TEATRE

Este  mes  pasat de febrer a Cocentaina es va presentar

XVIII MOSTRA DE TEATRE AMATEUR VILLA DE COCENTAINA

escritorio-001

 

En les obres TELO TEATRE.jpg

“En guany la mostra de teatre va finalitzar amb una obra de Federico Gràcia Lorca

BODES DE SANG

Una obra de drama i passió podem que es va basar en un fet real, arreplegat per la premsa de l’època. El crim de Níjar, com va ser conegut el succés, va ocórrer el 23 de juliol de 1928 en el poble de Níjar (Almeria) . Casimiro Pé- rez Pi i Francisca Canal Morales contraurien matrimoni eixe mateix dia. No obstant això unes hores abans de la cerimònia Francisca fuig amb Francisco Montes, l’home a qui verdaderament amava, que a més era el seu cosí. No obstant això en la seua fugida, de bon matí i a lloms d’un cavall, són sorpresos per un germà de Casimiro, el nóvio, cridat José Pérez Pi. José per a llavar l’honor de la família mata de quatre tirs”

Asi vos deixe unes cuantes fotos del obra

vull donar la meva enhorabona A TELO TEATRE i Tot @ s i també  donar-gràcies per d’Deixar-ho Publicar

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

 

 

macasesa: fotos de Eduardo Perez I Molina

CAMI A PEU

     MOLI SERELLES I EL RIU SERPIS

En el molí Serelles on treballe jo

hi ha una taula de xiques de válgame Dios.

Totes són molt lletges i es pensen molt ser

no guanyen pa polvos ni pa colorets.

Ju[gu]en molt en Pep, i Pep no fa faena

li amaguen la gorra davall de la cistella.

Allà baixa l’amo, tot són bonegons

ahí teniu a Pep tocant-se els collons

                                                                                      Cançó popular

 

 

macasesa

LA FIRA 2016

 COM RECORDEM TOTS ELS ANYS A L’HORA D’ARA SE CELEBRA A COCENTAINA LA FIRA DE TOTS ELS SANTS ENGUANY AMBEL EL CARTELL OFICIAL DE LA 670 EDICIÒ DE LA FIRA DE TOTS SANTS  UN OBRA DE JUAN DIEGO IGELMO14517632_1175451352502991_2417608882665531104_n.jpg
Text del Privilegi de la Fira de 1346:

‘Jo, Pere Quart, per la gràcia de Déu rei d’Aragó,
ordene que a Cocentaina sense interrupció
una fira es faça de quinze jorns de duració
i siga per Sant Miquel aquesta celebració.

I perquè la Fira esdevinga una de les millors,
no podrà interrompre’s si no és per força major.
Tot aquell que siga bé venedor o bé comprador
vaja i torne a la Fira sota la meua protecció.
A ningú no podran detenir ni tancar a la presó,
llevat dels que siguen lladres, assaltants o traïdors,
també si són sodomites o són falsificadors
ordene que per a aquesta gent no hi haja perdó.
A més, mane i ordene a tots els meus capitans
que facen guardar i guarden aquesta ordre reial
i ho signe a València davant les autoritats
en 1346 un dotze del mes de maig.’

privilegi.jpg

Sábado 29 de octubre: inauguración de la Fira de Tots Sants

Domingo 30 de octubre: primer día de Fira

Lunes 31 de octubre: segundo día de Fira

Martes 1 de noviembre: día de Tots Sants

http://www.nuestrasfiestas.com/alicante/fiestas-en-cocentaina/fira-de-tots-sants-en-cocentaina/

macasesa:

 

LA ENTRADA DE COCENTAINA 2016

Més de 3.000 persones a les Entrades de Cocentaina

Les Entrades de moros i cristians de Cocentaina ja estan en marxa després de la arrancà que ha tingut lloc minuts abans de les vuit del vespre a la part alta del Passeig del Comtat.

El desfilada l’encapçala la Filà Almogàvers, amb el seu capità Alexis Agulló Borrell al capdavant, i a aquesta formació li seguiran gentils, Cavallers de Llúria, Contestans, Contrabandistes i la seva abanderat Álvaro Reig Torró, Cavalleria Ministerial, Maseros i Creuats. Sobre les deu del nit està previst que s’iniciï la marxa el bàndol moro amb la Filà Mudèjars i el seu capità, Francisco Soriano. Després d’ells desfilaran la Guàrdia Jalifiana amb una esquadra especial amb motiu del seu 75 aniversari, kabileños, Berbers – Borts, Plana, muladís, Manta Roja i Bequeteros. Aquests últims tancaran l’entrada amb el càrrec de banderer moro que recau en el jove David Javaloyes Palací.desfilaran la Guàrdia Jalifiana amb una esquadra especial amb motiu del seu 75 aniversari, kabileños, Berbers – Borts, Plana, muladís, Manta Roja i Bequeteros. Aquests últims tancaran l’entrada amb el càrrec de banderer moro que recau en el jove David Javaloyes Palací.

