CAMI A PEU

     MOLI SERELLES I EL RIU SERPIS

En el molí Serelles on treballe jo

hi ha una taula de xiques de válgame Dios.

Totes són molt lletges i es pensen molt ser

no guanyen pa polvos ni pa colorets.

Ju[gu]en molt en Pep, i Pep no fa faena

li amaguen la gorra davall de la cistella.

Allà baixa l’amo, tot són bonegons

ahí teniu a Pep tocant-se els collons

                                                                                      Cançó popular

 

 

macasesa

LA FIRA 2016

 COM RECORDEM TOTS ELS ANYS A L’HORA D’ARA SE CELEBRA A COCENTAINA LA FIRA DE TOTS ELS SANTS ENGUANY AMBEL EL CARTELL OFICIAL DE LA 670 EDICIÒ DE LA FIRA DE TOTS SANTS  UN OBRA DE JUAN DIEGO IGELMO14517632_1175451352502991_2417608882665531104_n.jpg
Text del Privilegi de la Fira de 1346:

‘Jo, Pere Quart, per la gràcia de Déu rei d’Aragó,
ordene que a Cocentaina sense interrupció
una fira es faça de quinze jorns de duració
i siga per Sant Miquel aquesta celebració.

I perquè la Fira esdevinga una de les millors,
no podrà interrompre’s si no és per força major.
Tot aquell que siga bé venedor o bé comprador
vaja i torne a la Fira sota la meua protecció.
A ningú no podran detenir ni tancar a la presó,
llevat dels que siguen lladres, assaltants o traïdors,
també si són sodomites o són falsificadors
ordene que per a aquesta gent no hi haja perdó.
A més, mane i ordene a tots els meus capitans
que facen guardar i guarden aquesta ordre reial
i ho signe a València davant les autoritats
en 1346 un dotze del mes de maig.’

privilegi.jpg

Sábado 29 de octubre: inauguración de la Fira de Tots Sants

Domingo 30 de octubre: primer día de Fira

Lunes 31 de octubre: segundo día de Fira

Martes 1 de noviembre: día de Tots Sants

http://www.nuestrasfiestas.com/alicante/fiestas-en-cocentaina/fira-de-tots-sants-en-cocentaina/

macasesa:

 

LA ENTRADA DE COCENTAINA 2016

Més de 3.000 persones a les Entrades de Cocentaina

Les Entrades de moros i cristians de Cocentaina ja estan en marxa després de la arrancà que ha tingut lloc minuts abans de les vuit del vespre a la part alta del Passeig del Comtat.

El desfilada l’encapçala la Filà Almogàvers, amb el seu capità Alexis Agulló Borrell al capdavant, i a aquesta formació li seguiran gentils, Cavallers de Llúria, Contestans, Contrabandistes i la seva abanderat Álvaro Reig Torró, Cavalleria Ministerial, Maseros i Creuats. Sobre les deu del nit està previst que s’iniciï la marxa el bàndol moro amb la Filà Mudèjars i el seu capità, Francisco Soriano. Després d’ells desfilaran la Guàrdia Jalifiana amb una esquadra especial amb motiu del seu 75 aniversari, kabileños, Berbers – Borts, Plana, muladís, Manta Roja i Bequeteros. Aquests últims tancaran l’entrada amb el càrrec de banderer moro que recau en el jove David Javaloyes Palací.desfilaran la Guàrdia Jalifiana amb una esquadra especial amb motiu del seu 75 aniversari, kabileños, Berbers – Borts, Plana, muladís, Manta Roja i Bequeteros. Aquests últims tancaran l’entrada amb el càrrec de banderer moro que recau en el jove David Javaloyes Palací.

