Ermita de San Cristóbal (Cerro de San Cristóbal)

any 1923

En sus cercanías [ se halla la ermita de San Cristóbal, en sitio buenísimo y elevado, desde donde se contempla bellísimo panorama, y se hallan los restos de la antigua fortaleza

«La fundación de esta ermita puede datarse como de finales del siglo XIV y la elección del titular de la misma está relacionada con su emplazamiento que, como otras dedicadas a este Santo se erigían en alto para que fueran avistadas por los caminantes.

any 1954

El entorno es un bello paraje. Un murete de piedra previene caer en la escarpada ladera y sirve de mirador al amplio valle del Serpis. El edificio se compone de nave oratoria, sacristía y casa de ermitaño (4). La ermita se precede de un pórtico que soporta una habitación, probablemente de la casa del ermitaño; dicho pórtico se abre al costado izquierdo, dando acceso a unas terrazas en el costado derecho tiene una puerta que daba paso a la casa del ermitaño. La fachada ofrece la entrada amplia al pórtico y, sobre ella, un balcón y una ventana de la habitación citada; encima, ya en el frontón, un óculo oval vertical y arrancando del ángulo formado por la cornisa salva-aguas una espadaña de pilares y tejadillo a dos aguas con su campana. La planta es rectangular, mide 11,70 por 6 metros (más 2,80 de ancho dedicados a una capilla y sacristía).La nave se divide por pilastras en cuatro tramos; el primero, a la entrada, se circunscribe por un banco de obra corrido, el segundo, a la derecha tiene un altar de obra y a la izquierda una capilla; el tercero, a la derecha presenta, igualmente, un altar y enfrente el acceso a la sacristía; el último tramo es el presbiterio, más estrecho que el resto de la nave y elevado por un escalón. Una cornisa recorre el perímetro de la nave. En el altar principal había un retablo barroco que enmarcaba el lienzo de San Cristóbal. También había un medallón en la bóveda, posiblemente del siglo XVIII y una inscripción que dice: QVISSI CVT DEVS.»

any 2010

macasesa ;

UN SENDERO O UNA POLEA

UNA SENDA O UNA CORRIOLA

Un sendero o una polea

Al Diccionario Catalán-Valenciano-Balear, la palabra sendero designa un camino estrecho por donde puede pasar sólo una persona a la vez. Por otra parte, la palabra polea es sinónima de polea, y una polea es una rueda que gira alrededor de un eje, que tiene la superficie lateral acanalada por donde pasa un cable o una cuerda, por lo que cambia la dirección de la fuerza multiplicando su efecto .
Ambos significados son válidos miedo a explicar la fiesta, ya que, al volante del año 1346, el lugar donde se edificó el convento contienda de los franciscanos estaba ocupado por una ermita gótica dedicada a San Sebastián, entonces en el camino de Alcoy , situado en la parte oriental del barranco del Alberri.

Este lugar fue elegido para edificar el monasterio en 1561. Fue de Ximén Pérez de Corella, sexto conde de Cocentaina, quien pedirlo a la orden franciscana, petición que fue aceptada por el segundo ministro provincial de Valencia, el padre José Vicente, hijo de Bocairent. Por voluntad expresa de Ximén Pérez de Corella, se edificó el convento franciscano bajo la advocación de San Sebastián. Así, la primera piedra del convento la puso el hijo de Ximén, Jerónimo Sebastián de Corella y Mendoza.

La construcción del convento, sin embargo, no adquirió el ritmo que se esperaba y por eso la comunidad destinada tuvo que alojarse en el ermitorio de Santa Bárbara, un habitáculo con muchas incomodidades. En lo alto de Cocentaina, en la denominada zona del Raval, aunque se encuentra actualmente un promontorio arenoso, situado al mediodía del Castillo, donde se puede disfrutar del ermitorio dedicado a la advocación de Santa Bárbara, construido en el siglo XIII.

8 de diciembre de 1562, la fecha clave
La fiesta, celebrada el día de la Purísima Concepción, paradójicamente tiene lugar en una ermita dedicada a Santa Bárbara. La fiesta, sin embargo, no tiene en cuenta el patronaje, sino la fecha histórica del 8 de diciembre, día en que tuvieron lugar unos hechos clave para la comunidad franciscana que vivía.

Durante la homilía del día 8 de diciembre de 1562, día de la festividad franciscana, serían enterados los feligreses que era necesario ayudar a trasladar al nuevo convento todo lo que había en la ermita. La irregularidad y la inseguridad de los caminos de la época comunicaba las dos ermitas a través de un sendero, una ‘polea’, senda por la que sólo podía pasar una persona tras otra y hacía así el efecto de una polea hasta que se acercaba el Raval, por lo que por el barranco del Alberri hasta el ermitorio de San Sebastián que se formaba un círculo, los frailes y los feligreses formaban una fila por el camino estrecho e iban bajando todo lo que tenían a la ermita de Santa Bárbara.

ASÍ ES VEU LA ERMITA DE SANTA BARBARA
LA CORRIOLA , LA VOLTETA

Así, desde el 11 de diciembre de 1562, de manera aún precaria, la comunidad franciscana pudo disfrutar de un habitáculo mejor y ofrecer un servicio más cercano a los fieles con la Santa Misa y con el resto de cultos religiosos. Hay que pensar que este hecho debió ser toda una fiesta y para recordar de manera cariñosa se hizo un rollo de pan con embutido de la matanza y en señal de acción de gracias, pensaron fijarla el día de la Purísima.

macasesa:

LA FIRA EN INMAGENS

AUCA DE LA FIRA 
COCENTAINA A L`ANY 1346

UN BARREJAT DE LA FIRA

MENJAR, BALL, MASCARES, RODETES,

EXPOSICIO PINTANT LA FIRA

TORROS, LLEPOLIES,MEL AMBOTIT, CABASOS,
SI NO HO TROBE A LA FIRA NO HO TROBARÀS EN CAP LLOC

EL PALAU

LA FIRA DE NIT
CASTAÑES, ANOUS, TRACTORS
FIGES, DATILS ARROP I TALLAETES

LA VILLA CONDAL DE COCENTAINA

FIRA DE LES FIRES MOSTRA LA FIRA MES INTERNACIONAL FINS AL ANY QUE VE

macasesa:

BENVINGUS I BENVINGUDES A LA FIRA DE TOTS SANTS

LA DECLARACIÓN DE INTERÉS TURÍSTICO INTERNACIONAL DE LA FIRA DE TOTS SANTS

La Fira de Tots Sants 2019 ja està inaugurada. Sota un sol inusual per a un 1 de novembre, des del balcó del Palau Comtal el magistrat Miquel Soler ha llegit el Privilegi de Pere IV, que dóna inici de manera oficial als tres dies grans de Cocentaina.

el magistrat Miquel Soler ha llegit el Privilegi de Pere IV,

La comitiva ha recorregut els carrers de la Vila Comtal des de la Biblioteca Municipal fins a la plaça del Pla, en companyia de la colla Mal Passet, que ha posat música a aquesta especial jornada. El Grup de Danses Cocentaina també ha estat present en la cita, com és tradició, ambientat el multitudinari esmorzar de Fira.

