“arrop i tallaetes”,

Hui me’n vaig uns quilòmetres al nord d’Alacant per a arribar a Benigànim, més concretament a La Vall d´Albaida. Aprendrem com es fa el tradicional Arrop i tallaetes valenciano. L’arrop o abrigue és unes postres fet a base de most concentrat i reduït fins a formar una melmelada. La consistència és pareguda a la del sirope perquè vos feu una idea. L’arrop i tallaetes o abrigue i talla’t és clàssic de tots els pobles de la regió, però també ha arribat fins a Múrcia on l’abrigue és també una tradició familiar. De fet en el Baix Segura alacantina també és molt tradicional. Allí un venedor ambulant amb una burra passava pels pobles oferint el dolç com ho faria un cotxe de gelats. El seu sabor és molt peculiar, és un dolç àcid. Hui en dia en l’alta cuina de disseny es tornen bojos inventant combinacions de sabors exòtiques i noves al paladar, l’arrop i tallaetes podria encaixar en esta nova generació

https://youtu.be/cpA6UHU4I7Q

LA FIRA 2018 ESTE ANY BIC

YA FA OLORETA A FIRA 2018

COCENTAINA

La Fira de Cocentaina ja és BIC

El Consell ha atorgat aquesta distinció abans de la 672 edició

LA  FIRA ja és BIC!!
2 anys de duríssim treball que ara s’han convertit en una grandíssima alegria i en l’orgull de tot el poble: som la 1a Fira BIC de tota la Comunitat Valenciana!!
Enhorabona a tots els socarrats i socarraes: SOM LA FIRA DE LES FIRES!!
Estic satisfeta, orgullosa de ser contestana i molt agraïda perquè açò és històric. Amb aquest treball garantim la protecció de la Fira i la seva preservació

http://www.firadecocentaina.org/es/programa-oficial-2018

privilegi-fira-cocentaina

‘Jo, Pere Quart, per la gràcia de Déu rei d’Aragó,
ordene que a Cocentaina sense interrupció
una fira es faça de quinze jorns de duració
i siga per Sant Miquel aquesta celebració.
I perquè la Fira es devinga una de les millors,
no podrà interrompre’s si no és per força major.
Tot aquell que siga bé venedor o bé comprador
vaja i torne a la Fira sota la meua protecció.
A ningú no podran detenir ni tancar a la presó,
llevat dels que siguen lladres, assaltants o traïdors,
també si són sodomites o són falsificadors
ordene que per a aquesta gent no hi haja perdó.
A més, mane i ordene a tots els meus capitans
que facen guardar i guarden aquesta ordre reial
i ho signe a València davant les autoritats
en 1346 un dotze del mes de maig.’

 

FIRA CAVALLAR

FIRA CAVALLAR

 

 

Hui tercer dia de fira 

 

http://www.firadecocentaina.org/es/

Els 136.000 metres de superficie comercial oferixen múltiples alternatives comercials, culturals i gastronòmiques als milers de visitants que acudeixen a la cita anual i ineludible amb la Fira de Tots Sants. 750 expositors conformen l’oferta que copa tot l’espai d’exposició.

 

Cada novembre es confirma l’èxit de la introducció, durant els anys 90, del soc àrab, el mercat medieval i la jueria. Estan ubicats en el nucli antic, la qual cosa concedeix un aire d’autenticitat que esdevé en un dels èxits del certamen contestà.

 

LA JUDERÍA

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

 

 

 

macasesa:

PRESENTACIÒ DEL CARTELL DE FESTES I PRESENTACIÒ DE CÀRRECS 2018

El pati d’armes del Palau Comtal va acollir

amb les intervencions del President de la Junta de Festes, Hipòlit Borràs i Martínez, i seguirà després amb el descobriment del cartell anunciador dels festejos que aquest any ha creat l’artista contestà Pau Sellés i Alòs.