 

 

l’Himne de Festes

La interpretació de l’Himne de Festes, dirigit pel compositor murero José Rafael Pascual Vilaplana, ha marcat en la vesprada d’este divendres 12 d’agost l’inici oficial dels moros i cristians de Cocentaina en honor a Sant Hipòlit Màrtir. L’acte ha començat passades les set de la vesprada amb la desfilada de les bandes de música que acompanyen a les setze filaes fins a la Plaça del Pla, on davant dels murs del Palau Comtal han confluït tots els músics. Allí les formacions de les quatre filaes de càrrec d’enguany: Unió Musical d´Adzeneta d´Albaida (Almogàvers) , Societat Instrumental Primitiva de Palomar (Contrabandistes) , S.I.M de Benigànim (Mudèjars) i C.I.U.M de Genovés (Bequeteros) junt amb la Unió Musical Conteatana han pres la cèntrica plaça a l’espera de fer sonar les notes del Visca la Festa.”

Després d’este tret d’eixida la festa a Cocentaina seguix amb la Nit de l´Olla i el sopar de la típica olleta contestana en les seus de les respectives filaes, mentres que passades les deu i mitja de la nit començaran les últimes ‘Voltetes’ del cicle fester en la part alta del Passeig del Comtat.”

OLLETA

 

cocentaina-arranca-1

 

Macasesa:

EL BALCONET

ELS PAISSATGES QUE TENIM  ALVOLTAN PER  COCENTAINA I ELS QUE ESTAN MES A PROPET DE CASA CON ES LA COVA DEL BALCONET I LA COVA DELS COLOMS

G

LA COVA  EL BALCONET

G1 (1)

G1 (2)

DE DINS

 

16

Escribir una leyenda

5313

1

con no el nostre castell

142566287

 macasesa: Fotos de Bernardo i Rafa

MONASTERIO VIRGEN DEL MILAGRO

LA TIA MARIU BESANDO A LA MARETA

LA TIA MARIU BESANDO A LA MARETA

MONASTERIO VIRGEN DEL MILAGRO

El edificio estásit. en el centro de lapobl., y ocupa uno de los ángulos del palacio señorial, como ya se dijo, por cesión que después del año 1520 les hizo el entonces conde de aquella v., D. DiegoBenavides, reservándose por ello el patronato. La iglesia es muy reducida pues tiene unos 100 palmos escasos delong. y 34 delat.; pero es una de las mas lindas de su clase y contiene grandiosos cuadros al óleo, dePabloJuliani, que han llamado la atención de todos losviagerosintelijentes, especialmente del famoso D. VicenteLopez: junto al altar mayor, obra del famoso napolitanoAntonioAliprandi, se halla el sepulcro de D. Diego Benavides, individuo de la familia señorial, cuya losa, formada de variedad de jaspes y mármoles embutidos que describen varios dibujos por el rededor, de mucho gusto, y en la inferior la inscripción ó epitafio». (1)

MONASTERIO VIRGEN DEL MILAGRO

El convento ocupa el ala norte del Palacio Condal y forma una unidad edificada con el mismo, aunque tiene acceso propio por una puerta con arco de medio punto abierta en una de las torres. La muralla cierra por el este el recinto. El interior no puede visitarse. Hay un patio y un huerto, alrededor de los cuales se desarrollan las estancias de las monjas de clausura. Al exterior, las fachadas del convento son muros ciegos. Tampoco la fachada de la iglesia tiene portadas ni ornamentación, pero es muy interesante el interior barroco, centrado por la tabla de la Virgen del Milagro, patrona de Cocentaina, icono italo-bizantino que lloró lágrimas verdaderas en 1520. El templo tiene planta rectangular de una sola nave con bóveda de cañón con lunetos. En la mitad de la nave se abren dos capillas laterales. A los pies está el coro, cerrado con una reja a través de la cual las monjas asisten a los oficios. El presbiterio es profundo, con un interesante transparente con cupulino que ilumina el altar mayor. La nave se ilumina lateralmente por ventanas con lunetos. Destacan el zócalo de azulejos del siglo XVII, los frescos del presbiterio de J. Ribelles (1777-1779), con cenefas doradas, mármoles y elementos decorativos, y los ocho lienzos de gran formato del napolitano P. Mattei donados en 1697, alusivos a la Virgen del Milagro y a las vidas de Santa Clara y San Francisco. El camarín de la Virgen y el retablo, con decoración barroca, es obra de A. Aliprandi (1704-1705), otro artista italiano que trabajó en los Santos Juanes de Valencia. Destacan los grandes ángeles de bulto, dorados, sobre cornisas, y el escudo de los condes de Cocentaina sobre el altar. (2)

