UN ANY MES ELS NANOS AL RAVAL

Captura

Hui és imprescindible passejar pels carrers del barri del Raval de Cocentaina. Cada racó, placeta o carrer té nous habitants, encara que siga per un dia.

On de segur no faltarà la xocolata, els xurros i els dolços.

Són els Nanos, uns perots de cartró molt divertits que porten un missatge en to humorístic o reivindicatiu En guany  mos afet un dia solexat molt bonic per tots i totes

asi vos deixe un video de Rafa Grau

 

macasesa

Per el Cor de Mariola i Cova La Sarsa

Per el Cor de Mariola i Cova La Sarsa

En esta ruta visitaren en del Naixements claus en lès tudi de la Prehistòria de la Comunitat Valenciana:

la Cova de la Sarsa.La ruta recorre part de la serra de Mariola, decl rada Parc Natural . i Veurem tambè una ermita, un arbre monumental i la font del Teular

 

la cova de la Sarsa ha donat materials corresponents no només al Neolític, també a l’Edat del Bronze i algunes troballes ens informen d’un ús esporàdic en temps ibèrics, romans i fins i tot islàmics,,,,,,, al mes que ve més.

ya es ten dins

CARRASCA MILENARIA

CARRASCA MILENARIA

LA FONT DEL TEULAR

LA FONT DEL TEULAR

 

 

Fotos : de Bernardo reig i rafa grau

 

 

macasesa

“MIRAT AL CEL”

Avui parlem del revers més apassionant de les assegurances i les asseguradores. Ens referim a les plaques i emblemes que decoren les façanes de Cocentaina

fer una passejada pel centre del Raval i algun que altre barri limítrof. Tocarà alçar la mirada i tornar al coll com si miréssim al cel atès que el que busquem es troba elevat. Posem, doncs, els ulls sobre la primeres cases del raval

i ascuadriñen  seus murs, com si busquéssim un tresor entre finestretes, miradors i baranes de forja. Quan diem edificis clàssics,

volem dir solera, sense importar que siguin cases senyorials, construccions més monumentals o habitatges més modestes.

sense importar que siguin cases senyorials, construccions més monumentals o habitatges més modestes.

El passejant més observador s’haurà adonat que nombroses façanes

de l’estat de les plaques- la inscripció següent: «Sos. Mos. Sn. Sn.». Fa uns anys ja desglossem els dimes, diretes i, inclús, llegendes urbanes que havia generat, molt subreptíciament, esta llegenda. Després d’una breu i informal enquesta, descobrim que hi havia els que pensaven que les inicials S’i M -les més grans i llegibles des del carrer, recordem que els rètols s’ubiquen a uns deu metres a l’altura del sòl- volien dir «Su Majestad», donant a entendre que un rei o reina,con ISABEL II

“destacaven la corona i l’au”

Cocentaina - Palau Comtal - Sala de la Xemeneia - Escudo

Cocentaina – Palau Comtal –

  • Sala de la ‘Xemeneia’:

De planta quadrangular com la precedent, però de menors dimensions, està presidida per una xemeneia de marbre, en l’interior de la qual destaca una placa de ferro amb una decoració en relleu que representa l’escut imperial de Carles V i una inscripció en què es llig l’any 1565. La figuració consisteix en una àguila bicèfala i, al centre dels dos caps, la corona imperial; els peus es troben flanquejats per la columna d’Hèrcules.

 

plaquetas de aseguradoras que Algunes d’elles tenen, clar, els dies comptats: les successives reformes i restauracions no solen prestar importància a estes icones que, paradoxalment, ha resistit més de 100 anys fidelment adherits als frontispicis.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

macasesa

TEATRE

Este  mes  pasat de febrer a Cocentaina es va presentar

XVIII MOSTRA DE TEATRE AMATEUR VILLA DE COCENTAINA

escritorio-001

 

En les obres TELO TEATRE.jpg

“En guany la mostra de teatre va finalitzar amb una obra de Federico Gràcia Lorca