CARTELL ANUNCIADOR DE FESTES 2018

CARTELL ANUNCIADOR DE FESTES 2018

els Càrrecs Festers d’aquest any, unes responsabilitats que assumeixen Rafael Agulló Insa com a Abanderat Moro de la Filà Muladís, Francisco Barrachina Cantó, l’abanderat cristià de la filà Maseros, Santiago Prats Castelló, que serà capità moro de la filà Kabilenyos iMiguel Blasco Peidró, el capità cristià de la filà Cavallers de Llúria.

els Càrrecs Festers d'enguany, una

els Càrrecs Festers d’enguany,2018

 

Ahir 20 de Julio en el Pati d’Armes del Palau Comtal la Presentació de la Revista de Festes 2018. L’acte estarà conduït per Anna Cortés i Morant

a Pólit Vidal Torregrosa  per la magnífica imatge que il·lustra la portada de la Revista

 Enhorabona a Pòlit Vidal Torregrosa per la magnífica imatge que il·lustra la portada de la Revista

Enhorabona a Pòlit Vidal Torregrosa per la magnífica imatge que il·lustra la portada de la Revista

 

 

macasesa: fotos junta de f

UN ANY MES ELS NANOS AL RAVAL

Captura

Hui és imprescindible passejar pels carrers del barri del Raval de Cocentaina. Cada racó, placeta o carrer té nous habitants, encara que siga per un dia.

On de segur no faltarà la xocolata, els xurros i els dolços.

Són els Nanos, uns perots de cartró molt divertits que porten un missatge en to humorístic o reivindicatiu En guany  mos afet un dia solexat molt bonic per tots i totes

asi vos deixe un video de Rafa Grau

 

macasesa

Per el Cor de Mariola i Cova La Sarsa

Per el Cor de Mariola i Cova La Sarsa

En esta ruta visitaren en del Naixements claus en lès tudi de la Prehistòria de la Comunitat Valenciana:

la Cova de la Sarsa.La ruta recorre part de la serra de Mariola, decl rada Parc Natural . i Veurem tambè una ermita, un arbre monumental i la font del Teular

 

la cova de la Sarsa ha donat materials corresponents no només al Neolític, també a l’Edat del Bronze i algunes troballes ens informen d’un ús esporàdic en temps ibèrics, romans i fins i tot islàmics,,,,,,, al mes que ve més.

ya es ten dins

CARRASCA MILENARIA

CARRASCA MILENARIA

LA FONT DEL TEULAR

LA FONT DEL TEULAR

 

 

Fotos : de Bernardo reig i rafa grau

 

 

macasesa

“MIRAT AL CEL”

Avui parlem del revers més apassionant de les assegurances i les asseguradores. Ens referim a les plaques i emblemes que decoren les façanes de Cocentaina

fer una passejada pel centre del Raval i algun que altre barri limítrof. Tocarà alçar la mirada i tornar al coll com si miréssim al cel atès que el que busquem es troba elevat. Posem, doncs, els ulls sobre la primeres cases del raval

i ascuadriñen  seus murs, com si busquéssim un tresor entre finestretes, miradors i baranes de forja. Quan diem edificis clàssics,

volem dir solera, sense importar que siguin cases senyorials, construccions més monumentals o habitatges més modestes.

sense importar que siguin cases senyorials, construccions més monumentals o habitatges més modestes.

El passejant més observador s’haurà adonat que nombroses façanes

de l’estat de les plaques- la inscripció següent: «Sos. Mos. Sn. Sn.». Fa uns anys ja desglossem els dimes, diretes i, inclús, llegendes urbanes que havia generat, molt subreptíciament, esta llegenda. Després d’una breu i informal enquesta, descobrim que hi havia els que pensaven que les inicials S’i M -les més grans i llegibles des del carrer, recordem que els rètols s’ubiquen a uns deu metres a l’altura del sòl- volien dir «Su Majestad», donant a entendre que un rei o reina,con ISABEL II

“destacaven la corona i l’au”

Cocentaina - Palau Comtal - Sala de la Xemeneia - Escudo

Cocentaina – Palau Comtal –

  • Sala de la ‘Xemeneia’:

De planta quadrangular com la precedent, però de menors dimensions, està presidida per una xemeneia de marbre, en l’interior de la qual destaca una placa de ferro amb una decoració en relleu que representa l’escut imperial de Carles V i una inscripció en què es llig l’any 1565. La figuració consisteix en una àguila bicèfala i, al centre dels dos caps, la corona imperial; els peus es troben flanquejats per la columna d’Hèrcules.