Mireia Estepa, Ximo Puig,  Pedro Duque. Enric Morera , Mariona Carbonell

Mireia Estepa, alcaldessa de Cocentaina, ha encapçalat el recorregut acompanyada del president de la Generalitat, Ximo Puig, i del ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque. A més, han acudit a la inauguració Carlos Monzón, president de la Diputació d’Alacant; Enric Morera, president de les Corts Valencians, i diversos consellers i representants polítics de les localitats veïnes.

“arrop i tallaetes”,

Hui me’n vaig uns quilòmetres al nord d’Alacant per a arribar a Benigànim, més concretament a La Vall d´Albaida. Aprendrem com es fa el tradicional Arrop i tallaetes valenciano. L’arrop o abrigue és unes postres fet a base de most concentrat i reduït fins a formar una melmelada. La consistència és pareguda a la del sirope perquè vos feu una idea. L’arrop i tallaetes o abrigue i talla’t és clàssic de tots els pobles de la regió, però també ha arribat fins a Múrcia on l’abrigue és també una tradició familiar. De fet en el Baix Segura alacantina també és molt tradicional. Allí un venedor ambulant amb una burra passava pels pobles oferint el dolç com ho faria un cotxe de gelats. El seu sabor és molt peculiar, és un dolç àcid. Hui en dia en l’alta cuina de disseny es tornen bojos inventant combinacions de sabors exòtiques i noves al paladar, l’arrop i tallaetes podria encaixar en esta nova generació

https://youtu.be/cpA6UHU4I7Q

LA FIRA 2018 ESTE ANY BIC

YA FA OLORETA A FIRA 2018

COCENTAINA

La Fira de Cocentaina ja és BIC

El Consell ha atorgat aquesta distinció abans de la 672 edició

LA  FIRA ja és BIC!!
2 anys de duríssim treball que ara s’han convertit en una grandíssima alegria i en l’orgull de tot el poble: som la 1a Fira BIC de tota la Comunitat Valenciana!!
Enhorabona a tots els socarrats i socarraes: SOM LA FIRA DE LES FIRES!!
Estic satisfeta, orgullosa de ser contestana i molt agraïda perquè açò és històric. Amb aquest treball garantim la protecció de la Fira i la seva preservació

http://www.firadecocentaina.org/es/programa-oficial-2018

privilegi-fira-cocentaina

‘Jo, Pere Quart, per la gràcia de Déu rei d’Aragó,
ordene que a Cocentaina sense interrupció
una fira es faça de quinze jorns de duració
i siga per Sant Miquel aquesta celebració.
I perquè la Fira es devinga una de les millors,
no podrà interrompre’s si no és per força major.
Tot aquell que siga bé venedor o bé comprador
vaja i torne a la Fira sota la meua protecció.
A ningú no podran detenir ni tancar a la presó,
llevat dels que siguen lladres, assaltants o traïdors,
també si són sodomites o són falsificadors
ordene que per a aquesta gent no hi haja perdó.
A més, mane i ordene a tots els meus capitans
que facen guardar i guarden aquesta ordre reial
i ho signe a València davant les autoritats
en 1346 un dotze del mes de maig.’

 

FIRA CAVALLAR

FIRA CAVALLAR

 

 

Hui tercer dia de fira 

 

http://www.firadecocentaina.org/es/

Els 136.000 metres de superficie comercial oferixen múltiples alternatives comercials, culturals i gastronòmiques als milers de visitants que acudeixen a la cita anual i ineludible amb la Fira de Tots Sants. 750 expositors conformen l’oferta que copa tot l’espai d’exposició.

 

Cada novembre es confirma l’èxit de la introducció, durant els anys 90, del soc àrab, el mercat medieval i la jueria. Estan ubicats en el nucli antic, la qual cosa concedeix un aire d’autenticitat que esdevé en un dels èxits del certamen contestà.

 

LA JUDERÍA

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

 

 

 

macasesa:

PRESENTACIÒ DEL CARTELL DE FESTES I PRESENTACIÒ DE CÀRRECS 2018

El pati d’armes del Palau Comtal va acollir

amb les intervencions del President de la Junta de Festes, Hipòlit Borràs i Martínez, i seguirà després amb el descobriment del cartell anunciador dels festejos que aquest any ha creat l’artista contestà Pau Sellés i Alòs.

CARTELL ANUNCIADOR DE FESTES 2018

CARTELL ANUNCIADOR DE FESTES 2018

els Càrrecs Festers d’aquest any, unes responsabilitats que assumeixen Rafael Agulló Insa com a Abanderat Moro de la Filà Muladís, Francisco Barrachina Cantó, l’abanderat cristià de la filà Maseros, Santiago Prats Castelló, que serà capità moro de la filà Kabilenyos iMiguel Blasco Peidró, el capità cristià de la filà Cavallers de Llúria.

els Càrrecs Festers d'enguany, una

els Càrrecs Festers d’enguany,2018

 

Ahir 20 de Julio en el Pati d’Armes del Palau Comtal la Presentació de la Revista de Festes 2018. L’acte estarà conduït per Anna Cortés i Morant

a Pólit Vidal Torregrosa  per la magnífica imatge que il·lustra la portada de la Revista

 Enhorabona a Pòlit Vidal Torregrosa per la magnífica imatge que il·lustra la portada de la Revista

Enhorabona a Pòlit Vidal Torregrosa per la magnífica imatge que il·lustra la portada de la Revista

 

 

macasesa: fotos junta de f

UN ANY MES ELS NANOS AL RAVAL

Captura

Hui és imprescindible passejar pels carrers del barri del Raval de Cocentaina. Cada racó, placeta o carrer té nous habitants, encara que siga per un dia.