La iglesia se rodea por las edificaciones conventuales excepto en la fachada sur que da a la plaza que está orientada a mediodía. Dicha fachada corresponde al lateral de la epístola, en ella se abre la portada de la iglesia en arco de medio punto. Sobre un primer cuerpo, los contrafuertes que sostienen la cubierta de la nave se hacen externos. A la izquierda, se alza el campanario de planta cuadrada y cubierta piramidal, hueco de campanas en arco de medio punto.

mide 25 por 9 metros (15,40 si se incluyen las capillas), es de nave única y las capillas se sitúan entre los contrafuertes. A los pies tiene un coro alto, sobre arco carpanel, con gran ventana enrejada de clausura abierta a la iglesia. La nave tiene tres tramos que se señalan por pilastras que se corresponden con los contrafuertes. Debía tener cuatro capillas a cada lado, pero algunas están ocupadas: entrada principal al templo, sacristía, coro bajo y comulgatorio y alguna otra dependencia conventual. Las pilastras, con capiteles corintios, sostienen un entablamento corrido que sirve de base a la bóveda. El pavimento es de mármol blanco y un zócalo de azulejos con motivos florales rodea toda la iglesia.

El presbiterio es más estrecho que la nave; en el lienzo de cabecera, a cierta altura, está el camarín que alberga el cuadro de la Virgen del Milagro; sobre el cual, un óculo al que se sobrepone la imagen tradicional del Espíritu Santo, una paloma entre rayos y recibe por detrás la luz de la cúpula del camarín creando un efecto óptico teatral.

Relicario cristal antiguo Virgen del Milagro. Cocentaina, siglo XIX. escapulario, Mare Deu

Relicario cristal antiguo Virgen del Milagro. Cocentaina, siglo XIX. escapulario, Mare Deu

SU FIESTAS PATRONALES SON : 19  DE  ABRIL según como caiga en el calendario

virgen del milagro la mareta de cocentaina

el otoño comenzaba a mostrar sus colores

Esta ha sido la nevada de los contrastes. De la manga corta hemos pasado al abrigo y las botas de nieve sin que hayamos podido dar a las chaquetas de entretiempo una oportunidad para salir del armario.

Cuando el otoño comenzaba a mostrar sus colores,el temporal ha  cubierto cocentaina con una blanca capa de nieve en una de las nevadas más tempraneras que recordemos.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

subida al paraje de santa barbara

Hacía tiempo que no cuajaba como lo ha hecho este sábado 16 de noviembre en el casco urbano. Las nevadas se habían quedado en los últimos años en las montañas. Por sorpresa, y acostumbrados como estamos a que hasta entrado diciembre, enero o febrero el frío no traiga paisajes blancos, son muchos los que no daban crédito y han tenido que mirar dos veces al abrir las persianas.  todo blanco .Salvo ramas de árboles rotas un día de nieve hasta la puerta de casa

a comprar buñuelos con churos

a comprar buñuelos con churros

 

Lo mejor, los paisajes. Tejados blancos, juegos de nieve y sonrisas colectivas. En la naturaleza, sinfonía de color. Los árboles ya muestran los tonos del otoño, en toda su gama de rojos y amarillos, que conjugados con el blanco general han configurado vistas que muchos jamás habíamos visto. el dicho dice año de nieves año de bienes

ELS POTAL DE BERNARDO REIG

               ELS POTAL  DE BERNARDO REIG

 

DEDICAT AL MEU AMIC  BERNARDO

 

 

 

macasesa:

 

NOVES FLORS LLUEIXEN AL CAMP

NOVES FLORS LLUEIXEN AL CAMP

Herba de la pulmonia (Anagallis foemina)
Planta herbàcia de la família de les Primuláceas estafadors Tiges quadrats ramificats i molt, fulles sèssils (sense pecíol), oposades, ovat-lanceolades i flors amb peduncle, calze de 5 sèpals, corol de 5 pètals blaus, estams pilosos i anteres grogues. Creix en herbassars i vores de camins. Floreix a la primavera, estiu i tardor.