 

plaquetas de aseguradoras que Algunes d’elles tenen, clar, els dies comptats: les successives reformes i restauracions no solen prestar importància a estes icones que, paradoxalment, ha resistit més de 100 anys fidelment adherits als frontispicis.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

macasesa

TEATRE

Este  mes  pasat de febrer a Cocentaina es va presentar

XVIII MOSTRA DE TEATRE AMATEUR VILLA DE COCENTAINA

escritorio-001

 

En les obres TELO TEATRE.jpg

“En guany la mostra de teatre va finalitzar amb una obra de Federico Gràcia Lorca

BODES DE SANG

Una obra de drama i passió podem que es va basar en un fet real, arreplegat per la premsa de l’època. El crim de Níjar, com va ser conegut el succés, va ocórrer el 23 de juliol de 1928 en el poble de Níjar (Almeria) . Casimiro Pé- rez Pi i Francisca Canal Morales contraurien matrimoni eixe mateix dia. No obstant això unes hores abans de la cerimònia Francisca fuig amb Francisco Montes, l’home a qui verdaderament amava, que a més era el seu cosí. No obstant això en la seua fugida, de bon matí i a lloms d’un cavall, són sorpresos per un germà de Casimiro, el nóvio, cridat José Pérez Pi. José per a llavar l’honor de la família mata de quatre tirs”

Asi vos deixe unes cuantes fotos del obra

vull donar la meva enhorabona A TELO TEATRE i Tot @ s i també  donar-gràcies per d’Deixar-ho Publicar

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

 

 

macasesa: fotos de Eduardo Perez I Molina

CAMI A PEU

     MOLI SERELLES I EL RIU SERPIS

En el molí Serelles on treballe jo

hi ha una taula de xiques de válgame Dios.

Totes són molt lletges i es pensen molt ser

no guanyen pa polvos ni pa colorets.

Ju[gu]en molt en Pep, i Pep no fa faena

li amaguen la gorra davall de la cistella.

Allà baixa l’amo, tot són bonegons

ahí teniu a Pep tocant-se els collons

                                                                                      Cançó popular

 

 

macasesa

LA FIRA 2016

 COM RECORDEM TOTS ELS ANYS A L’HORA D’ARA SE CELEBRA A COCENTAINA LA FIRA DE TOTS ELS SANTS ENGUANY AMBEL EL CARTELL OFICIAL DE LA 670 EDICIÒ DE LA FIRA DE TOTS SANTS  UN OBRA DE JUAN DIEGO IGELMO14517632_1175451352502991_2417608882665531104_n.jpg
Text del Privilegi de la Fira de 1346:

‘Jo, Pere Quart, per la gràcia de Déu rei d’Aragó,
ordene que a Cocentaina sense interrupció
una fira es faça de quinze jorns de duració
i siga per Sant Miquel aquesta celebració.

I perquè la Fira esdevinga una de les millors,
no podrà interrompre’s si no és per força major.
Tot aquell que siga bé venedor o bé comprador
vaja i torne a la Fira sota la meua protecció.
A ningú no podran detenir ni tancar a la presó,
llevat dels que siguen lladres, assaltants o traïdors,
també si són sodomites o són falsificadors
ordene que per a aquesta gent no hi haja perdó.
A més, mane i ordene a tots els meus capitans
que facen guardar i guarden aquesta ordre reial
i ho signe a València davant les autoritats
en 1346 un dotze del mes de maig.’

privilegi.jpg

Sábado 29 de octubre: inauguración de la Fira de Tots Sants

Domingo 30 de octubre: primer día de Fira

Lunes 31 de octubre: segundo día de Fira

Martes 1 de noviembre: día de Tots Sants

http://www.nuestrasfiestas.com/alicante/fiestas-en-cocentaina/fira-de-tots-sants-en-cocentaina/

macasesa:

 

LA ENTRADA DE COCENTAINA 2016

Més de 3.000 persones a les Entrades de Cocentaina

Les Entrades de moros i cristians de Cocentaina ja estan en marxa després de la arrancà que ha tingut lloc minuts abans de les vuit del vespre a la part alta del Passeig del Comtat.

El desfilada l’encapçala la Filà Almogàvers, amb el seu capità Alexis Agulló Borrell al capdavant, i a aquesta formació li seguiran gentils, Cavallers de Llúria, Contestans, Contrabandistes i la seva abanderat Álvaro Reig Torró, Cavalleria Ministerial, Maseros i Creuats. Sobre les deu del nit està previst que s’iniciï la marxa el bàndol moro amb la Filà Mudèjars i el seu capità, Francisco Soriano. Després d’ells desfilaran la Guàrdia Jalifiana amb una esquadra especial amb motiu del seu 75 aniversari, kabileños, Berbers – Borts, Plana, muladís, Manta Roja i Bequeteros. Aquests últims tancaran l’entrada amb el càrrec de banderer moro que recau en el jove David Javaloyes Palací.desfilaran la Guàrdia Jalifiana amb una esquadra especial amb motiu del seu 75 aniversari, kabileños, Berbers – Borts, Plana, muladís, Manta Roja i Bequeteros. Aquests últims tancaran l’entrada amb el càrrec de banderer moro que recau en el jove David Javaloyes Palací.