On de segur no faltarà la xocolata, els xurros i els dolços.

Són els Nanos, uns perots de cartró molt divertits que porten un missatge en to humorístic o reivindicatiu En guany  mos afet un dia solexat molt bonic per tots i totes

asi vos deixe un video de Rafa Grau

 

macasesa

Per el Cor de Mariola i Cova La Sarsa

Per el Cor de Mariola i Cova La Sarsa

En esta ruta visitaren en del Naixements claus en lès tudi de la Prehistòria de la Comunitat Valenciana:

la Cova de la Sarsa.La ruta recorre part de la serra de Mariola, decl rada Parc Natural . i Veurem tambè una ermita, un arbre monumental i la font del Teular

 

la cova de la Sarsa ha donat materials corresponents no només al Neolític, també a l’Edat del Bronze i algunes troballes ens informen d’un ús esporàdic en temps ibèrics, romans i fins i tot islàmics,,,,,,, al mes que ve més.

ya es ten dins

CARRASCA MILENARIA

CARRASCA MILENARIA

LA FONT DEL TEULAR

LA FONT DEL TEULAR

 

 

Fotos : de Bernardo reig i rafa grau

 

 

macasesa

“MIRAT AL CEL”

Avui parlem del revers més apassionant de les assegurances i les asseguradores. Ens referim a les plaques i emblemes que decoren les façanes de Cocentaina

fer una passejada pel centre del Raval i algun que altre barri limítrof. Tocarà alçar la mirada i tornar al coll com si miréssim al cel atès que el que busquem es troba elevat. Posem, doncs, els ulls sobre la primeres cases del raval

i ascuadriñen  seus murs, com si busquéssim un tresor entre finestretes, miradors i baranes de forja. Quan diem edificis clàssics,

volem dir solera, sense importar que siguin cases senyorials, construccions més monumentals o habitatges més modestes.

sense importar que siguin cases senyorials, construccions més monumentals o habitatges més modestes.

El passejant més observador s’haurà adonat que nombroses façanes

de l’estat de les plaques- la inscripció següent: «Sos. Mos. Sn. Sn.». Fa uns anys ja desglossem els dimes, diretes i, inclús, llegendes urbanes que havia generat, molt subreptíciament, esta llegenda. Després d’una breu i informal enquesta, descobrim que hi havia els que pensaven que les inicials S’i M -les més grans i llegibles des del carrer, recordem que els rètols s’ubiquen a uns deu metres a l’altura del sòl- volien dir «Su Majestad», donant a entendre que un rei o reina,con ISABEL II

“destacaven la corona i l’au”

Cocentaina - Palau Comtal - Sala de la Xemeneia - Escudo

Cocentaina – Palau Comtal –

  • Sala de la ‘Xemeneia’:

De planta quadrangular com la precedent, però de menors dimensions, està presidida per una xemeneia de marbre, en l’interior de la qual destaca una placa de ferro amb una decoració en relleu que representa l’escut imperial de Carles V i una inscripció en què es llig l’any 1565. La figuració consisteix en una àguila bicèfala i, al centre dels dos caps, la corona imperial; els peus es troben flanquejats per la columna d’Hèrcules.

 

plaquetas de aseguradoras que Algunes d’elles tenen, clar, els dies comptats: les successives reformes i restauracions no solen prestar importància a estes icones que, paradoxalment, ha resistit més de 100 anys fidelment adherits als frontispicis.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

macasesa

TEATRE

Este  mes  pasat de febrer a Cocentaina es va presentar

XVIII MOSTRA DE TEATRE AMATEUR VILLA DE COCENTAINA

escritorio-001

 

En les obres TELO TEATRE.jpg

“En guany la mostra de teatre va finalitzar amb una obra de Federico Gràcia Lorca

BODES DE SANG

Una obra de drama i passió podem que es va basar en un fet real, arreplegat per la premsa de l’època. El crim de Níjar, com va ser conegut el succés, va ocórrer el 23 de juliol de 1928 en el poble de Níjar (Almeria) . Casimiro Pé- rez Pi i Francisca Canal Morales contraurien matrimoni eixe mateix dia. No obstant això unes hores abans de la cerimònia Francisca fuig amb Francisco Montes, l’home a qui verdaderament amava, que a més era el seu cosí. No obstant això en la seua fugida, de bon matí i a lloms d’un cavall, són sorpresos per un germà de Casimiro, el nóvio, cridat José Pérez Pi. José per a llavar l’honor de la família mata de quatre tirs”

Asi vos deixe unes cuantes fotos del obra

vull donar la meva enhorabona A TELO TEATRE i Tot @ s i també  donar-gràcies per d’Deixar-ho Publicar

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

 

 

macasesa: fotos de Eduardo Perez I Molina

CAMI A PEU

     MOLI SERELLES I EL RIU SERPIS

En el molí Serelles on treballe jo

hi ha una taula de xiques de válgame Dios.

Totes són molt lletges i es pensen molt ser

no guanyen pa polvos ni pa colorets.

Ju[gu]en molt en Pep, i Pep no fa faena

li amaguen la gorra davall de la cistella.

Allà baixa l’amo, tot són bonegons

ahí teniu a Pep tocant-se els collons

                                                                                      Cançó popular

 

 

macasesa

LA FIRA 2016

 COM RECORDEM TOTS ELS ANYS A L’HORA D’ARA SE CELEBRA A COCENTAINA LA FIRA DE TOTS ELS SANTS ENGUANY AMBEL EL CARTELL OFICIAL DE LA 670 EDICIÒ DE LA FIRA DE TOTS SANTS  UN OBRA DE JUAN DIEGO IGELMO14517632_1175451352502991_2417608882665531104_n.jpg
Text del Privilegi de la Fira de 1346:

‘Jo, Pere Quart, per la gràcia de Déu rei d’Aragó,
ordene que a Cocentaina sense interrupció
una fira es faça de quinze jorns de duració
i siga per Sant Miquel aquesta celebració.