BODES DE SANG

Una obra de drama i passió podem que es va basar en un fet real, arreplegat per la premsa de l’època. El crim de Níjar, com va ser conegut el succés, va ocórrer el 23 de juliol de 1928 en el poble de Níjar (Almeria) . Casimiro Pé- rez Pi i Francisca Canal Morales contraurien matrimoni eixe mateix dia. No obstant això unes hores abans de la cerimònia Francisca fuig amb Francisco Montes, l’home a qui verdaderament amava, que a més era el seu cosí. No obstant això en la seua fugida, de bon matí i a lloms d’un cavall, són sorpresos per un germà de Casimiro, el nóvio, cridat José Pérez Pi. José per a llavar l’honor de la família mata de quatre tirs”

Asi vos deixe unes cuantes fotos del obra

vull donar la meva enhorabona A TELO TEATRE i Tot @ s i també  donar-gràcies per d’Deixar-ho Publicar

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

 

 

macasesa: fotos de Eduardo Perez I Molina

CAMI A PEU

     MOLI SERELLES I EL RIU SERPIS

En el molí Serelles on treballe jo

hi ha una taula de xiques de válgame Dios.

Totes són molt lletges i es pensen molt ser

no guanyen pa polvos ni pa colorets.

Ju[gu]en molt en Pep, i Pep no fa faena

li amaguen la gorra davall de la cistella.

Allà baixa l’amo, tot són bonegons

ahí teniu a Pep tocant-se els collons

                                                                                      Cançó popular

 

 

macasesa

LA FIRA 2016

 COM RECORDEM TOTS ELS ANYS A L’HORA D’ARA SE CELEBRA A COCENTAINA LA FIRA DE TOTS ELS SANTS ENGUANY AMBEL EL CARTELL OFICIAL DE LA 670 EDICIÒ DE LA FIRA DE TOTS SANTS  UN OBRA DE JUAN DIEGO IGELMO14517632_1175451352502991_2417608882665531104_n.jpg
Text del Privilegi de la Fira de 1346:

‘Jo, Pere Quart, per la gràcia de Déu rei d’Aragó,
ordene que a Cocentaina sense interrupció
una fira es faça de quinze jorns de duració
i siga per Sant Miquel aquesta celebració.

I perquè la Fira esdevinga una de les millors,
no podrà interrompre’s si no és per força major.
Tot aquell que siga bé venedor o bé comprador
vaja i torne a la Fira sota la meua protecció.
A ningú no podran detenir ni tancar a la presó,
llevat dels que siguen lladres, assaltants o traïdors,
també si són sodomites o són falsificadors
ordene que per a aquesta gent no hi haja perdó.
A més, mane i ordene a tots els meus capitans
que facen guardar i guarden aquesta ordre reial
i ho signe a València davant les autoritats
en 1346 un dotze del mes de maig.’

privilegi.jpg

Sábado 29 de octubre: inauguración de la Fira de Tots Sants

Domingo 30 de octubre: primer día de Fira

Lunes 31 de octubre: segundo día de Fira

Martes 1 de noviembre: día de Tots Sants

http://www.nuestrasfiestas.com/alicante/fiestas-en-cocentaina/fira-de-tots-sants-en-cocentaina/

macasesa:

 

LA ENTRADA DE COCENTAINA 2016

Més de 3.000 persones a les Entrades de Cocentaina

Les Entrades de moros i cristians de Cocentaina ja estan en marxa després de la arrancà que ha tingut lloc minuts abans de les vuit del vespre a la part alta del Passeig del Comtat.

El desfilada l’encapçala la Filà Almogàvers, amb el seu capità Alexis Agulló Borrell al capdavant, i a aquesta formació li seguiran gentils, Cavallers de Llúria, Contestans, Contrabandistes i la seva abanderat Álvaro Reig Torró, Cavalleria Ministerial, Maseros i Creuats. Sobre les deu del nit està previst que s’iniciï la marxa el bàndol moro amb la Filà Mudèjars i el seu capità, Francisco Soriano. Després d’ells desfilaran la Guàrdia Jalifiana amb una esquadra especial amb motiu del seu 75 aniversari, kabileños, Berbers – Borts, Plana, muladís, Manta Roja i Bequeteros. Aquests últims tancaran l’entrada amb el càrrec de banderer moro que recau en el jove David Javaloyes Palací.desfilaran la Guàrdia Jalifiana amb una esquadra especial amb motiu del seu 75 aniversari, kabileños, Berbers – Borts, Plana, muladís, Manta Roja i Bequeteros. Aquests últims tancaran l’entrada amb el càrrec de banderer moro que recau en el jove David Javaloyes Palací.