 

 

l’Himne de Festes

La interpretació de l’Himne de Festes, dirigit pel compositor murero José Rafael Pascual Vilaplana, ha marcat en la vesprada d’este divendres 12 d’agost l’inici oficial dels moros i cristians de Cocentaina en honor a Sant Hipòlit Màrtir. L’acte ha començat passades les set de la vesprada amb la desfilada de les bandes de música que acompanyen a les setze filaes fins a la Plaça del Pla, on davant dels murs del Palau Comtal han confluït tots els músics. Allí les formacions de les quatre filaes de càrrec d’enguany: Unió Musical d´Adzeneta d´Albaida (Almogàvers) , Societat Instrumental Primitiva de Palomar (Contrabandistes) , S.I.M de Benigànim (Mudèjars) i C.I.U.M de Genovés (Bequeteros) junt amb la Unió Musical Conteatana han pres la cèntrica plaça a l’espera de fer sonar les notes del Visca la Festa.”

Després d’este tret d’eixida la festa a Cocentaina seguix amb la Nit de l´Olla i el sopar de la típica olleta contestana en les seus de les respectives filaes, mentres que passades les deu i mitja de la nit començaran les últimes ‘Voltetes’ del cicle fester en la part alta del Passeig del Comtat.”

OLLETA

 

cocentaina-arranca-1

 

Macasesa:

EL BALCONET

ELS PAISSATGES QUE TENIM  ALVOLTAN PER  COCENTAINA I ELS QUE ESTAN MES A PROPET DE CASA CON ES LA COVA DEL BALCONET I LA COVA DELS COLOMS

G

LA COVA  EL BALCONET

G1 (1)

G1 (2)

DE DINS

 

16

Escribir una leyenda

5313

1

con no el nostre castell

142566287

 macasesa: Fotos de Bernardo i Rafa

MONASTERIO VIRGEN DEL MILAGRO

LA TIA MARIU BESANDO A LA MARETA

LA TIA MARIU BESANDO A LA MARETA

MONASTERIO VIRGEN DEL MILAGRO

El edificio estásit. en el centro de lapobl., y ocupa uno de los ángulos del palacio señorial, como ya se dijo, por cesión que después del año 1520 les hizo el entonces conde de aquella v., D. DiegoBenavides, reservándose por ello el patronato. La iglesia es muy reducida pues tiene unos 100 palmos escasos delong. y 34 delat.; pero es una de las mas lindas de su clase y contiene grandiosos cuadros al óleo, dePabloJuliani, que han llamado la atención de todos losviagerosintelijentes, especialmente del famoso D. VicenteLopez: junto al altar mayor, obra del famoso napolitanoAntonioAliprandi, se halla el sepulcro de D. Diego Benavides, individuo de la familia señorial, cuya losa, formada de variedad de jaspes y mármoles embutidos que describen varios dibujos por el rededor, de mucho gusto, y en la inferior la inscripción ó epitafio». (1)

MONASTERIO VIRGEN DEL MILAGRO

El convento ocupa el ala norte del Palacio Condal y forma una unidad edificada con el mismo, aunque tiene acceso propio por una puerta con arco de medio punto abierta en una de las torres. La muralla cierra por el este el recinto. El interior no puede visitarse. Hay un patio y un huerto, alrededor de los cuales se desarrollan las estancias de las monjas de clausura. Al exterior, las fachadas del convento son muros ciegos. Tampoco la fachada de la iglesia tiene portadas ni ornamentación, pero es muy interesante el interior barroco, centrado por la tabla de la Virgen del Milagro, patrona de Cocentaina, icono italo-bizantino que lloró lágrimas verdaderas en 1520. El templo tiene planta rectangular de una sola nave con bóveda de cañón con lunetos. En la mitad de la nave se abren dos capillas laterales. A los pies está el coro, cerrado con una reja a través de la cual las monjas asisten a los oficios. El presbiterio es profundo, con un interesante transparente con cupulino que ilumina el altar mayor. La nave se ilumina lateralmente por ventanas con lunetos. Destacan el zócalo de azulejos del siglo XVII, los frescos del presbiterio de J. Ribelles (1777-1779), con cenefas doradas, mármoles y elementos decorativos, y los ocho lienzos de gran formato del napolitano P. Mattei donados en 1697, alusivos a la Virgen del Milagro y a las vidas de Santa Clara y San Francisco. El camarín de la Virgen y el retablo, con decoración barroca, es obra de A. Aliprandi (1704-1705), otro artista italiano que trabajó en los Santos Juanes de Valencia. Destacan los grandes ángeles de bulto, dorados, sobre cornisas, y el escudo de los condes de Cocentaina sobre el altar. (2)