I perquè la Fira esdevinga una de les millors,
no podrà interrompre’s si no és per força major.
Tot aquell que siga bé venedor o bé comprador
vaja i torne a la Fira sota la meua protecció.
A ningú no podran detenir ni tancar a la presó,
llevat dels que siguen lladres, assaltants o traïdors,
també si són sodomites o són falsificadors
ordene que per a aquesta gent no hi haja perdó.
A més, mane i ordene a tots els meus capitans
que facen guardar i guarden aquesta ordre reial
i ho signe a València davant les autoritats
en 1346 un dotze del mes de maig.’

privilegi.jpg

Sábado 29 de octubre: inauguración de la Fira de Tots Sants

Domingo 30 de octubre: primer día de Fira

Lunes 31 de octubre: segundo día de Fira

Martes 1 de noviembre: día de Tots Sants

http://www.nuestrasfiestas.com/alicante/fiestas-en-cocentaina/fira-de-tots-sants-en-cocentaina/

macasesa:

 

LA ENTRADA DE COCENTAINA 2016

Més de 3.000 persones a les Entrades de Cocentaina

Les Entrades de moros i cristians de Cocentaina ja estan en marxa després de la arrancà que ha tingut lloc minuts abans de les vuit del vespre a la part alta del Passeig del Comtat.

El desfilada l’encapçala la Filà Almogàvers, amb el seu capità Alexis Agulló Borrell al capdavant, i a aquesta formació li seguiran gentils, Cavallers de Llúria, Contestans, Contrabandistes i la seva abanderat Álvaro Reig Torró, Cavalleria Ministerial, Maseros i Creuats. Sobre les deu del nit està previst que s’iniciï la marxa el bàndol moro amb la Filà Mudèjars i el seu capità, Francisco Soriano. Després d’ells desfilaran la Guàrdia Jalifiana amb una esquadra especial amb motiu del seu 75 aniversari, kabileños, Berbers – Borts, Plana, muladís, Manta Roja i Bequeteros. Aquests últims tancaran l’entrada amb el càrrec de banderer moro que recau en el jove David Javaloyes Palací.desfilaran la Guàrdia Jalifiana amb una esquadra especial amb motiu del seu 75 aniversari, kabileños, Berbers – Borts, Plana, muladís, Manta Roja i Bequeteros. Aquests últims tancaran l’entrada amb el càrrec de banderer moro que recau en el jove David Javaloyes Palací.

 

 

l’Himne de Festes

La interpretació de l’Himne de Festes, dirigit pel compositor murero José Rafael Pascual Vilaplana, ha marcat en la vesprada d’este divendres 12 d’agost l’inici oficial dels moros i cristians de Cocentaina en honor a Sant Hipòlit Màrtir. L’acte ha començat passades les set de la vesprada amb la desfilada de les bandes de música que acompanyen a les setze filaes fins a la Plaça del Pla, on davant dels murs del Palau Comtal han confluït tots els músics. Allí les formacions de les quatre filaes de càrrec d’enguany: Unió Musical d´Adzeneta d´Albaida (Almogàvers) , Societat Instrumental Primitiva de Palomar (Contrabandistes) , S.I.M de Benigànim (Mudèjars) i C.I.U.M de Genovés (Bequeteros) junt amb la Unió Musical Conteatana han pres la cèntrica plaça a l’espera de fer sonar les notes del Visca la Festa.”

Després d’este tret d’eixida la festa a Cocentaina seguix amb la Nit de l´Olla i el sopar de la típica olleta contestana en les seus de les respectives filaes, mentres que passades les deu i mitja de la nit començaran les últimes ‘Voltetes’ del cicle fester en la part alta del Passeig del Comtat.”

OLLETA

 

cocentaina-arranca-1

 

Macasesa:

EL BALCONET

ELS PAISSATGES QUE TENIM  ALVOLTAN PER  COCENTAINA I ELS QUE ESTAN MES A PROPET DE CASA CON ES LA COVA DEL BALCONET I LA COVA DELS COLOMS

G

LA COVA  EL BALCONET

G1 (1)

G1 (2)

DE DINS

 

16

Escribir una leyenda

5313

1

con no el nostre castell

142566287

 macasesa: Fotos de Bernardo i Rafa

MONASTERIO VIRGEN DEL MILAGRO

LA TIA MARIU BESANDO A LA MARETA

LA TIA MARIU BESANDO A LA MARETA

MONASTERIO VIRGEN DEL MILAGRO

El edificio estásit. en el centro de lapobl., y ocupa uno de los ángulos del palacio señorial, como ya se dijo, por cesión que después del año 1520 les hizo el entonces conde de aquella v., D. DiegoBenavides, reservándose por ello el patronato. La iglesia es muy reducida pues tiene unos 100 palmos escasos delong. y 34 delat.; pero es una de las mas lindas de su clase y contiene grandiosos cuadros al óleo, dePabloJuliani, que han llamado la atención de todos losviagerosintelijentes, especialmente del famoso D. VicenteLopez: junto al altar mayor, obra del famoso napolitanoAntonioAliprandi, se halla el sepulcro de D. Diego Benavides, individuo de la familia señorial, cuya losa, formada de variedad de jaspes y mármoles embutidos que describen varios dibujos por el rededor, de mucho gusto, y en la inferior la inscripción ó epitafio». (1)

MONASTERIO VIRGEN DEL MILAGRO

El convento ocupa el ala norte del Palacio Condal y forma una unidad edificada con el mismo, aunque tiene acceso propio por una puerta con arco de medio punto abierta en una de las torres. La muralla cierra por el este el recinto. El interior no puede visitarse. Hay un patio y un huerto, alrededor de los cuales se desarrollan las estancias de las monjas de clausura. Al exterior, las fachadas del convento son muros ciegos. Tampoco la fachada de la iglesia tiene portadas ni ornamentación, pero es muy interesante el interior barroco, centrado por la tabla de la Virgen del Milagro, patrona de Cocentaina, icono italo-bizantino que lloró lágrimas verdaderas en 1520. El templo tiene planta rectangular de una sola nave con bóveda de cañón con lunetos. En la mitad de la nave se abren dos capillas laterales. A los pies está el coro, cerrado con una reja a través de la cual las monjas asisten a los oficios. El presbiterio es profundo, con un interesante transparente con cupulino que ilumina el altar mayor. La nave se ilumina lateralmente por ventanas con lunetos. Destacan el zócalo de azulejos del siglo XVII, los frescos del presbiterio de J. Ribelles (1777-1779), con cenefas doradas, mármoles y elementos decorativos, y los ocho lienzos de gran formato del napolitano P. Mattei donados en 1697, alusivos a la Virgen del Milagro y a las vidas de Santa Clara y San Francisco. El camarín de la Virgen y el retablo, con decoración barroca, es obra de A. Aliprandi (1704-1705), otro artista italiano que trabajó en los Santos Juanes de Valencia. Destacan los grandes ángeles de bulto, dorados, sobre cornisas, y el escudo de los condes de Cocentaina sobre el altar. (2)