 

 

l’Himne de Festes

La interpretació de l’Himne de Festes, dirigit pel compositor murero José Rafael Pascual Vilaplana, ha marcat en la vesprada d’este divendres 12 d’agost l’inici oficial dels moros i cristians de Cocentaina en honor a Sant Hipòlit Màrtir. L’acte ha començat passades les set de la vesprada amb la desfilada de les bandes de música que acompanyen a les setze filaes fins a la Plaça del Pla, on davant dels murs del Palau Comtal han confluït tots els músics. Allí les formacions de les quatre filaes de càrrec d’enguany: Unió Musical d´Adzeneta d´Albaida (Almogàvers) , Societat Instrumental Primitiva de Palomar (Contrabandistes) , S.I.M de Benigànim (Mudèjars) i C.I.U.M de Genovés (Bequeteros) junt amb la Unió Musical Conteatana han pres la cèntrica plaça a l’espera de fer sonar les notes del Visca la Festa.”

Després d’este tret d’eixida la festa a Cocentaina seguix amb la Nit de l´Olla i el sopar de la típica olleta contestana en les seus de les respectives filaes, mentres que passades les deu i mitja de la nit començaran les últimes ‘Voltetes’ del cicle fester en la part alta del Passeig del Comtat.”

OLLETA

 

cocentaina-arranca-1

 

Macasesa:

EL BALCONET

ELS PAISSATGES QUE TENIM  ALVOLTAN PER  COCENTAINA I ELS QUE ESTAN MES A PROPET DE CASA CON ES LA COVA DEL BALCONET I LA COVA DELS COLOMS

G

LA COVA  EL BALCONET

G1 (1)

G1 (2)

DE DINS

 

16

Escribir una leyenda

5313

1

con no el nostre castell

142566287

 macasesa: Fotos de Bernardo i Rafa

emblemático castillo de cocentaina

el otoño comenzaba a mostrar sus colores

Esta ha sido la nevada de los contrastes. De la manga corta hemos pasado al abrigo y las botas de nieve sin que hayamos podido dar a las chaquetas de entretiempo una oportunidad para salir del armario.

Cuando el otoño comenzaba a mostrar sus colores,el temporal ha  cubierto cocentaina con una blanca capa de nieve en una de las nevadas más tempraneras que recordemos.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

subida al paraje de santa barbara

Hacía tiempo que no cuajaba como lo ha hecho este sábado 16 de noviembre en el casco urbano. Las nevadas se habían quedado en los últimos años en las montañas. Por sorpresa, y acostumbrados como estamos a que hasta entrado diciembre, enero o febrero el frío no traiga paisajes blancos, son muchos los que no daban crédito y han tenido que mirar dos veces al abrir las persianas.  todo blanco .Salvo ramas de árboles rotas un día de nieve hasta la puerta de casa

a comprar buñuelos con churos

a comprar buñuelos con churros

 

Lo mejor, los paisajes. Tejados blancos, juegos de nieve y sonrisas colectivas. En la naturaleza, sinfonía de color. Los árboles ya muestran los tonos del otoño, en toda su gama de rojos y amarillos, que conjugados con el blanco general han configurado vistas que muchos jamás habíamos visto. el dicho dice año de nieves año de bienes

VOLTETA DE DIMECRES

dimecres una volteta plena de sorpreses
en vist un esquirol

dsc05867

ESQUIROL

dsc05868dsc05869

dsc05872

EL CASTELL

dsc05882-002

EL MAL PASSET

dsc05889

ANGILAGA

HÀBITAT: Arbust present en condicions de maresía, ja que és molt sensible a la continentalitat. Forma part dels matollars de romaní i timó litorals i sublitorals. És un gran piròfit, aconsegueix l’òptim en zones repetidament incendiades. NOM VULGAR EN CASTELLÀ: Aulaga, aliaga NOM VULGAR EN VALENCIÀ: Gatosa, argilaga, angilaga verda