 

 

l’Himne de Festes

La interpretació de l’Himne de Festes, dirigit pel compositor murero José Rafael Pascual Vilaplana, ha marcat en la vesprada d’este divendres 12 d’agost l’inici oficial dels moros i cristians de Cocentaina en honor a Sant Hipòlit Màrtir. L’acte ha començat passades les set de la vesprada amb la desfilada de les bandes de música que acompanyen a les setze filaes fins a la Plaça del Pla, on davant dels murs del Palau Comtal han confluït tots els músics. Allí les formacions de les quatre filaes de càrrec d’enguany: Unió Musical d´Adzeneta d´Albaida (Almogàvers) , Societat Instrumental Primitiva de Palomar (Contrabandistes) , S.I.M de Benigànim (Mudèjars) i C.I.U.M de Genovés (Bequeteros) junt amb la Unió Musical Conteatana han pres la cèntrica plaça a l’espera de fer sonar les notes del Visca la Festa.”

Després d’este tret d’eixida la festa a Cocentaina seguix amb la Nit de l´Olla i el sopar de la típica olleta contestana en les seus de les respectives filaes, mentres que passades les deu i mitja de la nit començaran les últimes ‘Voltetes’ del cicle fester en la part alta del Passeig del Comtat.”

OLLETA

 

cocentaina-arranca-1

 

Macasesa:

EL BALCONET

ELS PAISSATGES QUE TENIM  ALVOLTAN PER  COCENTAINA I ELS QUE ESTAN MES A PROPET DE CASA CON ES LA COVA DEL BALCONET I LA COVA DELS COLOMS

G

LA COVA  EL BALCONET

G1 (1)

G1 (2)

DE DINS

 

16

Escribir una leyenda

5313

1

con no el nostre castell

142566287

 macasesa: Fotos de Bernardo i Rafa

MONASTERIO VIRGEN DEL MILAGRO

LA TIA MARIU BESANDO A LA MARETA

LA TIA MARIU BESANDO A LA MARETA

MONASTERIO VIRGEN DEL MILAGRO

El edificio estásit. en el centro de lapobl., y ocupa uno de los ángulos del palacio señorial, como ya se dijo, por cesión que después del año 1520 les hizo el entonces conde de aquella v., D. DiegoBenavides, reservándose por ello el patronato. La iglesia es muy reducida pues tiene unos 100 palmos escasos delong. y 34 delat.; pero es una de las mas lindas de su clase y contiene grandiosos cuadros al óleo, dePabloJuliani, que han llamado la atención de todos losviagerosintelijentes, especialmente del famoso D. VicenteLopez: junto al altar mayor, obra del famoso napolitanoAntonioAliprandi, se halla el sepulcro de D. Diego Benavides, individuo de la familia señorial, cuya losa, formada de variedad de jaspes y mármoles embutidos que describen varios dibujos por el rededor, de mucho gusto, y en la inferior la inscripción ó epitafio». (1)