La iglesia se rodea por las edificaciones conventuales excepto en la fachada sur que da a la plaza que está orientada a mediodía. Dicha fachada corresponde al lateral de la epístola, en ella se abre la portada de la iglesia en arco de medio punto. Sobre un primer cuerpo, los contrafuertes que sostienen la cubierta de la nave se hacen externos. A la izquierda, se alza el campanario de planta cuadrada y cubierta piramidal, hueco de campanas en arco de medio punto.

mide 25 por 9 metros (15,40 si se incluyen las capillas), es de nave única y las capillas se sitúan entre los contrafuertes. A los pies tiene un coro alto, sobre arco carpanel, con gran ventana enrejada de clausura abierta a la iglesia. La nave tiene tres tramos que se señalan por pilastras que se corresponden con los contrafuertes. Debía tener cuatro capillas a cada lado, pero algunas están ocupadas: entrada principal al templo, sacristía, coro bajo y comulgatorio y alguna otra dependencia conventual. Las pilastras, con capiteles corintios, sostienen un entablamento corrido que sirve de base a la bóveda. El pavimento es de mármol blanco y un zócalo de azulejos con motivos florales rodea toda la iglesia.

El presbiterio es más estrecho que la nave; en el lienzo de cabecera, a cierta altura, está el camarín que alberga el cuadro de la Virgen del Milagro; sobre el cual, un óculo al que se sobrepone la imagen tradicional del Espíritu Santo, una paloma entre rayos y recibe por detrás la luz de la cúpula del camarín creando un efecto óptico teatral.

Relicario cristal antiguo Virgen del Milagro. Cocentaina, siglo XIX. escapulario, Mare Deu

Relicario cristal antiguo Virgen del Milagro. Cocentaina, siglo XIX. escapulario, Mare Deu

SU FIESTAS PATRONALES SON : 19  DE  ABRIL según como caiga en el calendario

virgen del milagro la mareta de cocentaina

el otoño comenzaba a mostrar sus colores

Esta ha sido la nevada de los contrastes. De la manga corta hemos pasado al abrigo y las botas de nieve sin que hayamos podido dar a las chaquetas de entretiempo una oportunidad para salir del armario.

Cuando el otoño comenzaba a mostrar sus colores,el temporal ha  cubierto cocentaina con una blanca capa de nieve en una de las nevadas más tempraneras que recordemos.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

subida al paraje de santa barbara

Hacía tiempo que no cuajaba como lo ha hecho este sábado 16 de noviembre en el casco urbano. Las nevadas se habían quedado en los últimos años en las montañas. Por sorpresa, y acostumbrados como estamos a que hasta entrado diciembre, enero o febrero el frío no traiga paisajes blancos, son muchos los que no daban crédito y han tenido que mirar dos veces al abrir las persianas.  todo blanco .Salvo ramas de árboles rotas un día de nieve hasta la puerta de casa

a comprar buñuelos con churos

a comprar buñuelos con churros

 

Lo mejor, los paisajes. Tejados blancos, juegos de nieve y sonrisas colectivas. En la naturaleza, sinfonía de color. Los árboles ya muestran los tonos del otoño, en toda su gama de rojos y amarillos, que conjugados con el blanco general han configurado vistas que muchos jamás habíamos visto. el dicho dice año de nieves año de bienes

HISTORIETES DE COCENTAINA

coses curioses que te COCENTAINA
PRIMERA PART

Le Chasteau de Madril’ o el Palau de Cocentaina
En Joanjo Albinyana defensa que l’anomenat ‘Chasteau de Madrid’ reprodueix en realitat el Palau comtal de Cocentaina i no pas l’Alcázar real de Madrid, el precedent del Palacio Real.