dsc05861

LA LLEGENDA DE LES MARGARIDES

Fa molts any En Un Camp llunyà, Vivia unanena Pares amb seus. Tenia els cabells molt llarg de color de groc i era de pell blanca Do Com la neu.
Bella estava enamorada d’un noi, el qual sigui el seu pare no volia. Per Aquest motiu m s’escapa per anar-se’n molt lluny amb el noi Que Estimava.
Quan els seus  Pares es Van donar Compte Van sortir 1 buscar-la, Però en solitari van trobar prop de la casa seu coll i Al Costat d’una flor Pètals blancs molt bonica.
Després de Diversos Dies, en no Aparèixer la seva filla, es Van donar Compte Que pel mal de Haver Deixat seva Casa s’habia Convertit en exa Flor Que van cridar Margarita. La van preservar i van sembrar tot un camp.
A partir d’Exe dia Cada Vegada Que Arriba la primavera es Recorda A aquesta bella noia.

dsc05863

NAZARENO

Muscari neglectum

Planta de pequeño tamaño, de hasta 0,3 m de altura. Hojas tendidas sobre el suelo muy estrechas, de 0,5 a 3 mm de ancho, lineares o algo lanceoladas, de sección semicilíndrica y con un estrecho surco, en número de 3 a 6, de hasta 40 cm de longitud. Escapos o tallos florales de 10 a 30 cm a veces de base rojiza. Raíz bulbosa a menudo con túnicas negruzcas, normalmente con muchos vástagos o bulbillos laterales pequeños. Inflorescencia densa y ovalada de 3 a 4 cm de largo y con 10 a 15 flores hermafroditas , de 4 a 5 mm de largo cada una, de color azul oscuro que contrasta con el suave color blanco de los dientes de la corola; las estériles azul pálidas, erectas y cortamente pedunculadas. Fruto en cápsula trilocular.

 

 

macasesa

NEU A COCENTAINA 18 GENER

img-20170126-wa0010

NEU A COCENTAINA

bernar-10

EL CASTELL NEVAT

img-20170126-wa0001

LLAVADOR DE FRAGA

dsc01617

VISTA DE COCENTAINA

img-20170126-wa0009

PARQUE D` PAQUITO CHOCOLATERO

m-1

Neu al castell pica espart  i fes cordell

bernar-9

FONT DEL CAVALL

 

Blanca-neu es va anar al mar.
‘Es Hi haurà fos ja!

Blanca-neu, flor del nord,
se’n va anar al mar del Migdia,
per banyar el seu Cos.
‘Es Hi haurà fos va!

Blanca-neu, blanca-i-freda,
Per que et vas anar a la mar
Per El teu cos banyar?

‘Et deus haver fos ja!

RAFAEL ALBERTI

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Fotos de Rafa Grau  Bernardo Reig  I  Edu

 

macasesa:

L`HOME DE LES ORELLES

Aquesta llegenda era coneguda en diverses parts de la Comunitat Valenciana: ”

A Cocentaina es  coneix l’home de les orelles pareix una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava el transcurs de l’any. El personatge habitaria en l` hostal o  en puestos con el pla la Fon15781159_398699473802432_1707414904272537822_n

 

 

Segons el folklorista Joan Amades,   en Cataluña es coneix L’home dels nassos  la base d’un arbre L’arbre dels nassos, en català, l’arbre dels nassos- que segons Amades seria l’origen d’este mite. es revist de fulls de dotze arbres diferents, de quatre colors. Este personatge està, segons el parer d’Amades, podria estar inspirat el Janus, déu romà de les dos cara.1 Tradicionalment, els adults solen explicar als xiquets que l’últim dia de l’any ix l’home dels nassos i ells solen imaginar un personatge estrafolari amb 365 nassos en la cara, sense pensar que el 31 de desembre ja només li queda una. Per a completar la broma, se solia dir que acabat de se li havia vist hostatjar-se en l’hostal o en el pal la font passar per algun carrer pròxim, amb la intenció que corregueren”

a veure si podien trobar-lo. També hi havia qui deia veure-ho reflectit en les canaletes de l’aigua i així li ho indicaven als petits. Actualment, en algunes ciutats o pobles s’organitza una cercavila amb un capgròs representant l’home dels nassos.