MONASTERIO VIRGEN DEL MILAGRO

El convento ocupa el ala norte del Palacio Condal y forma una unidad edificada con el mismo, aunque tiene acceso propio por una puerta con arco de medio punto abierta en una de las torres. La muralla cierra por el este el recinto. El interior no puede visitarse. Hay un patio y un huerto, alrededor de los cuales se desarrollan las estancias de las monjas de clausura. Al exterior, las fachadas del convento son muros ciegos. Tampoco la fachada de la iglesia tiene portadas ni ornamentación, pero es muy interesante el interior barroco, centrado por la tabla de la Virgen del Milagro, patrona de Cocentaina, icono italo-bizantino que lloró lágrimas verdaderas en 1520. El templo tiene planta rectangular de una sola nave con bóveda de cañón con lunetos. En la mitad de la nave se abren dos capillas laterales. A los pies está el coro, cerrado con una reja a través de la cual las monjas asisten a los oficios. El presbiterio es profundo, con un interesante transparente con cupulino que ilumina el altar mayor. La nave se ilumina lateralmente por ventanas con lunetos. Destacan el zócalo de azulejos del siglo XVII, los frescos del presbiterio de J. Ribelles (1777-1779), con cenefas doradas, mármoles y elementos decorativos, y los ocho lienzos de gran formato del napolitano P. Mattei donados en 1697, alusivos a la Virgen del Milagro y a las vidas de Santa Clara y San Francisco. El camarín de la Virgen y el retablo, con decoración barroca, es obra de A. Aliprandi (1704-1705), otro artista italiano que trabajó en los Santos Juanes de Valencia. Destacan los grandes ángeles de bulto, dorados, sobre cornisas, y el escudo de los condes de Cocentaina sobre el altar. (2)

La iglesia se rodea por las edificaciones conventuales excepto en la fachada sur que da a la plaza que está orientada a mediodía. Dicha fachada corresponde al lateral de la epístola, en ella se abre la portada de la iglesia en arco de medio punto. Sobre un primer cuerpo, los contrafuertes que sostienen la cubierta de la nave se hacen externos. A la izquierda, se alza el campanario de planta cuadrada y cubierta piramidal, hueco de campanas en arco de medio punto.

mide 25 por 9 metros (15,40 si se incluyen las capillas), es de nave única y las capillas se sitúan entre los contrafuertes. A los pies tiene un coro alto, sobre arco carpanel, con gran ventana enrejada de clausura abierta a la iglesia. La nave tiene tres tramos que se señalan por pilastras que se corresponden con los contrafuertes. Debía tener cuatro capillas a cada lado, pero algunas están ocupadas: entrada principal al templo, sacristía, coro bajo y comulgatorio y alguna otra dependencia conventual. Las pilastras, con capiteles corintios, sostienen un entablamento corrido que sirve de base a la bóveda. El pavimento es de mármol blanco y un zócalo de azulejos con motivos florales rodea toda la iglesia.

El presbiterio es más estrecho que la nave; en el lienzo de cabecera, a cierta altura, está el camarín que alberga el cuadro de la Virgen del Milagro; sobre el cual, un óculo al que se sobrepone la imagen tradicional del Espíritu Santo, una paloma entre rayos y recibe por detrás la luz de la cúpula del camarín creando un efecto óptico teatral.

Relicario cristal antiguo Virgen del Milagro. Cocentaina, siglo XIX. escapulario, Mare Deu

Relicario cristal antiguo Virgen del Milagro. Cocentaina, siglo XIX. escapulario, Mare Deu

SU FIESTAS PATRONALES SON : 19  DE  ABRIL según como caiga en el calendario

virgen del milagro la mareta de cocentaina

el otoño comenzaba a mostrar sus colores

Esta ha sido la nevada de los contrastes. De la manga corta hemos pasado al abrigo y las botas de nieve sin que hayamos podido dar a las chaquetas de entretiempo una oportunidad para salir del armario.

Cuando el otoño comenzaba a mostrar sus colores,el temporal ha  cubierto cocentaina con una blanca capa de nieve en una de las nevadas más tempraneras que recordemos.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

subida al paraje de santa barbara

Hacía tiempo que no cuajaba como lo ha hecho este sábado 16 de noviembre en el casco urbano. Las nevadas se habían quedado en los últimos años en las montañas. Por sorpresa, y acostumbrados como estamos a que hasta entrado diciembre, enero o febrero el frío no traiga paisajes blancos, son muchos los que no daban crédito y han tenido que mirar dos veces al abrir las persianas.  todo blanco .Salvo ramas de árboles rotas un día de nieve hasta la puerta de casa

a comprar buñuelos con churos

a comprar buñuelos con churros

 