La iglesia se rodea por las edificaciones conventuales excepto en la fachada sur que da a la plaza que está orientada a mediodía. Dicha fachada corresponde al lateral de la epístola, en ella se abre la portada de la iglesia en arco de medio punto. Sobre un primer cuerpo, los contrafuertes que sostienen la cubierta de la nave se hacen externos. A la izquierda, se alza el campanario de planta cuadrada y cubierta piramidal, hueco de campanas en arco de medio punto.

mide 25 por 9 metros (15,40 si se incluyen las capillas), es de nave única y las capillas se sitúan entre los contrafuertes. A los pies tiene un coro alto, sobre arco carpanel, con gran ventana enrejada de clausura abierta a la iglesia. La nave tiene tres tramos que se señalan por pilastras que se corresponden con los contrafuertes. Debía tener cuatro capillas a cada lado, pero algunas están ocupadas: entrada principal al templo, sacristía, coro bajo y comulgatorio y alguna otra dependencia conventual. Las pilastras, con capiteles corintios, sostienen un entablamento corrido que sirve de base a la bóveda. El pavimento es de mármol blanco y un zócalo de azulejos con motivos florales rodea toda la iglesia.

El presbiterio es más estrecho que la nave; en el lienzo de cabecera, a cierta altura, está el camarín que alberga el cuadro de la Virgen del Milagro; sobre el cual, un óculo al que se sobrepone la imagen tradicional del Espíritu Santo, una paloma entre rayos y recibe por detrás la luz de la cúpula del camarín creando un efecto óptico teatral.

Relicario cristal antiguo Virgen del Milagro. Cocentaina, siglo XIX. escapulario, Mare Deu

Relicario cristal antiguo Virgen del Milagro. Cocentaina, siglo XIX. escapulario, Mare Deu

SU FIESTAS PATRONALES SON : 19  DE  ABRIL según como caiga en el calendario

virgen del milagro la mareta de cocentaina

el otoño comenzaba a mostrar sus colores

Esta ha sido la nevada de los contrastes. De la manga corta hemos pasado al abrigo y las botas de nieve sin que hayamos podido dar a las chaquetas de entretiempo una oportunidad para salir del armario.

Cuando el otoño comenzaba a mostrar sus colores,el temporal ha  cubierto cocentaina con una blanca capa de nieve en una de las nevadas más tempraneras que recordemos.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

subida al paraje de santa barbara

Hacía tiempo que no cuajaba como lo ha hecho este sábado 16 de noviembre en el casco urbano. Las nevadas se habían quedado en los últimos años en las montañas. Por sorpresa, y acostumbrados como estamos a que hasta entrado diciembre, enero o febrero el frío no traiga paisajes blancos, son muchos los que no daban crédito y han tenido que mirar dos veces al abrir las persianas.  todo blanco .Salvo ramas de árboles rotas un día de nieve hasta la puerta de casa

a comprar buñuelos con churos

a comprar buñuelos con churros

 

Lo mejor, los paisajes. Tejados blancos, juegos de nieve y sonrisas colectivas. En la naturaleza, sinfonía de color. Los árboles ya muestran los tonos del otoño, en toda su gama de rojos y amarillos, que conjugados con el blanco general han configurado vistas que muchos jamás habíamos visto. el dicho dice año de nieves año de bienes

"ANY SANT DE LA MARE DE DÉU DEL MIRACLE I EL SEU 500 ANIVERSARI DEL 1520 2020

Les Festes de la Mare de Déu del Miracle són declarades d’Interés Turístic Local
Enhorabona a tot el poble de Cocentaina

Cocentaina obre l’Any Sant pels 500 anys d’el miracle de les 27 llàgrimes de la Virgen

El miracle de les 27 llàgrimes de sang va esdevenir el 19 d’abril de 1520 mentre el sacerdot Mossèn Onofre Satorre celebraba la missa a la capella de sant Antoni Abat de Palau Comtal de Cocentaina. A l’arribar a les últimes oracions aixecar els ulls i va reparar que la imatge de la Mare de Déu tenia una suor que cobria la cara. Conclosa la missa va fer que li baixessin la imatge i prenent-la en les seves pròpies mans va veure que eren gotes de sang i per assegurar-se més, amb el quart dit de la seva mà va tocar una llàgrima sota l’ull esquerre. <br> Quan el fill de l’comte i el mossèn li expliquen el que ha passat, el IV comte de Cocentaina, Rodrigo de Corella, no dubta a fer trucar a l’notari perquè aquest fet quedi documentat en acta notarial, acta que durant tot aquest Any Sant es mostra a la sala d’Ambaixadors del Palau Comtal. Aquesta acta ha estat cedida per l’Arxiu notarial d’Alcoi, on es conserva, ja que va ser redactada per un notària d’aquesta última localitat, Joan Lluís Alçamora. L’acta data de el 19 d’abril de 1520 i va compta amb tot tipus de detall com va ocórrer el miracle. <br> Imatge de la Verge del La imatge de la Mare de Déu va arribar a Cocentaina en 1450 i va ser un regal de papa Nicolau V a Ximén Roís de Corella, que havia lluitat en les guerres d’Itàlia i acabava de ser nomenat comte pel rei aragonès Alfons el Magnànim. La dipositar, com un preuat tresor a la capella de Palau. A La Mare de Déu està custodiada per la comunitat de franciscanes clarisses, tal com va voler la IX comtessa de Cocentaina, qui no va arribar a veure el seu desig complert però que va deixar en herència aquesta gran devoció a la Mare de Déu i la seva descendència va aconseguir fundar el Monestir de la nostra Senyora de l’Miracle de Cocentaina en 1654. es va habilitar com a habitació per a les monges que van venir de Granada unes estades en el mateix palau comtal i posteriorment es va construir l’església, ja que la capella de l’palau no podia albergar a tota la gent que venia a resar a la Verge

macasesa: cuadro de Pepa Reig

LES INCREÏBLES AVENTURES DE… LA RUTA DEL SENYOR QUIXOT"

QUIXOT Y SANCHO

Alguna vegada t’has plantejat seguir els passos del Caballero de la Trista Figura? La Ruta del senyor Quixot és un homenatge al popular cavaller d’un dels llibres més important en la història de la literatura. Quan Miguel de Cervantes va relatar en el segle XVII les aventures i desventures d’este cavaller de La Manxa mai va poder imaginar que milers d’anys després es podrien recórrer els passos d’un trajecte que simbolitza el segle d’Or.