anagallis foemina 1

Volutaria (volutaria tubuliflora)

Planta herbàcia de la família de les asteràcies Tiges erectes estafadors ramificades, fulles alternes segmentades amb vora dentada, amb involucre Diverses files de bràctees i Flors flosculosas de color de porpra. Creix en vores de camins i Camps de la regió mediterrània. Floreix durant gran part de l’any.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Dent de lleó (officinale Taraxacu Prim)
Planta herbàcia perenne amb fulles en roseta molt dividides en lòbuls triangulars de vora dentada. Les tiges florals ACABEN A Una inflorescència groga i desprenen al tallar-los, ONU lletós Líquid. Floreix des de gener de Fins als finals d’estiu en prats i terrenys erms. ÉS medicinal i comestible

DSC05906.JPG

NANOS AL RAVAL 2017

17426338_174590803055942_1347005427684019743_n

21 dies després del Dimecres de Cendra, i com marca la tradició,

Cocentaina ha despertat hui amb més habitants del que és normal.

Tradicional. Divertida. Són alguns dels adjectius que defineixen la Festa dels Nanos que Cocentaina celebrarà el dimecres 22 de març. 2017

Durant tot el dia, aquest barri de Cocentaina pren un color diferent, un esperit crític i un ambient que només es pot descriure si es visiten els seus carrers vigilats pels ulls d’aquests simpàtics Nanos.

Alguns de talls dels Nanos 

anells, arracades puseras

 

Aquests perots, fets dedrap i Carton pels veïns socarrats, han inundat el barri del Raval de la localitat contestana. Junt a ells, una crítica dirigida a polítics, comportaments incívics de les persones o a la societat en general.

 

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

 

macasesa

VOLTETA DE DIMECRES

dimecres una volteta plena de sorpreses
en vist un esquirol

dsc05867

ESQUIROL

dsc05868dsc05869

dsc05872

EL CASTELL

dsc05882-002

EL MAL PASSET

dsc05889

ANGILAGA

HÀBITAT: Arbust present en condicions de maresía, ja que és molt sensible a la continentalitat. Forma part dels matollars de romaní i timó litorals i sublitorals. És un gran piròfit, aconsegueix l’òptim en zones repetidament incendiades. NOM VULGAR EN CASTELLÀ: Aulaga, aliaga NOM VULGAR EN VALENCIÀ: Gatosa, argilaga, angilaga verda

dsc05861

LA LLEGENDA DE LES MARGARIDES

Fa molts any En Un Camp llunyà, Vivia unanena Pares amb seus. Tenia els cabells molt llarg de color de groc i era de pell blanca Do Com la neu.
Bella estava enamorada d’un noi, el qual sigui el seu pare no volia. Per Aquest motiu m s’escapa per anar-se’n molt lluny amb el noi Que Estimava.
Quan els seus  Pares es Van donar Compte Van sortir 1 buscar-la, Però en solitari van trobar prop de la casa seu coll i Al Costat d’una flor Pètals blancs molt bonica.
Després de Diversos Dies, en no Aparèixer la seva filla, es Van donar Compte Que pel mal de Haver Deixat seva Casa s’habia Convertit en exa Flor Que van cridar Margarita. La van preservar i van sembrar tot un camp.
A partir d’Exe dia Cada Vegada Que Arriba la primavera es Recorda A aquesta bella noia.

dsc05863

NAZARENO

Muscari neglectum

Planta de pequeño tamaño, de hasta 0,3 m de altura. Hojas tendidas sobre el suelo muy estrechas, de 0,5 a 3 mm de ancho, lineares o algo lanceoladas, de sección semicilíndrica y con un estrecho surco, en número de 3 a 6, de hasta 40 cm de longitud. Escapos o tallos florales de 10 a 30 cm a veces de base rojiza. Raíz bulbosa a menudo con túnicas negruzcas, normalmente con muchos vástagos o bulbillos laterales pequeños. Inflorescencia densa y ovalada de 3 a 4 cm de largo y con 10 a 15 flores hermafroditas , de 4 a 5 mm de largo cada una, de color azul oscuro que contrasta con el suave color blanco de los dientes de la corola; las estériles azul pálidas, erectas y cortamente pedunculadas. Fruto en cápsula trilocular.