Lo mejor, los paisajes. Tejados blancos, juegos de nieve y sonrisas colectivas. En la naturaleza, sinfonía de color. Los árboles ya muestran los tonos del otoño, en toda su gama de rojos y amarillos, que conjugados con el blanco general han configurado vistas que muchos jamás habíamos visto. el dicho dice año de nieves año de bienes

LA VALL D`ALCALA DE LES JOVADES

Des de fa milers d’anys, l’home ha poblat les terres de la Vall d’Alcalá i proves d’això són les rupestres pintoresques de fa 35.000 anys trobades a l’Abric del Condoig i al de Gleda o les de l’abric de la Roca de 15.000 anys. Així mateix, els poblats com el Xarpolar, i la Peña de la Retura demostren la presència humana fa 4.000 anys.

Al-Azraq

Al-Azraq

Fa més de mil anys, aquestes terres van ser colonitzades pels àrabs i pobles norteafricans, amb costums diferents als nostres. És en aquesta època quan Alcalà neix com a poble. Entri 1218 i 1220 va néixer, a Alcalà, Al-Azraq, el capdavant àrab que durant anys va lluitar contra el Rei Jaime I per aconseguir la independència en una musulmana valenciana. La residència d’Al-Azraq va ser el Castell d’Alcalá. En 1245 Al-Azraq i Alfonso I, fill de Jaime I, van signar el Tractat del Pouet, amb el que el fill del Rei va ser proclamat senyor d’aquelles terres a canvi que respectés la vida dels seus habitants. Es va aconseguir així una coexistència de musulmans i cristians en el mateix territori. Per contra, aviat van començar a aparèixer les tensions entre la població musulmana que temia una repressió per part del Rei Jaume I. En resposta, el capità àrab no respetaria el pacte per complet i continuaria amb la lluita. Això provocaria que el Rei prengués Alcalà i exili a Al-Azraq al nord d’Àfrica, d’on tornaria 17 anys després i, finalment, La situació entre ambdues religions seguirà sent de relativa convivència durant algun temps, però acabaria trencant-se per les rebel·lions a les grans ciutats com la revolució de Germanies, que va tenir lloc a València entre 1519 i 1523. Finalment, la forta pressió de l’Església va aconseguir que, En 1525, els musulmans del poble, unes 78 famílies, van ser obligades a batejar passant a ser “nous cristians” (moriscs). A partir d’aquest moment seguirà suportant les pressions de l’església i una condició que mai es reunirien per acceptar. Finalment, acabaran rebelándose en 1609, data en què es decretava la seva expulsió. Alguns pobles propers a Alcalá es van quedar despoblats.

En els llibres de l’Església del poble es reflecteix l’existència d’uns moviments migratoris de persones d’Ibi, d’Alcoi, de Mallorca, de Jijona i d’Agres, que serien definitivament els ancestres més remots dels actuals ciutadans.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

LOS DESPOBLADOS MORISCOS

Recorrido: 16,5 km

Tiempo: 4 h 30 min

Dificultad: muy baja

Recorrido circular que partiendo de La Trilladora en la entrada de

Alcalá de la Jovada paseamos por el pueblo viendo el trazado árabe de

sus calles, la casa de Miguel Abad con su estructura de torreón, la

iglesia que fue la mezquita en tiempos de Al-Azraq.

Saliendo del pueblo pasamos por la Casa de Cultura en dirección a la

Atzuvieta, despoblado de la Roca, despoblados de Benialís y

Benicharcos,

 

fotos : de Bernardo Reig

macasesa:

CORRIOLA 2017

Com cada 8 de desembre

Un any mes tenim así la corriola

Contestans realitzen una excursió des del casc urbà fins al paratge, situat a la Serra de Mariola,l’ermita, que data del segle XIII

Un pa redo en forma de Corriola i una llomganisa Roxeta de Bolteta

La meua es de la carniseria  de dolors buenisima

puxaren al parage  ermita  santa Barbara  amenizant la La Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet I els junios de les paroquies

Aquesta tradicional celebració es tanca con un conta contes i amb una missa de campanya.