“Els molins de vent, la ruta del Quixot, com arribar Visitar els pobles de Camp de Criptana i Mota del Corb és una escapada ideal d’un o dos dies des de Madrid (podem afegir la visita d’altres localitats

Dulcine

interessants com el Toboso, llar de Dulcinea, o Belmonte on visitar el seu imponent castell) . Per a arribar des de Madrid a Camp de Criptana, al nord de la província de Ciudad Real, n’hi ha prou amb prendre l’A-4 sentit Andalusia i, passat Madridejos, la CM 42 fins que creua amb la CM 3105, des d’on ens separaren només 9 quilòmetres fins al poble. En total 160 quilòmetres de viatge. Des d’allí a Mota del Corb, només cal seguir 28 quilòmetres per la N-420.

CAPVESPRE EN LA MANXA”
CAMP DE CRITANA

Una de les construccions més representatives del centre peninsular són els Molinos de Vent. Encara que es coneixen des de fa centenars d’anys i el seu origen s’ha fixat en l’antiga Babilònia, la seua aparició en estes terres va tindre lloc com a conseqüència de la greu sequera que assole-ho la península en el Sg XVI i que va fer necessari buscar noves alternatives als molins d’aigua, utilitzats fins al moment per a moldre el blat. Els coneguts com a Molinos Mediterranis presenten una estructura cilíndrica de pedra emblanquinada i una teulada en què se sostenen les aspes recobertes per les veles. El pal de govern permet orientar les aspes en funció de la direcció del vent. En la Manxa es coneixen diversos tipus de vents: llevant alt, llevant fix, llevant fondo, morisquot, Garbí fondo, Garbí alt, toledà, cerç, tramuntana i migdia, reconéixer-los era bàsic per al bon fer de la mòlta.”

“Compten amb tres plantes dividides de la manera següent:

La planta baixa coneguda com a sitja, on es deixaven les mules que portaven el gra i des de la que part una escala de caragol cap a la resta d’estades. La planta mitjana, utilitzada tant per a la neteja del gra com per a emmagatzemar els apers usats en la mòlta. La zona alta, coneguda com el moler. Esta part més alta té unes finestretes per a determinar la direcció del vent.”

macasesa; fotos de ODE

EXPOSICIONS DE LA FIRA COCENTAINA 2019

COCENTAINA

VI Mostra Espai de Sentiments

es poden visitar les exposicions de la Fira de Tots Sants. El Palau Comtal torna a ser el centre neuràlgic de l’art, tot i que 

VI Mostra Espai de Sentiments
VI Mostra Espai de Sentiments

Sala d’Armes, acull, per la seua banda, la VI Mostra Espai de Sentiments, amb artistes del ‘Col·lectiu d’Art Local de Cocentaina’.

 En la Sala de la Torre de les Monges es ret homenatge al pintor contestà Jeroni Jacint d’Espinosa en el 352 aniversari de la seua mort.

Jerónimo Jacinto de Espinosa (16001667) fue un pintor barroco español, nacido en Cocentaina (Alicante) y establecido en Valencia donde, a partir de la muerte de los Ribalta en 1628, se convirtió en el pintor de mayor prestigio de la ciudad y cabeza indiscutible de la escuela valenciana. Formado con su padre, Jerónimo Rodríguez de Espinosa, fue un artista precoz de quien se conoce una pequeña tabla firmada con doce años. En la formación de su estilo fue determinante la influencia de Francisco Ribalta aunque su obra también estuvo influenciada por Juan Ribalta, de su misma edad pero con más avanzada estética, y Pedro de Orrente.

Su producción fue muy abundante y, a pesar de las muchas pérdidas documentadas, se conserva un elevado número de obras. Aunque centrado básicamente en la pintura religiosa hagiográfica y del Nuevo Testamento, cultivó también el retrato al que le predisponía su formación naturalista. Con dotes de buen colorista, su estilo, basado esencialmente en el naturalismo tenebrista de entonación cálida a la manera de los Ribalta, apenas evolucionó, aislado en Valencia de las corrientes del barroco decorativo que triunfaban contemporáneamente en Madrid y en Sevilla.

VENDEDOR DE FRUTAS

En l’altra torre, la Sud Oest, té el seu espai el Col·legi Sant Francesc d’Assís, que celebra els 200 anys de docència franciscana a la localitat amb record d’alumnes i professors. En la planta baixa, la

macasesa

FIRA DE COCENTAINA 2019

LA FIRA 2019

FIRA DE COCENTAINA 2019
FIRA DE COCENTAINA 2019

19 D’OCTUBRE. CONCERT FIRA DE TOTS SANTS A CÀRREC DE L’ATENEU MUSICAL CONTESTÀ La banda jove de l’entitat, dirigida per Andrea Sebastià, oferirà com en cada edició el seu millor repertori. Ubicació: Centre Cultural El Teular Hora: 19:30 hores