Un bon dia l’investigador Jordi Bilbeny em mostrà un dibuix on apareixia Le chateau de Madril i em demanava si coneixia algun palau per terres valencianes, perquè ell pensava que la seua localització s’hauria de trobar ben a prop, degut a unes recerques que portava endavant. Tan bon punt el vaig veure, no vaig tenir cap dubte que es tractava del Palau de Cocentaina. La gran semblança de les seues torres és el primer que crida l’atenció.
Però analitzem el dibuix des de diversos punts de vista, per veure si podem aportar alguns elements més, a part dels visuals, i determinar si es tracta del Palau de Cocentaina
Las dos torres principales se parecen de lo más en el caso valenciano.
Pero analizamos el dibujo desde varios puntos de vista, para ver si podemos aportar algunos elementos más, aparte de los visuales, y determinar si se trata del Palacio de Cocentaina

PRIMERA FOTO;Le Chasteau de Madrid’, dibujo de 1534 de Jan Cornelisz Vermeyen (Metropolitan Museum of Art, Nueva York).
SEGONA FOTO PLAU DE COCENTAINA

COSES CURIOSES QUE TE COCENTAINA
SEGONA PART
Los historiadores identifican este dibujo como el Alcázar real de Madrid, futuro Palacio Real.

Si analizamos la ubicación del Chateau de Madriles, vemos que de ninguna manera puede tratarse de Madrid, por las montañas de atrás, que no existen en la capital castellana. En cambio, si se tratara de Cocentaina, tendríamos en la parte de atrás la Sierra de Mariola. Al ser tan diferente Le chateau del actual Palacio Real, argumentan que este sufrió un incendio, por lo que el fuego lo devoró. Después, el rehicieron entero, quedando, así, muy lejano del dibujo original de Cornelisz. Pero afortunadamente disponemos a nuestro alcance de otros dibujos del alcázar del siglo XVI, es decir, de antes del incendio de 1734. Y cuando los comparamos, seguimos comprobando que no tiene ningún parecido. Dibujo del Alcázar de Antoon Van Den Wijgaerde de 1562.
Un último apunte nos aportará un dato clave para la comparación. En un artículo de Begoña Alonso Ruiz, de la Universidad de Cantabria titulado “El Alcázar de Madrid: del castillo Trastámara al palacio de los Austrias (Ss. XV-1543)” , se nos habla del dibujo de Cornelisz Vermeyen [1] :

Un detalle importante para la identificación del chateau con el Palau de Cocentaina es la existencia en el antiguo alcázar de tres torres cuadradas, como se comenta en el párrafo anterior de Begoña Alonso. Como es posible que el Alcázar Real de Madrid, residencia del monarcas de la casa de Trastámara, tuviera un castillo-palacio de tres torres?

Estamos ante un dibujo de Jan Corenlisz Vermeyen, pintor de cámara de Carlos I, que está pintando la supuesta residencia de Carlos I. Con tres torres?

Una conversación informal con Elisa Domenech, técnica de Patrimonio Cultural y Museos del Ayuntamiento de Cocentaina me da un dato clave para ubicar definitivamente el dibujo:

“El Palacio de Cocentaina dispone de” tres torres “porque cuando el conde lo construyó pertenecía a la clase nobiliaria y el rey no daba permiso a la construcción de una cuarta torre a nadie que no perteneciera a la clase aristocrática”.

Observe la foto de Rafa Jover Avila, de 1910, del Palacio de Cocentaina con las tres torres, como dicen que tenía el palacio que pintó Cornelisz:

Por último, observamos ahora la siguiente foto de Google orientada al norte y mirad a la izquierda, hacia el oeste.

En el cas de Madrid no hi ha edificis significatius que puguem identificar.

En canvi, al darrere del Palau de Cocentaina tenim el convent de Sant Francesc, que podria identificar-se en el dibuix.

Ampliació de l’edifici de l’esquerra del dibuix del ‘chateau de Madril’ comparat amb el convent de Sant Francesc de Cocentaina al peu de la Serra Mariola.

Inclús, podem arribar a veure actualment dues petites edificacions per damunt del convent igual que en la foto.

Resumint:

Un chateau de Madril dibuixat en 1534 pel pintor de cambra de Carles I.
Una similitud visual amb el Palau de Cocentaina.
Terreny muntanyós al darrere del chateau que no hi ha en el cas de Madrid i en canvi sí en el cas valencià, amb la Serra de Mariola.
Un edifici al darrere del Palau (és a dir; al sud), que el pintor situa a l’esquerra i que identifiquem com el convent de Sant Francesc.
I especialment tres torres nobiliàries que fan del tot impossible que sigui la residència de cap monarca, i en canvi podria ser-ho del comte de Cocentaina.
Per tots els elements mostrats ens inclinem a identificar el Chateau de Madrid com el Palau de Cocentaina, amb la qual cosa, pel fet d’haver estat pintat pel pintor de cambra de Carles I, a més a més, podríem estar parlant de la possibilitat de la presència de Carles I en el Palau Comtal al voltant de 1534.