 

 

¡BON PROFIT I SALUT!

¡BON PROFIT I SALUT!

L’Ajuntament de Cocentaina ha acompanyat al Centre EL RESPIR en l’elaboració de les clàssiques Corrioles per a celebrar aquesta gran tradició contestana. Ja tens la teua preparada?

https://www.youtube.com/watch?v=yF-_8k1aCBY

 

 

video  d`Rafa Grau

 

 

 

macasesa

 

UNA NIT EN LA FIRA

UNA NIT A LA FIRA DE LES FIRES PORXET DE SANT FRANSES

UNA NIT A LA FIRA DE LES FIRES PORXET DE SANT SANT FRANCESC

FIRA FUSTA

FIRA FUSTA

VALOR CONTRA VALOR

CONCERT D’ ANDREU VALOR FRANCESC VALOR

PLAZA DEL MERCAT

PLAZA DEL MERCAT

FIRA DE NIT

EL PLOP I LA CHULA

CORDER I LLONGANISSES I UNA BOTA DE VI

CORDER I LLONGANISSES I UNA BOTA DE VI

FORN D`PA DESPUES DE UN BON SOPARET

FORN D`PA DESPUÉS DE UN BON SOPARET

"PASSEJANT PER LA FIRA"

“PASSEJANT PER LA FIRA”

FIRA DE NIT

FIRA DE NIT

FIRA DE NIT (6)

SEGON DIA DE FIRA

SEGON DIA DE FIRA

A LA FIRA NO VAXES SINO TENS DINES

A LA FIRA NO VAXES SINO TENS DINERS

FIRA DE NIT

ELS PADRINS

“PADRINS IAIOS I NOVIOS COMPREN UNA COSETA ELS NÉTS NEBOTS I NOVIA”

NO PODÍA FALTAR LA MÚSICA

NO PODÍA FALTAR LA MÚSICA

MÚSICA

MÙSICA

DESPRÉS DE LA MÚSICA UNES CASTAÑETES CALENTETES

DESPRÉS DE LA MÚSICA UNES CASTAÑETES CALENTETE

 

 

 

macasesa

PASTEL DE LLESQUES

200 g de tonyina en llanda –

12 llesques de pa de motle s

– 4 ous durs –

2 tomaques mitjans –

1 llanda xicoteta d’anxoves –

1 flascó d’olives farcides –

Encisam –

Maionesa

Primer, talla  2 dels ous durs, les olives, l’encisam i la tomaca.

en troset xicotets

Col·loca estos ingredients ja picats en un bowl i afig-los la tonyina escorregut. Mescla’ls bé, afig maionesa al gust i torna a rebolicar fins que tots els ingredients queden completament mesclats entre si. Una vegada que tingues llest el farcit, forra el motle que vages a utilitzar amb paper plàstic de cuina, deixant que hi haja prou paper que sobre cap als costats per a cobrir la part superior del pastís una vegada que estiga preparat. Açò farà que siga més senzill traure-ho del motle. Després, col·loca una capa de pa per a la base i cobrix-la amb el farcit. Agrega una altra capa de pa i de farcit i continua alternant-les fins a acabar amb una capa de pa. Finalment, cobrix el pastís amb el paper”

 

 

$

 

 

 

macasesa

 

ORIOLA – Viatge amb AFAMA Cocentaina. 26 de setembre de 2017.

 MUSEO DE SEMANA SANTA

MUSEO DIOCESANO DE ARTE SACRO

MUSEO DE LA MURALLA

 

 

CASA-MUSEO MIGUEL HERNÁNDEZ

En aquesta casa de la popularment coneguda Carrer A dalt, va viure el poeta amb els seus pares i germans. Les seves dependències són les típiques d’una casa de principis de segle, a les quals cal afegir, el corral per a les cabres i un petit hort al costat de la serra.

Al museu es conserva, juntament amb mobiliari i aixovar de l’època, fotografies de diferents moments de la vida del poeta

 

 

DSC06603

ORIHUELA – Viatge amb AFAMA Cocentaina. 26 de setembre de 2017.

 

 

macasesa.