25 D’OCTUBRE. INAUGURACIÓ DE LES EXPOSICIONS DE LA FIRA 2019 El divendres 25 d’octubre, a partir de les 20:30 hores i al Pati d’Armes del Palau Comtal, s’inauguraran les exposicions oficials de la 673 edició de la Fira de Tots Sants. Enguany, amb una àmplia oferta cultural i una gran varietat de temàtiques i formats. Totes les mostres les podrem trobar al Palau Comtal i al Patronat Cor de Jesús a la Plaça de Mossèn Eugenio Raduan: “EL VAIXELL ROMÀ BOU FERRER, UN JACIMENT EXTRAORDINARI” Sala d’Actes “JERONI JACINT D’ESPINOSA AL MUSEU DEL PALAU COMTAL” Sala de la Torre de les Monges del Palau Comtal. “200 DE DOCENTS. DOS SEGLES DE DOCÈNCIA FRANCISCANA A COCENTAINA” Torre Sud Oest “VICENT DE PAUL AGULLÓ. AGULLÓ DE COCENTAINA” Sala de les Finestres “ANTONIO GADES, EL VENT DEL POBLE” Sala de la Biga del Palau Comtal. “500 ANYS” Capella de Sant Antoni. “VI MOSTRA ESPAI DE SENTIMENTS” Sala d’Armes del Palau Comtal. “ESPAI SAMBORI” Sala Infantil de l’antiga biblioteca del Palau Comtal “XIV RUTA D’ART LOCAL” “VI EDICIÓ PINTANT LA FIRA” Carrer dels Sants Metges “XXXIII EXPOSICIÓ DE BONSAI” Patronat del Cor de Jesús “ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L’ASSUMPCIÓ DE SANTA MARIA” Plaça del Cardenal Ferris. Ubicació: Pati d’Armes del Palau Comtal Hora: 20:30 hores

26 D’OCTUBRE. CONCERT DE FIRA DE TOTS SANTS A CÀRREC DE LA UNIÓ MUSICAL CONTESTANA La banda dirigida per Ferran Sanchis Gandia interpretarà diverses peces amb l’Orquestra de Pols i Plectre La Paloma. Ubicació: Auditori Mestre Josep Pérez Vilaplana

Hora: 18:30 hores 28 i 29 D’OCTUBRE. “DIES DELS XIQUETS I LES XIQUETES” L’Associació de Firaires de l’Alcoià i El Comtat, amb el seu president Miguel Vayà al capdavant, oferiran als més menuts i les més menudes la possibilitat de gaudir de totes les atraccions a preus populars (1,50 €) durant aquestes dues jornades a partir de les 17:00 hores. Ubicació: Recinte Firal Hora: 17:00 hores

Recinte FiraL

30 D’OCTUBRE. “DIA DELS XIQUETS I DE LES XIQUETES TEA” L’Associació de Firaires de l’Alcoià i El Comtat, posa en marxa una jornada sense soroll en tot el recinte firal amb l’objectiu de facilitar la diversió als xiquets i xiquetes amb trastorn de l’espectre autista (TEA), els quals gaudiran de preus populars (1,50€). Ubicació: Recinte Firal Hora: 17:00 hores

1 DE NOVEMBRE. “DIA DE TOTS SANTS” 09:00 h. ESMORZAR TRADICIONAL DE FIRA Amb la col·laboració de l’Associació de Mestresses de Casa de Cocentaina i l’actuació amb balls tradicionals a càrrec del Grup de Danses de Cocentaina, es servirà el tradicional esmorzar popular amb pa, embotit, aigua-sal i begudes típiques de Cocentaina. Un ambient únic per a rememorar els inicis de la Fira de Tots Sants al Pla de la Font. Ubicació: Pla de la Font

EL ALMORZAR DE FIRA
EL ALMORZAR DE FIRA

10:00 h. INAUGURACIÓ OFICIAL EL MINISTRO EN FUNCIONES PEDRO DUQUE INAUGURARÁ LA FIRA DE TOTS SANTS 2019 Després de la recepció oficial de les autoritats assistents a l’Ajuntament de Cocentaina, es procedirà a inaugurar oficialment la 673 edició a la Plaça del Pla, amb la lectura del privilegi reial per part del pregoner, el contestà Miguel Soler Margarit; al mateix temps, la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet interpretarà l’himne oficial DOLÇA FIRA. Ubicació: Plaça del Pla

12:00 h. XV TROFEU DE RASPALL FIRA DE TOTS SANTS 2019 TROFEU FTS 2019 Xavier (Cocentaina) i Guillem (Castelló de la Ribera) VS Ricard (Castelló de la Ribera) i David (Cocentaina) Ubicació: Carrer de Cervantes, “Carrer de Fora” 17:00 h. EXHIBICIÓ DE MUNTADA I DOMA Exhibició de muntada i doma a càrrec de “Siete cuadras” dirigides per Nico Cascant i el contestà “Victor Burra”. Ubicació: Fira Cavallar (Av. Xàtiva / Pla de la Font

2 DE NOVEMBRE. “DIA DE LES ÀNIMES” Enguany, el dia de festa local estarà ple d’actuacions contínues als diferents punts del Mercat Medieval, Soc Àrab i Porrat Valencià. A més de comptar també amb les variades actuacions musicals de ball, màgia i humor del Concurs “SOL A SOL” a la Plaça de Mossèn Raduan

12:00 h. TIR I ARROSSEGAMENT Exhibició de tir i arrossegament de la Comunitat Valenciana, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cocentaina i la Federació Valenciana de Tir i Arrossegament. Ubicació: Fira Cavallar (Av. Xàtiva / Pla de la Font)

17:00 h. EXHIBICIÓ DE MUNTADA I DOMA La família contestana “Rovira” amb la col·laboració de l’Escola d’Equitació “La Plana” de Muro d’Alcoi, “La Canaleta”, “Hípica Finca Els Barranquets” i “Hípica José Fajardo El Manchego” ens faran gaudir d’una magnífica mostra amb diversos espectacles eqüestres. Ubicació: Fira Cavallar (Av. Xàtiva / Pla de la Font)

DIUMENGE 3 DE NOVEMBRE 10:00 h. L’ALMÀSSERA DE COCENTAINA PROGRAMACIÓ OFICIAL FTS 2019 FESTA D’ INTERÈS TURÍSTIC INTERNACIONAL En la pròpia almàssera de la Cooperativa, situada al carrer de Muro del Pol. Ind. L’Alcúdia, es realitzaran diverses visites guiades a les instal·lacions de la Cooperativa. La visita inclou un tast dels nostres olis. Ubicació: Cooperativa Agrícola Catòlica Coop. V. (País Valencià, 60) Hora: Eixides 09:45, 10:45, 11:45 (microbús gratuït)

12:00 h. EXHIBICIÓ DE MUNTADA I DOMA L’Escola d’equitació Peluca, un any més, farà mostra d’una varietat d’espectacles de gran tècnica i qualitat. Ubicació: Fira Cavallar (Av, Xàtiva / Pla de la Font)