 

 

macasesa

NEU A COCENTAINA 18 GENER

img-20170126-wa0010

NEU A COCENTAINA

bernar-10

EL CASTELL NEVAT

img-20170126-wa0001

LLAVADOR DE FRAGA

dsc01617

VISTA DE COCENTAINA

img-20170126-wa0009

PARQUE D` PAQUITO CHOCOLATERO

m-1

Neu al castell pica espart  i fes cordell

bernar-9

FONT DEL CAVALL

 

Blanca-neu es va anar al mar.
‘Es Hi haurà fos ja!

Blanca-neu, flor del nord,
se’n va anar al mar del Migdia,
per banyar el seu Cos.
‘Es Hi haurà fos va!

Blanca-neu, blanca-i-freda,
Per que et vas anar a la mar
Per El teu cos banyar?

‘Et deus haver fos ja!

RAFAEL ALBERTI

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Fotos de Rafa Grau  Bernardo Reig  I  Edu

 

macasesa:

L`HOME DE LES ORELLES

Aquesta llegenda era coneguda en diverses parts de la Comunitat Valenciana: ”

A Cocentaina es  coneix l’home de les orelles pareix una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava el transcurs de l’any. El personatge habitaria en l` hostal o  en puestos con el pla la Fon15781159_398699473802432_1707414904272537822_n

 

 

Segons el folklorista Joan Amades,   en Cataluña es coneix L’home dels nassos  la base d’un arbre L’arbre dels nassos, en català, l’arbre dels nassos- que segons Amades seria l’origen d’este mite. es revist de fulls de dotze arbres diferents, de quatre colors. Este personatge està, segons el parer d’Amades, podria estar inspirat el Janus, déu romà de les dos cara.1 Tradicionalment, els adults solen explicar als xiquets que l’últim dia de l’any ix l’home dels nassos i ells solen imaginar un personatge estrafolari amb 365 nassos en la cara, sense pensar que el 31 de desembre ja només li queda una. Per a completar la broma, se solia dir que acabat de se li havia vist hostatjar-se en l’hostal o en el pal la font passar per algun carrer pròxim, amb la intenció que corregueren”

a veure si podien trobar-lo. També hi havia qui deia veure-ho reflectit en les canaletes de l’aigua i així li ho indicaven als petits. Actualment, en algunes ciutats o pobles s’organitza una cercavila amb un capgròs representant l’home dels nassos.

Als pobles més petits, es deia que apareixia a l’església per beure la pica d’aigua beneïda.

PREGO

Crida de l’Home dels Nassos

També enguany
com cada any
passat novembre,
caigut desembre,
m’ha dit algú
que el trenta-u,
punt de migdia,
quan és el dia
últim de l’any,
un home estrany
potser vindrà
o passarà:
és un nassut,
reconegut,
que té tants nassos,
llargs i grandassos,
com dies de l’any.
Amb gran afany,
aneu xiquets,
petits, grandets,
tots a la plaça,
hui, per si passa.
L’home dels nassos,
que els té a cabassos.
Potser t’espantes
perquè en té tants
que dies l’any.
No t’ho creuries,
nassos com dies,
resten en l’any.
No és cap engany.
Un homenet
que du barret,
abric, maleta,
l’esquena dreta,
bastó en mà.
No passarà,
o potser sí,
m’han dit a mi.
No cal dir més.
Au, xiquet, vés,
baixa al carrer
tu el primer.
Feu corregudes
per avingudes,
places, cantons,
estacions
de trens, de bus,
públic confús,
bars, carrerons,
solars, racons.

Fugint, passant,
en un trencant
d’algun carrer
veuràs potser
si sou capaços
l’home dels nassos.
El trobareu,
l’enxampareu,
l’home els nassos,
si sou audaços.

 

macasesa

 

PASSEJANT PER LA FIRA DE TOTS SANT2016

Un añy mes amb passejat per la Fira de Tots Sant de Cocentaina 2016

Ja la sentiu, veritat? L’oloreta a Fira plena els carrers de Cocentaina de sensacions i esperit firer.Casetes, banderoles i decoracions anuncien l’arribada de la Fira de fires!

La Fira és tradició! L’esmorzar de Fira al Pla de la Font amb bona música i millor gent! Benvinguts i benvingudes a la Fira de Tots Sants.

amenisan en l`esmorzar Pep Gimeno “Botifarra”

La musica en el pla

Un recort de la Fira de les Fires de Tots Sant de Cocentaina

Fins al Añy que ve

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Fotos de EDUARDO, I Macasesa

Macasesa