Als pobles més petits, es deia que apareixia a l’església per beure la pica d’aigua beneïda.

PREGO

Crida de l’Home dels Nassos

També enguany
com cada any
passat novembre,
caigut desembre,
m’ha dit algú
que el trenta-u,
punt de migdia,
quan és el dia
últim de l’any,
un home estrany
potser vindrà
o passarà:
és un nassut,
reconegut,
que té tants nassos,
llargs i grandassos,
com dies de l’any.
Amb gran afany,
aneu xiquets,
petits, grandets,
tots a la plaça,
hui, per si passa.
L’home dels nassos,
que els té a cabassos.
Potser t’espantes
perquè en té tants
que dies l’any.
No t’ho creuries,
nassos com dies,
resten en l’any.
No és cap engany.
Un homenet
que du barret,
abric, maleta,
l’esquena dreta,
bastó en mà.
No passarà,
o potser sí,
m’han dit a mi.
No cal dir més.
Au, xiquet, vés,
baixa al carrer
tu el primer.
Feu corregudes
per avingudes,
places, cantons,
estacions
de trens, de bus,
públic confús,
bars, carrerons,
solars, racons.

Fugint, passant,
en un trencant
d’algun carrer
veuràs potser
si sou capaços
l’home dels nassos.
El trobareu,
l’enxampareu,
l’home els nassos,
si sou audaços.

 

macasesa

 

PASSEJANT PER LA FIRA DE TOTS SANT2016

Un añy mes amb passejat per la Fira de Tots Sant de Cocentaina 2016

Ja la sentiu, veritat? L’oloreta a Fira plena els carrers de Cocentaina de sensacions i esperit firer.Casetes, banderoles i decoracions anuncien l’arribada de la Fira de fires!

La Fira és tradició! L’esmorzar de Fira al Pla de la Font amb bona música i millor gent! Benvinguts i benvingudes a la Fira de Tots Sants.

amenisan en l`esmorzar Pep Gimeno “Botifarra”

La musica en el pla

Un recort de la Fira de les Fires de Tots Sant de Cocentaina

Fins al Añy que ve

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Fotos de EDUARDO, I Macasesa

Macasesa

LA RUTA DELS CASTELLS DEL VINALOPÒ

viatge i volteta per la Ruta dels Castells del Vinalopó, Biar, Villena i Novelda

“vam gaudir de bona companyia model que vam aprendre i d’una mica de gastronomia

“Biar

és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Està situat en l’interior de laprovincia d’Alacant, en la comarca de l’Alt Vinalopó, a una altitud de 700 msnm.2 El seu terme municipal comprén una extensió de 98,17 icm i en 2015 comptava amb 3.657 habitants (INE) . Es té constància de poblament en la zona des d’època prehistórica,3 encara que el nucli actual va sorgir durant el període ndalusí. Amb la conquista cristiana va passar al Regne de València en virtut del tractat d’Almizra i va tindre un important paper fronterer en els conflictes amb el senyoriu de Villena i la resta de Castilla.2 A partir del segle XVI va començar un període de crisi econòmica i demogràfica que no es va superar fins mitjan del segle XVIII. Ja en el segle XX es comencen a instal·lar indústries, sobretot del sector tèxtil i del calçat i en l’actualitat l’economia està potenciada cap al turisme i el sector servicios.2 El municipi conserva un important conjunt històric, compue

Castillo de Biar:

Castillo de Biar:

“Villena

és un municipi i una ciutat espanyola de la Comunitat Valenciana. Situada en el nord-oest de la província d’Alacant, limita a l’oest amb castella-la Manxa i Múrcia i al nord amb la província de València. És cap de partit judicial i capital de la comarca de l’Alt Vinalopó. Se situa a una altitud de 504 msnm i el seu terme municipal comprén una extensió de 345,6 km2 (el que ho convertix en el 2.é més gran de la província) . Comptava amb 34 361 habitants en 2015 (INE) , sent el 11.é municipi més poblat d’Alacant i el 21.é de la Comunitat Valenciana.2 Es té constància de poblament en la zona des del Paleolític Medio.3 No obstant això, està discutit si la ciutat actual data d’època visigoda o és anterior, encara que amb total seguretat existia en el segle XI, durant la dominació musulmana.4 Després de la conquista cristiana,5 passa a serseñorío, principat, ducat i finalment marquesado,6 fins que el poble, encoratjat per losReyes Catòlics, es rebrebel·la contra el marqués. En 1525 Carles V li concedix el títol de ciutat”14485080_628305173996582_710660937811316861_n

CASTELL DE LA MOLA DE NOVELDA

del castell de Novelda. El dit monument és conegut per la zona en què es troba situat, La Mola, una plana en altura que és vorejada pel riu Vinalopó. Ens parla de la seua formació degut a les disputes que es donaven entre els regnes cristians i els musulmans, ja que a un costat i a l’altre del dit lloc, es trobaven els regnes diferents. La seua construcció per tant va ser dedicada a la defensa, per a delimitar el territori d’un regne i un altre, però pertanyent al regne musulmà. Ens realitza una total contextualització del castell dins de la història, per la qual cosa és capaç d’integrar per complet el monument en el seu territori, i ens definix a més quals són totes les seues parts junt amb l’ús que se’ls ha donat. S’ha de destacar la realització d’una anàlisi sobre la distinta remodelació que ha tingut el castell al llarg de la història,.

el-castillo-de-la-mola

Santuario Santa María Magdalena (Novelda)

El santuario de Santa María Magdalena se ubica en a localidad de Novelda, provincia de ALICANTE. Para llegar a él, tendremos que salir del pueblo aproximadamente tres kilómetros, dirección al castillo La Mola.

El edificio presenta forma de jarro con fachada principal y dos torres. El jarro simboliza el que María Magdalena llevó de bálsamo a Jesús. Para su construcción se han usado materiales varios como azulejos, guijarros, ladrillo o mampostería.

Su ingeniero, José Sala Sala, se inspiro el modernismo catalán para su construcción, y de hecho, hay gente que le encuentra un parecido a la Sagrada Familia de Gaudí.

 

 

Santuari

 

 

m

 

 

macasesa: fotos de mari

 

LA PANSA

“Un  viatge d’anada i tornar     Un día de festa en montichelvo  ”

 

“La ‘escaldà’ del raïm per a crear la passa és una pràctica tradicional que es remunta a l’Edat Mitjana. És un procés pel qual es convertix el raïm en passa d’una forma molt més ràpida que la simple dessecació al sol. El raïm se submergix no més de quatre segons en una caldera que conté una solució d’una mescla d’aigua, lleixiu i herbes. Açò provoca la ruptura de la pell del també conegut com ‘fruto dorado’, la qual cosa acelerea el procés d’assecat. La fruita és col·locada en un canyís perquè li pegue el sol fins a convertir-se en passa. La dessecació del raïm ja es feia de forma domèstica en els temps dels romans, encara que segurament van ser els àrabs els que la van introduir a la península ibèrica i els que la van difondre en occident. A partir de l’Edat Mitjana va començar a comercialitzar-se i a exportar-se des del port de Dénia en els segles XIX i XX, que és quan arriba al seu màxim apogeu.”