12:00 h. VIII PARTIDA DE RASPALL TRADICIONAL Es recrea una partida tradicional amb la indumentària dels nostres avantpassats. Ubicació: Carrer de Cervantes, “Carrer de Fora” 21:00 h. CLOENDA DE LA 673 EDICIÓ “COCENTAINA UN POBLE, UNA HISTÒRIA, UNA FESTA” Producció audiovisual, amb realitat virtual i projeccions en tres dimensions, que conta la història de Cocentaina. Espectacle audiovisual de gran format coproduït per AMB PRODUCCIONES i la FAM CIA TEATRE. Amb aquest espectacle de cloenda es tancarà la 673 edició de la Fira de Cocentaina. Ubicació: “PALAU A ESCENA” (Plaça del Pla)

4 DE NOVEMBRE. “DIA DELS XIQUETS I DE LES XIQUETES” L’Associació de Firaires de l’Alcoià i El Comtat, amb el seu president Miguel Vayà al capdavant, ofereix una jornada més a preus populars (1,50€), perquè els més menuts i les més menudes puguen acomiadar-se amb diversió de la Fira fins al 2020. Ubicació: Recinte Firal Hora: 17:00 hores

DISSABTE 9 DE NOVEMBRE XXXIX CERTAMEN CORAL FIRA DE TOTS SANTS (CCFTS) Els cors seleccionats que participaran en la fase final són els següents: CORAL JOVE DEL CONSERVATORI DE SANT CUGAT (BARCELONA) CORO DIATESSARON DE MOLINA DE SEGURA (MÚRCIA) GRUPO VOCAL “AMITIÉ” DE LANGREO (ASTÚRIES)

DISSABTE 9 DE NOVEMBRE XXXIX CERTAMEN CORAL FIRA DE TOTS SANTS

ERMITA DEL BUEN PASTOR

La Ermita del Buen Pastor se halla en la parte más antigua del casco urbano de Llíria, junto a su muralla y frente a una plazoleta que se forma entre las calles de la Virgen y Torre la Reina.Historia y Conservación

Al igual que su denominación -pues se la conoce indistintamente como ermita, capilla, iglesia, oratorio u hospital- su origen es discutido pero su venerable antigüedad no es puesta en duda, remontándose al siglo XIII cuando era o formaba parte de un establecimiento hospitalario. Sin embargo, el edificio ha sufrido desde entonces importantes reformas y modificaciones aunque aún conserva alguno de sus elementos originales. Su aspecto general actual se corresponde con una profunda intervención realizada en el siglo XVIII, cuando se le otorgó la categoría de iglesia.

  • Ermita del Buen Pastor
  • TECHADO DE MADERA
  • un extenso mural del siglo XV
  • un extenso mural del siglo XV

l infante don Martín, señor de la villa, instauró en ella en el año 1401 la Cofradía de Jesuchrist, que posteriormente, en fecha y por motivos no determinados, pasó a llamarse del Buen Pastor y de ahí el nombre del templo. Actualmente es propiedad municipal y aunque sus pinturas -su patrimonio más valioso- fueron restauradas en 2005, algunos de sus elementos exteriores e interiores necesitan diversos tipos de intervención.Descripción

Es un edificio de planta rectangular con cubierta de tejas a doble vertiente. La fachada es sobria, despejada y blanqueada, con una ventana o nicho rectangular vacío o cegado y una amplia espadaña barroca sin campana que se alza sobre la cornisa. El acceso se efectúa por puerta de madera adintelada flanqueada por sendas lápidas en una de las cuales se lee Església del Bon Pastor- Hospital Medieval – Segle XIII, y en la otra se alude a las Festividades de la Santísima Sangre. En el lateral exento se abren bajo el alero dos ventanos a modo de tragaluz, y al interior aún puede distinguirse vestigios de un antiguo acceso por ese lateral que fue tapiado, probablemente al redimensionarse el edificio.

TECHADO DE MADERA
La techumbre es a doble vertiente con envigado de madera soportado por arcos apuntados que arrancan de ménsulas

El interior consta de una sola nave que originalmente era de al menos el doble del tamaño actual, prolongándose en el espacio que ahora ocupa la plazoleta previa. La techumbre es a doble vertiente con envigado de madera soportado por arcos apuntados que arrancan de ménsulas. Aunque sus paramentos están blanqueados ocultando posiblemente la existencia de anterior decoración pictórica, en la pared del testero de conserva, a modo de retablo, una de las más valiosas y antiguas muestras de la pintura al fresco de nuestras tierras: un extenso mural del siglo XV en estilo gótico representando la Crucifixión -en la parte superior- y la Anunciación a María en la parte inferior, separadas ambas escenas por un grueso trazo de color rojo. De autor anónimo, aunque muy retocadas y repintadas se mantienen en buen estado y siguen siendo una de las joyas artísticas de la ciudad.

macasesa

PARC DE SAN VICENTE DE LLIRIA

El parque de San Vicente es una de las joyas naturales no solo del término municipal de Llíria, sino de toda la provincia de Valencia. Se trata de un auténtico pulmón verde, con una fuente de agua natural, que nutre el pueblo y que es uno de los lugares preferidos de la ciudadanía edetana.

Se encuentra situado a escasamente tres kilómetros del casco urbano y se puede acceder de dos maneras: bien a pie o en bicicleta, por una senda que empieza al final de la calle Pla de l’Arc; o bien con vehículos motorizados por la carretera CV-25.

El entorno es ideal para pasar un día de ocio al aire libre, puesto que cuenta con varias zonas de picnic; o para la práctica deportiva, con zonas de juegos para la infancia y un espacio de gimnasia para las personas de la tercera edad. 

El paraje es rico en especies botánicas, entre las cuales destacan los centenarios algarrobos y olivos, pinos, cipreses, olmos, chopos y sauces; y, también, animales, como las ardillas y palomas, y la fauna acuática, conformada por peces y patos de diferentes tipologías.

El agua es el elemento principal del parque, puesto que emana de una serie de “ullals”, situados en el suelo del lago. Desde allí parte la acequia Mayor que históricamente ha proveído de agua al pueblo y a la huerta vieja de Llíria.

El parque dedica su nombre a San Vicente Ferrer, que como cuenta la tradición hizo rebrotar el agua, el 30 de agosto del 1410, después de una larga sequía, al pronunciar las palabras: “crecerá y menguará, pero para beber nunca faltará”. En el paraje se encuentra una ermita erigida en el siglo XVIII en honor a SANT VICENTE

macasesa: