a mesura que va avançant el correfoc. Els diables o dracs encenen lescarretilles amb el botafoc o metxa.
- Correfoc amb saca individual: Tota la pirotècnia està dipositada en petits sarrons, amb una cabuda de 30 a 80 carretilles. Cadascun dels diables s’encén ell mateix la pirotècnia.
- Les eines que solen dur els diables són un carro que fa de magatzem central del material pirotècnic, una saca, sarró o civader, que és on duen el material els diables, un botafoc o metxa, que permet encendre les carretilles, la maça, que és on es posen les carretilles i altres elements on posar-hi material pirotècnic com el ceptrot, el drac o figura de bestiari o altres elements estàtics o mòbils.
- Alquería de Aznar (oficialmente y en valenciano, L’Alqueria d’Asnar) es un municipio de la Comunidad Valenciana,España. Situado en el norte de la provincia de Alicante, en la comarca del Condado de Cocentaina. Es el municipio más pequeño de la provincia de Alicante, con una superficie de 1,08 km2. Cuenta con 508 habitantes Tradiciones: el corre foc d´Correfocs Dimonis Rafolins fiestas de moros y cristianos y pilota valenciana