En el present article hem tractat de deixar constància per escrit d’aquesta identificació per si pot esdevenir d’interès per a altres investigadors en futures recerques sobre la història de Cocentaina.

Xàtiva, 13 de julio de 2019 
Juan José Albinyana y Gil

UN ANY MES DE LA MARETA 2019

La pluja no impedeix l’homenatge de

Cocentaina a la seua Mareta

 

CARTELL DE LA SEÑORA
PEPA VAÑO VALLS

 
La climatología ha obligat a dur la Mare de Déu baix pali

La pluja no és motiu suficient per a que els socarrats de vots o no
acompanyen a la patrona la mare de deu del Miracle en la celebración del
seu dia.Així ha sigut en un dia gris  que tots els del seu poble i foraster  amb
vengut a veure la mareta  per quidrar MARETA MARETA 
Amb la sùplica que aqueste any asegu el moment clau de la celebración protagonitzat per RUBÈN CERVERA
davan de la Iglesia de Santa Maria després la ofrena de flors




Cocentaina iniciará en mayo el Año Santo

de la Mare de Déu del Miracle

La conmemoración de esta efeméride arrancará el próximo 5 de mayo con la apertura del Año Santo concedido por la Santa Sede a Cocentaina.

Cocentaina está a punto de iniciar la conmemoración del V Centenario del milagro de la Mare de Déu, ocurrido según la historia local, el 19 de abril de 1520 mientras el sacerdote Mossén Onofre Satorre celebraba la Santa Misa en la Capilla de San Antonio Abad del Palau Comtal.

de macasesa : fotos de un amic

 

MAGDALENAS

Magdalenas, receta muy sencilla para hacer con l@s niñ@s.
3 huevos
1/4 azúcar
1/4 leche
1/4 aceite de girasol
400 gr harina
1 cucharadita de levadura Royal
ralladura de un limón

Se mezcla todo muy bien menos la harina y la levadura, que se añade poco a poco y sin que queden grumos. Se ponen en los moldes llenos hasta la mitad más o menos, añadir azúcar por encima, horno caliente a 180° y en 10/12 minutos ya están listas!!

 

macasesa

EL POBLE DELS RELLONGES

Otos és un xicotet poble de la Vall d’Albaida situat a l’ombria de la serra del Benicadell que compta amb una peculiaritat de gran interès turístic: nombrosos rellotges de sol distribuïts arreu del poble que conformen una mena de museu-ruta turística a l’aire lliure.

La ruta dels rellotges de sol nasqué al 2005 sota el nom Otos, el poble dels rellotges de sol i des de llavors no ha parat de créixer. El projecte consisteix en una ruta turística-cultural de rellotges de sol indubtable qualitat artística, de dissenys i característiques diferents.

    • El pase de diapositivas requiere JavaScript.

LA PURÍSIMA TOTS ELS ANYS DIA 8 ES CELEBRA LA CORRIOLA

UN ANY MES LA CORRIOLA

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

hui, eixa és la tradició, menjar corriola i voltejar campana, perquè la santa ens guarde a tots de les tronades…

nía una cansoneta que la iaia  Consuelo i iaio Pep cantaven quan estaven batre`s en la era

“Santa Bàrbara va pel camp,
buscant l’Esperit Sant.
L’Esperit Sant no pot vindre
i tres núvols veu vindre.
Uno de foc.
Uno de pedra.
Uno que rellampega.
Santa Bàrbara bendita
lliura’ns del llamp i la centella”

Setmana modernista d’Alcoi

Exposiciones, rutas guiadas y la indumentaria de época en los comercios marcan la primera jornada

Esta primera edición de la Feria Modernista ha estado dedicada al arquitecto Vicente Pascual Pastor (1865- 1941), bisabuelo de Enrique Villar Era un reconocimiento pendiente que tenía la ciudad con este gran arquitecto, ya que, nos deja edificios emblemáticos como la casa del Pavo, la casa d’Escaló, el Monte Piedad o las fábricas de Carbonell y Ferrándiz

estado dedicada al arquitecto Vicente Pascual

LA CASA DEL PAVO
estado dedicada al arquitecto Vicente Pascual

La segunda edición del evento cosecha más participación y más visitantes de diversos puntos de la provincia – Las vestimentas y los atuendos de la época también han superado las cifras de 2017