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

“Vall d’Albaida”    Continuant amb la ruta, a l’excursionista que travesse la resta de la Vall de l’Envernissa fins a la Vall d’Albaida. En esta comarca, famosa des d’antany per la producció de vins, misteles i la resta de productes vinícoles, en la franja oriental es va desenrotllar fins a la dècada de 1970 el cultiu de raïm moscatell per a la seua conversió en riques panses. És per això que al llarg de Benicolet, Rugat, Aielo, Llutxent, etc. el paisatge agrari està infestat d’estes singulars mostres d’arquitectura rural. En la partida de Sequers de Benicolet hi ha nombrosos riuraus, com el dels Climent, el de la Tia Virginia o el del Tio Lucas. En Montixelvo, a l’eixida del poble camí a Rugat, a la dreta està el Riurau dels Martinez. A Terrateig es poden veure exemples interessants de riuraus, com el Riurau de la Pinnada. Ja en la contornada de l’ermita on pareix va predicar Sant Vicent Ferrer, destaca el del Tio Constantino, en el qua

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Escaldar el raïm de moscatell per a transformar-lo en pansa

 

en la dècada de 1990 un grup de nostàlgics van rememorar esta activitat realitzant una ‘escaldà’. Molt prop està el Gran Riurau de l’Heretat de Linares, finca agrícola que acull un immens riurau que ha perdut la ‘estufa’ (cambra que accelerava l’assecat) que albergava en el seu interior. Amb el pas del temps i la desaparició de les vinyes, molts riuraus van desaparéixer per a guanyar uns metres per al cultiu de la taronja. Altres es reconvertien en casetes de ferramentes i molts en cases de camp. La galeria d’arcs traspassaria l’àmbit agrícolal”

 

19_pansa_web

6

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

macasesa:

 

MENTIRA DE COCENTAINA

BEGUDA TÍPICA DE COCENTAINA CUAN VE LA CALORETA

HUI PER CAFE LICOR I LA MENTIRA;
Es conta el meu pare que el cafe licor va ser descobrit entre els murs del palau per el sr. sancho uris, pero mes curiosa es la historia de la mentira, es diu que en la mitat del s.XX estava molt mal vist beure en la via publica i els socarrats van decidir en bar del Palau Comtal mesclar el cafe licor amb el tipic aguallimò negre per a disimular el marrò del café en el granizat, de ahí el nom de MENTIRA!!
Es que som els millors!!!! jejeje

mentireta_cocentaina_03

Mentira Socarrà (de Cocentaina): per la nit i per el dia de molta caloreta
1/2 de café licor i 1/2 d'”Aigua llimó negre”

Combinados

Aunque puede consumirse sola, esta bebida suele consumirse combinada con otras, siendo las más conocidas el burret o plis-play y la mentira. Algunas de estas pueden considerarse auténticas bombas de relojería, tanto por su contenido en cafeína como por sus conocidos efectos laxantes. A continuación os dejo un listado con las combinaciones creadas y sus ingredientes (como referencia, claro):

  • Burret: hielo, 1/3 de café licor y 2/3 refresco de cola.
  • Burret al limon: hielo,1/3 de café licor y 2/3 refresco de limón.
  • Plis-play: 1/2 de café licor y 1/2 refresco de cola.
  • Plis-play con casera: 1/2 de café licor y 1/2 de gaseosa.
  • Sambori: 1/2 de café licor, 1/2 de refresco de cola y un chorrito de Malibú.
  • Mentira: 1/3 de café licor y 2/3 de agua-limón (granizado de limón.
  • Negreta: 1/3 de café licor y 2/3 de cerveza.
  • Butanito: 1/3 de café licor y 2/3 de bitter sin alcohol.
  • Pingüino o Barraqueta: 1/3 de café licor y 2/3 de horchata de chufa valenciana.
  • Xinet: 1/3 de café licor y 2/3 de batido de vainilla.
  • Chocolacter: 1/3 de café licor, 2/3 de batido de chocolate y nata. Mezclar, servir y añadir la nata montada.
  • Tio K-los: hielo, 1/3 de café licor y 2/3 de bebida energética.
  • Chupito Tio K-los: 1/2 de licor 43 y 1/2 de café licor.
  • Sangueta Alcoyana: 2/3 de granadina y 1/3 de café licor.

 

 

 

macasesa.