FIRA MODERNISTA DE ALCO

FIRA MODERNISTA DE ALCOY

Aquesta setmana hem estat a Alcoi Ciutat Modernista

Perquè a Alcoi (Alacant),

Va tenir un dels seus focus principals al nostre país. Ara, en una ruta plena d’història, recorrem els llocs més destacats de l’influx d’aquesta corrent.

A la ciutat alacantina el Modernisme va arribar gràcies a la seva important desenvolupament industrial i el seu vincle sociocultural amb l’alta burgesia. Aquesta època de grans canvis socials va deixar en aquella urbe un llegat que avui constitueix un patrimoni artístic singular inclòs en la Ruta Europea del Modernisme.

El Modernisme és un moviment artístic de finals del segle XIX i principis del XX, principalment arquitectònic i decoratiu

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

 

macasesa:  fotos de un amic

CORRE FOC 2018

Quan el foc es converteix en MÚSICA, CULTURA, TRADICIÓ I ESPECTACLE.

Biografía10881629_361586234012763_4323853511410509458_n
Dimonis Rafolins surt a l’Alqueria d’Asnar l’any 1990 de la ma d’un grup de músics amics i amants del foc que decideixen formar una colla de diables per gaudir del foc i fomentar la tradició del correfocs per tot el País Valencià. Al setembre d’aquest mateix any, coincidint amb les festes patronals del municipi, els Dimonis Rafolins s’estrenen com correfocs.
En Agost de 1991 realitzem el primer correfocs fora del nostre poble, a Beniarrés, però es l’any 1992 quan finalment es consolidem com a colla, actuant a pobles com Benimarfull, Beniarrés, la Nucia, Altea la Vella, l’Alfàs del Pi, Altea, Benirredrà i l’Alqueria.
Fins a l’actualitat han estat molts pobles on hem actuat i gaudit amb la gent: Alcoi, Cocentaina, Muro, Ontinyent, Alfafara, La Canyada, Alcosser, Gaianes, Beniarrés, L’Orxa, Benimarfull, Planes, Benilloba, Millena, Gorga, Balones, Tollos, Castell de Castells, Quatretondeta, Alcoleja, Benasau, Ares del Bosc, Benimantell, Callosa t’Ensarrià, La Nucia, Xàbia, Altea, Benidorm, Alfàs del Pi, Parcent, Xalo, Beniarbeig, Gata de Gorgos, Ibi, Castalla, Villena, Xixona, Sant Joan, Elx, Ràfol de Salem, Benirredrà, L’Eliana …. i algun poble mes que segur que ens deixem.
Com a actuacions destacades cal esmentar la realitzada l’any 2003 a Santa Maria da Feira (Portugal) per clausurar el Festival imaginarius de Teatre al carrer. Va ser tota una experiència per al grup poder clausurar un festival internacional representant a l’Estat Espanyol.
A banda dels correfocs, els Dimonis Rafolins també hem composat diferents espectacles piromusicals, entre els que destaquen el realitzat en 2008 a l’Alqueria amb l’obra de dolçaina i tabal l’Akelarre, en Juny del 2010 a Cocentaina per a la presentació del disc Somnis de Romu Agullo i en Setembre del 2012 a l’Alqueria amb l’obra musical de Tabals i Saragüells.
També hem representat diferents actuacions teatrals que combinen la dansa amb els efectes piromusicals. L’any 2011, junt amb l’escola de Ballet de l’Alqueria d’Asnar, presentàrem L’Espectacle Mitològic, un espectacle on l’espectador es trasllada a l’època dels deus grecs al ritme de la musica, la dansa i els efectes pirotècnics; realitzant actuacions a les localitats de Tollos, Benimassot, Benasau i l’Alqueria. Al novembre del 2012 estrenàrem per a la clausura de la Fira de Cocentaina un nou espectacle anomenat L’Auca de Foc.
A pesar de tot aquest camí recorregut, Dimonis Rafolins tenim la mateixa il•lusió, o inclús mes, que el primer dia, i volem que junt amb nosaltres ens ajudeu a continuar aquesta aventura. Salut, cultura, tradició i foc!!!

 

macasesa